Crisi de 1898 i Moviment Obrer a Espanya (1898-1923)

Pèrdua de les Colònies i Conseqüències

Les illes Palaos van ser venudes a Alemanya. La pèrdua de les colònies va suposar un gran cop moral per al patriotisme espanyol i va propiciar un canvi d'actitud dels militars, que van adoptar postures més autoritàries. La guerra va significar una tornada dels militars a l'escena política.

Desenvolupament i Estratègia Revolucionària del Moviment Obrer (1898-1923)

El republicanisme i el socialisme van ser la principal força d'oposició al torn dinàstic i a l'Estat. La intromissió dels militars a l'escena política va trencar el model civil assajat per Cánovas. El detonant va ser l'evolució interna del nacionalisme català.

Crisi de 1904 i Auge del Lerrouxisme

La crisi va esclatar l'any 1904 arran de la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, quan un grup de regidors de la Lliga van boicotejar la visita reial. L'expansió de la Lliga es va veure frenada per l'aparició del republicanisme lerrouxista, amb un discurs radical, demagògic i populista, de caràcter obrerista i revolucionari. El lerrouxisme va aconseguir ràpids èxits electorals, i l'any 1908 Lerroux va fundar el Partit Radical.

Llei de Jurisdiccions i Solidaritat Catalana

La crisi del civilisme es va agreujar quan es va publicar un acudit sobre l'exèrcit a la revista Cu-Cut! Els militars van assaltar les editorials de Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya. El govern va donar suport a l'exèrcit, va tancar les redaccions i va redactar la Llei de Jurisdiccions, que posava sota autoritat militar determinats delictes comesos per civils. El poble català va rebutjar la llei i va crear un moviment unitari, Solidaritat Catalana (des de carlistes fins a republicans federals, excepte lerrouxistes, partits dinàstics i moviment obrer organitzat). Solidaritat Catalana va presentar una candidatura a les municipals amb un programa que demanava la retirada de la Llei de Jurisdiccions, sufragi universal net, modernització de l'Estat i descentralització.

La Setmana Tràgica (1909)

El 1909, l'enviament de soldats reservistes a lluitar contra les cabiles rifenyes després de la desfeta del Barranc del Llop va desencadenar la Setmana Tràgica. Es va convocar una vaga general que es va convertir en revolta, amb un fort component anticlerical i antimaurista. El proletariat estava en contra de les quintes i del sistema de lleves. Les classes populars pensaven que la guerra només beneficiava les classes altes. Durant la Setmana Tràgica es van alçar barricades, hi va haver enfrontaments amb la policia i es van cremar més de 80 edificis religiosos. L'exèrcit va reprimir la revolta amb duresa: consells de guerra, cadenes perpètues, penes de mort i tancament de sindicats, escoles laiques i associacions obreres i republicanes.

Crisi del 1917 i Auge del Sindicalisme

La Gran Guerra i la postguerra van provocar una forta inflació i un empitjorament de les condicions de vida de les classes socials, ja que la pujada de preus no va anar acompanyada d'un augment dels salaris. Això va generar un descontentament social que va desembocar en una onada de reivindicacions i vagues. El 1917 es va trencar el sistema de torns i es va formar un govern de concentració. Les forces obreres i sindicals, inicialment neutrals, es van orientar cap al model rus després de la Revolució Russa. Els empresaris van continuar amb la baixada de salaris. El 1916, CNT i UGT van signar un manifest demanant al govern que intervingués per contenir els preus sota l'amenaça de vaga general. L'agost de 1917, la UGT, amb el suport del PSOE, va convocar una vaga general, que va ser reprimida per l'exèrcit amb la llei marcial.

El Trienni Bolxevic (1918-1921) i la Vaga de la Canadenca

Del 1918 al 1923 hi va haver 43 governs i diversos moviments revolucionaris, impulsats sobretot pels anarquistes a Andalusia (el Trienni Bolxevic). El 1919, a Catalunya, la vaga de la Canadenca va paralitzar el 70% de la indústria local i va aconseguir un augment de jornals i la jornada laboral de vuit hores. Malgrat això, alguns vaguistes van ser empresonats i la patronal va haver de tancar empreses. Els empresaris van constituir la Federació Patronal, que pretenia aturar la força dels sindicats i va organitzar bandes de pistolers per assassinar dirigents obrers (800 atemptats). Finalment, la patronal va retallar salaris i mà d'obra a finals del 1923.