Crisi i Dictadura a Espanya (1918-1931)

Descomposició del Sistema (1918-1923)

Incapacitat dels Governs i Tensió Social

Entre 1918 i 1923, la incapacitat dels governs per concentrar-se en les reformes, la tensió social i el desgavell provocat pel desastre d'Annual van portar el sistema a la crisi.

Fracàs dels Governs de Concentració

Amb la crisi de 1917, el sistema de torns dinàstics va fallar, incapaç de neutralitzar el perill. Es van formar dos governs de concentració: el primer, liderat per García Prieto, va durar només quatre mesos. El segon, un Govern Nacional amb conservadors, liberals i la Lliga Regionalista, liderat per Antonio Maura, pretenia modernitzar el país amb reformes parlamentàries, una amnistia i la solució del problema militar. Maura, però, va ser substituït i els governs posteriors van quedar sotmesos als interessos econòmics i dels cacics.

Campanya per l'Autonomia

La Lliga Regionalista i la Mancomunitat van impulsar el 1918 una campanya per una autonomia més àmplia. El rebuig d'aquesta petició va evidenciar el caràcter conservador de la Lliga i va propiciar el sorgiment de nous partits catalans més radicals: el Partit Republicà Català (1917), el Partit Obrer amb Companys, Acció Catalana (escissió de la Lliga) i Estat Català (Francesc Macià, independència per la via armada).

El Desastre d'Annual

La pèrdua de Cuba i les dificultats a la colònia del Marroc van afectar el prestigi d'Espanya. La Conferència d'Algesires (1906) va atorgar a Espanya el control del sud-oest i nord de l'Atlàntic marroquí. La colonització va ser difícil a causa dels atacs de les tribus amazigues (kabiles). El nacionalisme al protectorat, liderat per Abd el-Krim, va xocar amb la voluntat expansionista espanyola, donant lloc a la Guerra del Rif.

La campanya militar al Marroc va ser costosa, implicant la desaparició de l'exempció en metàl·lic i la Llei de Lleves de Canalejas, que afectava els burgesos. Es van crear nous cossos militars: els Regulars i la Legió Estrangera (1920). L'estratègia militar es basava en expandir el control des de Ceuta i Melilla. El general Berenguer comandava a l'oest i Silvestre a l'est, amb l'objectiu d'arribar a Alhucemas. La manca de coordinació i la subestimació d'Abd el-Krim van portar al desastre. Al juliol de 1921, les tropes espanyoles van ser derrotades a Annual i es van veure obligades a retirar-se fins a Melilla, patint una massacre. La tragèdia va ser un cop dur per l'exèrcit. Les notícies van generar una gran commoció a Espanya, amb el crit de "Responsabilitats!". El 4 d'agost es va crear una comissió d'investigació dirigida pel general Picasso, que una setmana abans havia elaborat un expedient incriminant el rei en un possible cop d'estat.

Economia i Demografia (1900-1930)

Entre 1900 i 1930, la població va augmentar un terç, i entre 1918 i 1923, un 5%. La taxa de mortalitat va disminuir, mentre que la natalitat es va mantenir alta. L'esperança de vida va passar de 34,5 a 50 anys. La desaparició d'epidèmies i les millores alimentàries i sanitàries van contribuir a aquest creixement. Es va produir una migració del camp a la ciutat i cap a la perifèria.

El Camp (1898-1931)

Espanya era un país agrícola, amb un 80% de la població dedicada al camp. A principis del segle XX, l'economia de subsistència va donar pas a una economia de mercat, amb la reducció del guaret, l'ús d'adobs químics, millores tècniques i la diversificació de la producció. La propietat de la terra es dividia en latifundis, minifundis i propietats mitjanes. Els camperols es classificaven segons la seva relació amb la terra: arrendataris, parcers i jornalers. Els propietaris, una oligarquia, mantenien condicions de vida miserables per als treballadors, provocant revoltes. A Catalunya, predominava la propietat mitjana, amb el sistema de l'emfiteusi o l'arrendament.

