Crisi de 1917 i Setmana Tràgica: Conflictes a Espanya

La Crisi de 1917

La Gran Guerra

Durant el govern del conservador Eduardo Dato va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914). Espanya es va declarar neutral i va permetre l'exportació de productes industrials i agraris als països combatents, els quals pagaven preus molt alts. L'exportació d'una gran part de la producció va provocar la pujada dels preus interiors, que no va anar acompanyada de l'augment equivalent de salaris. L'encariment de la vida es va convertir en un problema per a les classes populars com a conseqüència de la pujada de preu de molts productes bàsics. El conflicte social va anar creixent fins a desembocar en el moviment vaguístic del 1917.

La Crisi de 1917

Les greus dificultats del sistema polític de la Restauració, el descontentament militar i la conflictivitat social van provocar una protesta generalitzada.

Protesta Militar

El nombre excessiu d'oficials i els baixos salaris militars van provocar un fort descontentament entre els oficials de graduació baixa i mitjana, que va desembocar en la formació de Juntes de Defensa, una associació de militars que reclamaven un augment de salaris, s'oposaven als ascensos per mèrits de guerra i reivindicaven l'antiguitat com a únic criteri. El juny del 1917 van llançar un manifest que culpava al govern dels mals de l'exèrcit i del país, i feien una crida a la renovació política utilitzant un llenguatge de caire regeneracionista.

Crisi Política

Romanones, president en 1916, va clausurar les Corts per les acusacions de corrupció que va rebre de l'oposició. En 1917, Dato torna a ser cap del govern i va reclamar la reobertura de la cambra, però el govern s'hi va negar i, com a represàlia, va declarar l'estat d'excepció. La Lliga Regionalista, en aquest any, va celebrar una Assemblea de Parlamentaris on s'exigia la formació d'un govern provisional que convoqués unes Corts Constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l'Estat. L'Assemblea, a més, va convocar una reunió de tots els diputats i senadors espanyols, però va tenir una escassa participació, ja que el govern la va prohibir i finalment va ser dissolta per la Guàrdia Civil. Poc després es va celebrar una segona reunió a Madrid, però el moviment parlamentari va desaparèixer sense haver aconseguit la reforma constitucional per culpa que ni les forces monàrquiques ni les Juntes de Defensa van donar-hi suport.

Vaga General Revolucionària

Amb el moviment vaguístic iniciat, la CNT i la UGT, en 1917, van signar un manifest per intervenir en aturar els preus, però amb el sorgiment d'un conflicte ferroviari a València, la UGT va fer una crida a la vaga general, que es va estendre per tota Espanya. Es reclamava la fi de la monarquia, la formació d'un govern provisional i el pas a un sistema republicà. La vaga va tenir una incidència molt desigual perquè no va comptar amb la participació dels sectors pagesos, però es van produir importants incidents a Madrid, Barcelona, País Basc i Astúries, on es va arribar a paralitzar la vida quotidiana. Largo Caballero i Julián Besteiro van ser detinguts. El govern va declarar la llei marcial i, als tres dies, va ordenar a l'exèrcit sufocar el moviment. La vaga general va fracassar i no va aconseguir el suport d'altres sectors, però la contundència de la repressió va afeblir encara més el règim i va radicalitzar l'oposició obrera.

L'Impacte de la Setmana Tràgica

El trist record que la guerra de Cuba va deixar entre les classes populars va comportar, en 1909, quan es va fer una nova llei, que esclatés una violenta protesta popular a diferents parts de Catalunya, però sobretot a Barcelona.

El Conflicte del Marroc

En 1909, Espanya es va consolidar al nord d'Àfrica. La Conferència d'Algesires i el Tractat hispanofrancès van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. Espanya va rebre el Rif amb l'obligació de pacificar-lo i administrar-lo. L'interès espanyol en aquesta terra era en els possibles beneficis econòmics, però sobretot per restaurar el prestigi de l'exèrcit, enfonsat pel desastre de Cuba. La presència espanyola es va veure contestada pels atacs continuats dels rifenys, organitzats en cabiles. En 1909, al Barranc del Llop, els rifenys van infligir una derrota important a les tropes espanyoles, que van sofrir grans baixes. Des de llavors es va augmentar el nombre de soldats al Rif amb l'enviament de reservistes, dels quals molts eren casats i de classe baixa. Quasi tot el nou regiment partia des de Barcelona; això va provocar a la ciutat un moviment de protesta popular molt important.

La Mobilització Popular i Conseqüències

La mobilització contra la guerra i contra l'injust sistema de quintes es va iniciar al port de Barcelona el 18 de juliol, durant l'embarcament de tropes cap al Marroc. El dia 24, amb la participació dels republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes, es va constituir un comitè de vaga que va fer una crida a la vaga general. La revolta popular es va allargar durant una setmana, es va desbordar l'objectiu inicial de protesta i va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig social i cultural de l'Església. Es va declarar l'estat de guerra i es van enviar reforços per reprimir les manifestacions, ja que s'havien aixecat barricades als carrers, es produïen enfrontaments amb les forces de l'ordre i es van incendiar més de 80 esglésies. El gran nombre de ferits i morts va radicalitzar el moviment insurreccional, però per la falta de direcció i de coordinació va donar un resultat d'acció incontrolada de grups. La repressió posterior va ser molt dura per part del govern de Maura: es van celebrar 216 consells de guerra, afectant a 1.700 persones, i es van dictar 17 penes de mort (es van dur a terme 5, una d'elles va ser la de Francesc Ferrer i Guàrdia). L'actuació del govern va aixecar una onada de protestes que va fer caure el govern conservador de Maura. Els lerrouxistes, desacreditats pel comportament oportunista dels seus dirigents, van anar perdent influència entre els treballadors. Pel que fa al catalanisme, Solidaritat Catalana es va desintegrar i la Lliga Regionalista va patir un important retrocés electoral.