La Corona d'Aragó: Història, Institucions i Economia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4 KB
La Corona d'Aragó
Formada per tres regnes: Aragó, València i Catalunya.
Cadascun tenia lleis i institucions de govern pròpies, però sota l'autoritat d'un mateix monarca.
El monarca tenia el poder militar, legislatiu i judicial.
Havia de:
- Jurar les constitucions de cada regne.
- Pactar amb les Corts l'elaboració de lleis.
- Respectar els privilegis dels tres braços.
Institucions de la Corona d'Aragó
Lloctinent General o Virrei: Representava el rei a cada regne.
Solia formar part de la família reial o la noblesa.
Cort General o Corts: Tenia tres braços: eclesiàstic, nobiliari i comú.
Cada regne tenia Corts pròpies.
Generalitat o Diputació del General: Comissió permanent de les Corts pròpies de cada regne.
La Generalitat Valenciana va ser creada per les Corts el 1418 i va assumir la defensa dels furs i el control del rei.
Consell Reial: Tribunal superior de justícia.
Institucions del Regne de València
Jaume I va convocar les Corts Valencianes per primera vegada l'any 1261 per jurar els furs, i tots els seus successors van haver de renovar el jurament a l'inici del seu regnat.
Jaume II, el 1302, va fixar l'obligatorietat de celebrar les Corts Valencianes cada tres anys.
Economia Agrícola i Comercial
L'economia de la Corona d'Aragó es va basar, sobretot, en l'agricultura i la ramaderia.
Bona part de la producció s'exportava. Els mercaders, principalment de Barcelona i València, van fer del comerç l'activitat més important.
Expedicions Militars
La Corona d'Aragó va organitzar expedicions militars per dominar territoris de la Mediterrània.
Els mercaders valencians, catalans i mallorquins van finançar la Corona. Un dels principals objectius era organitzar una densa xarxa de relacions comercials.
Van començar al segle XIV. Jaume II va conquerir l'illa de Sardenya (1323).
Definicions
Almogàvers: Soldats mercenaris de la Corona d'Aragó que van controlar els ducats d'Atenes i Neopàtria.
Consolats del Mar: Institucions mercantils amb poder judicial que resolien els conflictes entre els mercaders i els representaven davant les autoritats.
Mesta: Associació de ramaders castellans per defensar els seus interessos.
Art Gòtic
- Arc ogival o apuntat.
- Volta de canó apuntada gòtica.
- Volta de creueria gòtica.
- Mur.
- Arcbotant.
- Contrafort.
La Corona de Castella
Els regnes de Castella i Lleó estaven units sota una mateixa corona i compartien les Corts i altres institucions.
La Monarquia
Institució amb màxims poders: dictar lleis, declarar la guerra, impartir justícia, recaptar impostos.
La monarquia a la Corona de Castella era més poderosa que als regnes de la Península, a conseqüència de la unificació jurídica, l'augment de soldats mercenaris i la creació d'institucions com el Consell Reial, l'Audiència de Justícia o la Conselleria.
Les Corts
Van ser el primer òrgan consultiu i estaven formades per representants de la noblesa, el clergat i les ciutats.
Primer es van crear les Corts de Lleó i més tard les de Castella.
Tenien la funció d'aprovar lleis proposades pel monarca, però l'objectiu principal consistia a gestionar la petició reial d'impostos nous a les ciutats, per cobrir les necessitats financeres de la monarquia.
Els Municipis
Eren la institució de govern de les viles i ciutats, que inicialment va recaure en el consell.
Amb el temps, el consell es va reduir i va ser substituït per l'ajuntament.
Economia Ramadera
La terra servia per a plantar cereals, vinya i olivera.
Es practicava una ramaderia transhumant i, per a evitar conflictes, es va crear la Mesta.
El principal producte era la llana d'ovella.