Evolució Industrial (1898-1931)

La indústria va evolucionar amb la introducció de l'electricitat, el petroli i el motor de combustió. Empreses com Hispano-Suiza van destacar en aquest període. Es van desenvolupar les comunicacions amb el telègraf, el telèfon, els tramvies i la ràdio (BCN, 1920), així com el transport amb línies d'autobús. El desenvolupament industrial es va veure limitat per la dificultat de competir amb els preus exteriors, la debilitat del mercat interior i la baixa capacitat de compra de la població. La Primera Guerra Mundial va afavorir l'entrada de capital estranger i millores tècniques.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El 1923, amb el suport de l'exèrcit i davant la passivitat de l'opinió pública, Primo de Rivera va donar un cop d'estat. En el seu manifest, va justificar el cop per les tenses relacions laborals, el pistolerisme, la creixent força dels republicans i socialistes, el qüestionament de l'estructura de l'estat, les tensions per la Triple Aliança i el Desastre d'Annual, i la necessitat de salvar la monarquia. A Catalunya, va rebre el suport de Puig i Cadafalch, que esperava una descentralització. Acció Regionalista va donar suport a la dictadura, però no va aconseguir el poder. La intervenció de l'exèrcit no pretenia donar el poder a cap partit polític, sinó establir un règim militar.

Reorganització de l'Estat (1923-1925)

Es va establir un Directori Militar compost per vuit generals, un almirall, el rei i Primo de Rivera. Es van suspendre la Constitució de 1876, es va tancar el Parlament, es va militaritzar l'ordre públic i es van suspendre les garanties constitucionals. No hi va haver regeneració, els cacics van mantenir el seu poder. Es va aprovar l'Estatut Municipal, que dissolia els ajuntaments i nomenava regidors "vocals associats" (els majors contribuents). L'Estatut Provincial dissolia les diputacions i nomenava militars com a governadors civils.

Període 1925-1930

Es va crear la Unió Patriòtica, un partit únic format per vocals associats, cacics i funcionaris. El problema del Marroc es va resoldre amb una operació conjunta franco-espanyola: el desembarcament d'Alhucemas (1925). Abd el-Krim es va rendir a França el 1926. Entre 1925 i 1930, el Directori Militar va incorporar ministres civils de la Unió Patriòtica. Es va crear una "Assemblea Consultiva" sense poder real. La política econòmica va ser proteccionista, amb un creixement industrial del 5% i la dinamització de les obres públiques. Es van crear monopolis com la Compañía Nacional de Teléfonos (CNT) i la Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos Sociedad Anónima (CAMPSA). El dèficit va augmentar entre 1924 i 1929. La política social va ser paternalista, amb la repressió dels sindicats, especialment la CNT. Es van aprovar lleis socials com el Codi del Treball, la llei del descans dominical i la llei de retirs obrers. Es van crear comitès paritaris per regular salaris i condicions laborals, sense millores substancials, però creant una sensació de benestar. L'Exposició Universal de Barcelona de 1929 va transformar la ciutat i va generar molts llocs de treball.

Política anticatalanista

El règim va impulsar una política anticatalanista. El 1924 es va prohibir l'ús públic del català i es van reprimir les institucions catalanes. El 1925 es va liquidar la Mancomunitat.

Oposició a la Dictadura

L'oposició a la dictadura va venir de republicans, catalanistes, anarquistes i comunistes. La CNT va actuar en la clandestinitat. El PSOE, inicialment contrari a la dictadura, va acabar col·laborant amb el règim. Els nacionalistes catalans, liderats per Macià, van protagonitzar la incursió armada de Prats de Molló (1926). Intel·lectuals com Unamuno i Ortega i Gasset es van oposar a la dictadura.

Caiguda de la Dictadura

L'empitjorament de l'economia, l'atur i la pèrdua de suport de l'exèrcit van forçar la dimissió de Primo de Rivera el 1930. El rei va nomenar el general Berenguer per retornar a la normalitat constitucional (la "dictablanda"). L'oposició a la monarquia va créixer. El Pacte de Sant Sebastià (1930) va unir republicans, socialistes i nacionalistes catalans amb l'objectiu d'instaurar una república i un estatut d'autonomia per a Catalunya. La revolta de Jaca, liderada pels capitans Galán i García Hernández, va ser reprimida. El rei va nomenar Aznar per convocar eleccions. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van donar la victòria als republicans a les grans ciutats, interpretant-se com un plebiscit contra la monarquia. Alfons XIII va abdicar el 14 d'abril de 1931 i es va proclamar la Segona República.