Creences, Cultura i Subcultures: Una Anàlisi

Què són les Creences?

Les creences són arguments i idees que s'accepten sense raonar, sense crítica, com a veritats. La creença és una cosa que rebem de l'ambient (família, societat, etc.) i a partir de la qual ens orientem en el món.

El terme creença, més psicològic que lògic, designa una actitud mental segons la qual algú s'adhereix a un enunciat o fet sense poder-ne tenir proves.

Una creença s'accepta com a veritable durant una determinada època, com per exemple l'existència dels Reis Mags, o per un grup humà determinat, al marge del procés científic d'hipòtesi i comprovació.

Per tant, una creença implica un conjunt de conviccions que guien l'acció. Sembla que s'oposa al saber, en el sentit que és un terme proper a fe o a opinió, però alhora és evident que tot saber és, en part, creença.

Graus de Creences

Hi ha diversos graus de creences. N'hi ha de molt sòlides i n'hi ha que són més vagues. Quan l'acceptació d'una creença és feble i parcial, parlem d'opinió; en canvi, quan és forta i sense reserves, parlem de certesa.

Les creences poden ser individuals, de grups socials o de tota una generació. Constitueixen els fonaments sobre els quals creixen i neixen noves creences, i ens acompanyen tota la vida, actuen sobre nosaltres i ens transformen. De fet, quan naixem ja trobem en el nostre entorn un sistema de creences vigent.

Creences Implícites

Hi ha un tipus de creences que no solem pensar, de les quals no som conscients, les implícites. Per exemple, si volem agafar un llibre, no dubtem que el podrem sostenir, o, quan mengem, tenim la seguretat que podrem empassar-nos l'aliment. Creiem implícitament moltes coses que no ens plantegem mai com a problemàtiques, perquè hi ha uns àmbits que ens les fan percebre com a naturalesa.

Mentre creiem, les persones no tenim la necessitat de pensar; allò que ens obliga a pensar és la incertesa.

Relativisme Cultural

Nosaltres, potser, no comprenem alguns comportaments d'altres grups culturals ja que estem massa submergits en el model cultural propi, i només els entendríem si ens poséssim al seu lloc. Per exemple, no fa gaires anys, un embaràs abans del matrimoni estava molt mal vist en la nostra societat; en canvi, els bontocs de Filipines consideren que una dona té més probabilitats de casar-se si ha demostrat la seva fertilitat. Només entendríem aquests comportaments d'altres grups culturals si ens poséssim al seu lloc. Per tant, els trets culturals s'han d'analitzar en funció del seu emplaçament harmònic dins d'un determinat marc cultural, que és el que anomenem relativisme cultural.

El relativisme cultural no vol dir que tot valgui a tot arreu, o que res no valgui enlloc. Algunes normes són dolentes pertot, però fins i tot aquestes tenen un sentit dins la cultura, serveixen per a alguna cosa. El relativisme cultural és un concepte operatiu, que permet allunyar l'etnocentrisme. Tampoc es tracta de classificar-ho tot com a bo o com a dolent. Hi ha molts fets que són valorats i viscuts de la mateixa manera per persones de cultures diferents. Malgrat les diferències culturals, i fins i tot divergències, hi ha respostes de validesa universal de molts principis.

Subcultures i Contracultura

Les pautes de cultura que formen part d'una cultura general, dins de la qual tenen uns trets distintius propis, són anomenades subcultures. En la nostra societat, n'hi ha moltes: professionals, religioses, polítiques, per classes o formació intel·lectual, urbanes o rurals, juvenils... La cultura és un fenomen molt vast i no és homogeni. Hi ha una cultura mediterrània perquè hi ha uns trets comuns (normes, tradicions, maneres de fer...) a tota la conca mediterrània, però també hi ha marcades diferències entre els països del nord del Mediterrani i els països del sud, sense oblidar les variants culturals que podem trobar en cada un d'aquests països.

La cultura, doncs, pot formar molts subgrups, i en aquesta divisió hi intervenen diversos factors: geogràfics, econòmics, socials...

Característiques de les Subcultures

Les subcultures són formes de cultura que es volen distingir de la cultura dominant i formen grups identitaris per la seva manera de vestir, estil de vida, expressions lingüístiques... Dins les societats complexes hi ha moltes diversitats que es manifesten i que poden coexistir sense antagonismes.

Alguns sociòlegs consideren que el terme contracultura designa els grups que discrepen dels patrons establerts i els desafien obertament. Això inclou els moviments o franges socials que es defineixen contra la cultura.

Les subcultures serveixen per a reforçar la cultura dominant, per a donar-li més consistència, perquè permeten una flexibilitat i assenyalen vies de conducta alternatives sense ser trencadores. Hom pot estar d'acord amb alguns dels valors bàsics d'una societat, però ser fidel a una subcultura particular.