El creixement agrari i demogràfic a l'Europa occidental

1r tema

Des de la darreria del Segle XI el final de les grans invasions, la dis~ minució de les guerres senyorials i la introducció de certs avenyos en les tecniques agrícoles van afavorir l'augment de la producció agraria i el creixement de la població a l'Europa occidental.
És per aixo que l'agricultura va generar uns excedents que es venien als mercats locals i comarcals. Així, l'augment deIs intercanvis comer~ cials va estimular el Renaixement de la vida urbana.

1.1. EXPANSlÓ AGRARIA I CREIXEMENT DEMOGRAFlC

A partir del Segle XI a l'Europa occidental es van introduir una serie d'innovacions técniques en l'agricultura: o Noves técniques de conreu, com la rotació triennal, que només deixava un tery de la terra en guaret, i l'ús deIs fems deIs animals coro a adob. O Uns nouS instrurnents agrícoles, com l'arada normanda o d'orelló, la collera i l'ús de ferradures en els cavalls, van millorar el rendí~ ment de la forya deIs animals de tir (cavalls o bous) a l'hora de fer les tasques del camp. També l'ús de molins (d'aigua o de vent) va simplificar la feina de moldre el gra. Entre els segles XII i XIV l'aplicació d'aquests avenyos va comportar un augrnent de la productivitat (més producció per superfície conre~ ada) en una bona part de l'Europa occidental. L'increment de la producció agrícola va permetre millorar l'alimenta~ ció de la població, i aixo va fer que augmentés la resistencia a les ma~ lalties. Aquest canvi va ser causa d'un augrnent de la població: Euro~ pa va passar de 45 milions d'habitants al Segle XII a uns 75 milions al Segle XIV. El desenvolupament demografic va provocar la necessitat de trobar noves terres. Per ampliar la superfície de conreu els pagesos van repo~ blar antigues terres abandonades i en van artigar de noves. El resultat fou un increment de la producció agraria.

1.2. LES CIUTATS. NOUS CENTRES ECONÓMICS

La millora de l'agricultura va estimular la revitalització de les ciu~ tats o la creació de noves. Els agricultors, que produien més del que necessitaven per al consum, van generar un excedent d'aliments i de primeres materies. Els agricultors, i sobretot els nobles i els eclesiástics, propietaris de terres, van buscar rnercats per poder-hi vendre aquests productes, i ls van trobar a les florents ciutats europees. Allí intercanviaven els dents agrícoles per productes artesans urbans. Més, el creixement de la població va fomentar l'ernigració d'una deIs pagesos a les ciutats, on trobaven més llibertat personal i al~ s oportunitats per millorar la classe de vida. El Renaixement de les ciutats va comen<;ar a partir del Segle XI, en qué la Pau relativa propiciada per la fi de les grans invasions va permetre que, al voltant de les abadies, deis castells i de les petites ciutats, s'hi anessin formant alguns nuclis nous en qué es feien in~ tercanvis comercials. Aquests nous enclavaments' van sorgir en urbs ja existents o bé van ser l'origen de ciutats noves, o burgs, d'on prové la denominació de burgesos aplicada als seus habitants, Els burgs eren més t~ importants si estaven situats en una cruilla de ea~ mins, a prop d'un riu o a prop d'un port. Com eren les ciutats Les ciutats medievals esta ven protegides per muralles, que s'anaven ampliant a mesura que la ciutat creixia, L'interior del recinte emmurallat era atapelt i laberíntic i no hi havia cap ordenació del pla urbá, El centre solia ser una pla9a, al voltant de la qual se situaven els edificis més importants: l'ajun~ tament, el mercat, l'església principal o la cate~ dral, etc, Una bona part de l'espai l'ocupaven els habitat~ ges, amb pati o amb hort, pero també hi havia hos~ pitals, es coles, hostals i molts edificis religiosos (esglésies i convents), Els nobles, i de vegades també els monarques, s'hi van fer construir palaus luxosos per tenir residencia a la ciutat. Els carrers eren estrets, bruts, sense empedrar i sense voreres, La majoria de les ciutats medie~ vals no teníen clavegueram, La precarietat de la higiene urbana i la prolife~ ració de les puces i les rates van afavorir la difusió de malalties (colera, tifus, pesta,.,). Els incendis també eren freqiients, perque s'utilitzava fusta en la' construcció deIs habitatges; a més, es propaga~ ven fácilment per la proximitat entre les cases.

2.1. El9 ARTE9AN9 I El9 GREMI9

La ciutat medieval es va convertir en un centre de produc~ ció d'objectes manufacturats. Els artesans d'un mateix ofici s'agrupaven per carrers, que rebien el nom de l'activitat que s'hi feia: assaonadors, argenters, teixidors, tintorers, etc. Molts d'aquests noms han pervingut fins a l'actualitat en moltes de les nostres ciutats i poblacions. El treball artesa s'organitzava en tallers petits, el propie~ tari deIs quals era el mestre artesa, que disposava d'eines propies. Era un treball manual, i al mateix taller, que era també habitatge, s'hi feia tot el procés de producció. Els artesans de cada ciutat s'organitzaven per protegir-se de la com e enCla deIs artesans altres lIocs 1 per garantir el bon funcionament de la producció. Er aquest motiu, els ar~ tesans e ca a o ICI s agrupaven en gremis, estructurats de manera ]efa! . A renents, ofici s 1 mestres ar esans. El gremi es preocupava de mantenir el compliment d'una serie de normes: ningú podia fer el seu ofici en una ciutat sense permís del gremi, i tots els mestres artesans havien de treballar les mateixes hores i fer servir el mateix tipus d'ei~ nes. El gremi també controlava la qualitat deIs articles i el preu final.

2.2. FIRES I MERCATS

Una funció essencial deIs nuclis urbans era acollir el mer~ cat, al qual acudien els pagesos de la zona per intercanviar-hi productes agrícoles per manufactures. Algunes ciutats van assenyalar uns dies determinats per fer-hi mercat i van decretar lleis per protegir els mercaders. _fuí van sorgir les fires, uns mercats periodics de gran mag~ nitud on es compraven i es venien grans quantitats de pro~ ductes.

2.3. LES GRANS RUTES DEL Comerç;

Per a les distáncies llargues, el comer.; marítim va adqui~ rir més importancia que el terrestre, perqué els vaixells te~ nien més capacitat de carrega i eren més rapids. La primera gran ruta marítima es va obrir al Mediterrani. Ciutats com Venécia, Génova, Marsella, Barcelona i Valéncia comerciaven amb els ports de l'Orient Mitja i amb l'Imperi Bizantí. Importaven productes de luxe (seda i espécies) i portaven teixits, armes i eines. Una segona ruta fou la de l'Atlimtic i el Billtic (la Ransa): anava des de Lisboa i els ports castellans del Cantábric fins : als del mar Billtic. 8'hi transportava llana, vi, pells, fusta i (blat. Aquests productes ço.Nvergien a les ciutats deIs Palsos Baixos (Bruges, Gant ... ).