Creixement i Canvis a Espanya al Segle XIX

Segle XIX: Creixement Demogràfic i Canvis Socials

Creixement Demogràfic

Al segle XIX, Espanya va experimentar un notable creixement demogràfic, passant d'11,5 milions d'habitants a 18,6 milions. Aquest augment es va deure principalment a la disminució de la mortalitat i al manteniment d'una alta natalitat. Les millores en l'alimentació, la qualitat de vida, la higiene i la medicina van contribuir a un augment de l'esperança de vida. Les regions que van experimentar un major creixement van ser Catalunya, València, Múrcia, Madrid i el País Basc.

Migracions

Molts pagesos van abandonar les terres per anar cap a nuclis urbans a causa de la mecanització, l'abolició del règim senyorial i la concentració de la propietat. Més endavant, molts van emigrar cap a Cuba o l'Amèrica Llatina. La població urbana va créixer poc a poc, mentre que la rural disminuïa.

Reforma Agrària i Industrialització

Reforma Agrària Liberal

La reforma agrària liberal va ser un conjunt de reformes que tenien com a objectiu la dissolució del règim senyorial. Els pagesos van passar a treballar com a jornalers i la majoria vivien en males condicions, fet que va provocar l'emigració d'alguns.

Inicis de la Industrialització

Cap al 1830, la indústria tèxtil es va mecanitzar amb la instal·lació de màquines de filar. A causa del cost del carbó, les indústries es van dirigir cap als rius per aprofitar l'energia hidràulica. La siderúrgia no va proliferar a causa del cost excessiu del carbó de coc i la mala qualitat del carbó espanyol. Al País Basc, la siderúrgia va prosperar gràcies a l'intercanvi de ferro.

Obstacles a la Industrialització

• Escassa capacitat de compra
• Manca d'inversions
• Problemes de transport
• Posició d'Espanya comparada amb Europa

Jaciments Miners

Espanya comptava amb importants jaciments miners de plom (Linares, La Carolina), coure (Riotinto), mercuri (Almadén) i zinc (Reocín). Molts d'aquests jaciments van ser entregats a empreses estrangeres a causa del deute d'hisenda.

Ferrocarrils

La construcció d'una xarxa de ferrocarrils va haver d'esperar fins al 1855, amb la Llei General de Ferrocarrils. La necessitat de construir-la ràpidament va estimular el comerç interior, però la manca d'una siderúrgia espanyola potent va obligar a importar metalls. El traçat radial, que passava sempre per Madrid, dificultava els intercanvis amb Europa.

Noves Energies, Indústries i Classes Dirigents

Noves Energies i Indústries

L'electricitat va permetre una mecanització més àmplia de la producció industrial i una disminució de costos. El petroli, amb la invenció del motor d'explosió, va revolucionar el transport. També van sorgir la indústria metal·lúrgica i la química. La indústria es va estendre per Espanya, principalment a Catalunya, el País Basc, Astúries, Madrid i València.

Desequilibris Econòmics

Espanya va augmentar la seva riquesa econòmica, però encara hi havia desequilibris profunds en la distribució regional de la riquesa. La major part de la indústria es localitzava a Catalunya.

Classes Dirigents

Les classes dirigents del segle XIX van ser la noblesa terratinent, que havia perdut els drets senyorials però havia conservat la propietat de la terra, i l'alta burgesia, propietària de les noves indústries, les grans companyies i els bancs.

Moviment Obrer

Associació de Teixidors de Barcelona

La primera associació obrera va ser l'Associació de Teixidors de Barcelona, que tenia com a objectius la disminució de la jornada laboral, l'augment dels salaris i el dret a formar associacions obreres.

Anarquisme i Socialisme

Durant el Sexenni Democràtic, es van difondre les idees del marxisme i l'anarquisme. L'anarquisme va arrelar fortament entre els obrers de Catalunya i la pagesia andalusa, i van fundar organitzacions com Solidaritat Obrera i la Confederació Nacional del Treball (CNT). El socialisme va tenir més influència entre els proletaris madrilenys, bascos i asturians, i van fundar el PSOE i la UGT.