Crisi del sistema de la restauració 1898-1931

El reformisme dinàstic

El 1899 la reina Maria Cristina va posar a Francisco Silvela com a nou líder conservador. Aquest govern impulsava una política regeneracionista i va donar entrada al general Camilo Polavieja i al líder del conservadorisme català, Manuel Duran. Es va proposar un projecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostària que va crear impostos nous per poder pagar els deutes de la guerra de Cuba.

Les noves càrregues fiscals imposades pel ministre Villaverde van provocar una forta protesta a Catalunya pel setembre de 1899: els comerciants es van negar a pagar la contribució trimestral i va ser la protesta coneguda com a Tancament de Caixes, que va iniciar una dinàmica que va significar el trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics, i el catalanisme es va començar a consolidar com a alternativa a la caduca política de la Restauració i també va posar fi a l’esperit regeneracionista, i el 1901 el va reprendre el torn dinàstic. El govern va voler embargar als morosos però l’alcalde de Barcelona es va negar i va presentar la dimissió. Això va provocar una vaga general de comerciants. Com a resposta el govern va empresonar als morosos i va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona i va declarar l’Estat de guerra. A continuació Duran i Polavieja van dimitir.

Les reformes de Maura i Canalejas

1902, 16 anys després que Alfons XIII pujés al tron. El 1903 va arribar al capdavant del Partido Conservador Antoni Maura i la mort de Sagasta va consolidar José Canalejas com a líder del Partido Liberal. El 1904 Antoni Maura es va convertir en cap de govern i va impulsar un projecte polític “revolució des de dalt” que defensava la necessitat de reformar el sistema polític des del govern per impedir que ho fes una revolta popular. Per això va dotar el sistema d’una nova base social anomenada “masses neutres” amb qui volia crear un estat fort, governar de manera eficaç i impedir que les classes populars adquirissin populisme. En el seu segon govern, 1906-1909, va promulgar una nova Llei electoral el 1907 que no va aconseguir acabar amb la corrupció però va fer més difícil el frau electoral. També va fer el projecte de reforma de l’administració local que dotava de més autonomia als ajuntaments. Maura va aprovar lleis socials, crear la institució Nacional de Previsión el 1908, i la Llei de colonització interior per estimular l'agricultura. A causa de la Setmana Tràgica...

1910 Canalejas forma un nou govern liberal, intenta apropar-se als sectors populars a través d’un reformisme social més gran i a la limitació de poder a l’Església que va marcar més la separació de l'estat i l'església. Apareix la “Llei del Candado” el 1910 que limita l’establiment a Espanya de nous ordres religiosos. Pel que fa a la política social s’imposa l'impost progressiu sobre les rendes. Es reforma la Llei de Lleves el 1912 que feia obligatori el servei militar. S’inicia la negociació d’una Llei de Mancomunitats. El 1912 Canalejas és assassinat.

Forces de l’oposició

Republicanisme i lerrouxisme

El republicanisme va ser la força principal de l’oposició juntament amb els catalanistes. La fragmentació dels republicans va afeblir la força electoral i per unir forces el 1903 es crea una nova Unión Republicana dirigida per Nicolás Salmerón.

A Barcelona el republicanisme liderat per Lerroux va influir molt a les classes populars i aconsegueix èxits electorals el 1903 i el 1905. Era de caràcter anticatalanista i anticlerical, tenia un discurs demagògic revolucionari per atraure suport popular.

Sorgeix el Partit Republicà Radical el 1908 a causa que la Unión Republicana aprovés el catalanisme i Ibañez, Lerroux ho rebutgessin.

Carlisme i tradicionalisme

Mort de Carles de Borbó el 1909 i el seu fill Jaume de Borbó es converteix en nou pretendent a la corona. El 1919 es forma el Partido Católico Tradicionalista a causa que Juan Vázquez Mella abandoni la militància. Les bases socials del tradicionalisme estaven a Navarra, País Basc i Catalunya. El 1907 es funda el Requetè, una organització paramilitar que va actuar en contra del republicanisme i l’obrerisme. Amb l'arribada de la república el 1931, carlins, integristes, tradicionalistes s’agrupen en un partit anomenat Comunió Tradicionalista.

Forces obreres: nacionalisme i anarquisme

-Partit i sindicat socialista: a principis del segle XX el PSOE va incrementar el nombre d’afiliats, el partit defensava l’acció política i era partidari d’aprofitar les oportunitats que donava el sistema parlamentari i no defugia les aliances electorals amb els partits burgesos. A les eleccions de 1910, Pablo Iglesias aconsegueix acta de diputat com a membre de la coalició republicana socialista.

La UGT era partidària de l’acció política per aconseguir reformes socials i laborals i defensava la participació dels treballadors en els organismes estatals. Francisco Largo Caballero el 1918 arriba al càrrec de secretari general de la UGT. El 1921 els que es van separar del PSOE formen el Partido Comunista de España.

-Anarcosindicalisme: el paper anarcosindicalista és important a la vaga general de Barcelona el 1902 per la reducció de la jornada laboral i l'augment salarial. Va promoure el 1907 la creació de Solidaritat Obrera. Això va impulsar que el 1910 es fundés la Confederació Nacional del Treball “CNT” que tenia l'objectiu de donar estabilitat i empenta al sindicalisme anarquista. Tenia una ideologia basada en 4 pressupostos: independència del proletariat, apoliticisme del moviment obrer i la necessitat de la unitat sindical dels treballadors i la voluntat d’enderrocar el capitalisme per mitjà de l'expropiació dels burgesos. Per aconseguir això es feien vagues i boicots fins arribar a la vaga general que va posar fi a l'estat i al capitalisme.