Control d'infeccions: Guia completa per a professionals sanitaris

11 Formes de contagi

Contagis directes

Per contacte amb persones malaltes.

Contagis indirectes

Per contacte amb materials, fluids o superfícies contaminats o vectors.

Infecció

Colonització i desenvolupament del patogen dins de l’hoste.

Malaltia

Inclou la resposta de l’hoste; la infecció s’expressa.

Cadena epidemiològica

La podem definir com el “recorregut” o els elements necessaris perquè tingui lloc una infecció.

La font d’infecció-reservori

Element viu

Persones, animals. Cal una porta de sortida.

Element inert

Sòl, aigua.

Reservori viu

Cal una porta de sortida per on surti l'agent infecciós del seu hoste:

• Via respiratòria
• Via digestiva
• Via genitourinària
• Pell i mucoses

El mecanisme de transmissió

Perquè es produeixi la infecció, cal que el germen arribi a l’hoste des del seu reservori. És el canal per passar de la porta de sortida a la porta d’entrada. Dues maneres: directa o indirecta.

Transmissió directa

L’agent patogen arriba a l’hoste directament: des de la font d’infecció a l’hoste.

Transmissió indirecta

Es transmet mitjançant vehicles, que fan de pas intermedi entre el focus i l’hoste.

Via de transmissió o entrada

• Malalties de transmissió digestiva
• Malalties de transmissió respiratòria
• Malalties de transmissió per contacte
• Malalties de transmissió per vectors

Transmissió digestiva

L’agent patogen entra per la boca i va a l’aparell digestiu (aliments, aigua).

Transmissió respiratòria

L’agent patogen entra per les fosses nasals o la boca i avança pel sistema respiratori fins arribar als teixits més susceptibles (aire, gotes de saliva).

Transmissió per contacte

És necessari un contacte íntim entre el reservori i l’hoste (pell a pell, ferides).

Transmissió per vectors

L’agent patogen penetra a l’hoste gràcies a un vector que el pica, generalment un artròpode.

Hoste immune

Generalment gràcies a bon estat de salut i exposició prèvia o vacunació.

Així doncs

Un agent infecciós viu en un reservori, que té una porta de sortida, per arribar a un hoste, el qual té una porta d’entrada i és susceptible. I l’hoste pot actuar, així mateix, de focus infecciós.

Infeccions nosocomials

Es desenvolupa DURANT l’estada al centre sanitari i que NO ES TROBAVA PRESENT, ni en període d’incubació, en el moment d’admissió i/o accés al centre.

Factors de risc

Tot allò que augmenta la probabilitat de què un pacient desenvolupi la infecció.

Factors de l’hoste

Intrínsecs (no modificables)

Edat del pacient, estat nutricional, malalties “base”:

• Diabetis

Extrínsecs (modificables)

Tractaments mèdics

Font d’infecció

El personal sanitari

• Mans
• Pell
• Cabell
• Vies respiratòries superiors

El pacient

• Colonització de la pell
• Flora normal de la pell i mucoses

El medi ambient

Aigua, aliments, equipament, medicació, aire, etc. Segons això podem trobar 2 tipus d’infeccions:

Infecció endògena

L’agent és propi.

Infecció exògena

Prové d’un altre pacient, del personal sanitari o de l’ambient.

Reservori humà

Portadors

Persones que alliberen els microorganismes però no manifesten signes ni símptomes de la malaltia. Important perquè poden entrar en contacte amb persones susceptibles.

Tipus de portadors

• Precoç o estacionari (està incubant)
• Convalescent: ja ha superat la malaltia però continua alliberant els microorganismes
• Crònic, convalescent de més de 3 mesos
• Sa: elimina els microorganismes però mai ha patit la malaltia

11 Conceptes

Períodes epidemiològics, tenint en compte l’home com a font d’infecció:

Transmissibilitat

Alliberació d’organismes. Contagiós.

Latència

Temps entre l’exposició i l’inici de la transmissibilitat. No infectiu.

Incubació

Entre l’exposició i l’aparició del primer signe/símptoma. Pot ser contagiós.

Manifestacions clíniques

Període que l’hoste presenta els signes i símptomes. Pot ser contagiós.

Característiques de l’agent:

Patogenicitat

Capacitat d’un determinat microorganisme de produir una malaltia.

Virulència

Grau o intensitat amb què un determinat organisme produeix una malaltia.

Toxigenicitat

Capacitat de produir una malaltia de determinats productes del metabolisme d’alguns microorganismes.

Segons l’abast i extensió en la població:

Epidèmia

Malaltia infecciosa, accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre de persones d’un territori o regió determinats.

Pandèmia

Malaltia infecciosa, accidental i transitòria, que es difon a nivell mundial.

Endèmia

Malaltia que regna habitualment en una determinada regió.

22 Neteja

Eliminació de restes i brutícia d'un objecte o una superfície per mitjà d'un procediment fisicoquímic.

Neteja manual

1. Vestir un davantal plastificat i guants resistents.
2. Fregar el material amb aigua freda i un raspall.
3. Fregar el material amb aigua calenta i sabó o detergent.
4. Esbandir acuradament.
5. Eixugar a consciència (els draps no han de deixar pelusses).
6. Treure's davantal i guants i rentar-se les mans.

Desinfecció

Procediment destinat a destruir els microorganismes patògens o reduir la seva multiplicació.

Desinfecció química

1. Vestir un davantal plastificat i guants resistents.
2. Rentar, escórrer i eixugar el material.
3. Escollir el desinfectant adequat i preparar la seva dissolució.
4. Desinfectar el material mitjançant la tècnica més adequada.
5. Esbandir l’objecte amb aigua destil·lada.
6. Eixugar-lo.
7. Guardar-lo en lloc adequat, protegit de la pols.
8. Enregistrar el procediment.

Principals desinfectants

• Hipoclorit sòdic (lleixiu): desinfectant ambiental comú. Corrosiu per a metalls. Nivell mig-alt.
• Alcohol etílic: superfícies i aparells. Pot espatllar gomes o plàstics. Nivell baix-mig.
• Glutaraldehid: material delicat i superfícies. No corrosiu. Nivell alt i esterilitzant.
• Peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada): neteja sang i restes orgàniques de materials i instruments. Antisèptic i nivell baix de desinfecció.

Esterilització

Procediment destinat a destruir tots els microorganismes i les espores d'una superfície o d'un material.

Esterilització física

Aplicar a un objecte una energia tan intensa que elimini els microorganismes. Tres mètodes:

• Calor seca: estufes d’esterilització
• Calor humida: autoclau
• Radiacions: rajos gamma

Esterilització química

Productes: òxid d’etilè, glutaraldehid, peròxid d’hidrogen.

Classificació del material segons nivell de tractament

Materials crítics

Materials d’alt risc: són aquells que estaran en contacte amb teixits estèrils o amb el sistema vascular. Requereixen esterilització.

Materials semicrítics

Materials de risc intermedi: són aquells que estaran en contacte amb membranes mucoses o pell no intacta. Requereixen desinfecció d’alt nivell.

Materials no crítics

Materials de baix risc: són aquells que estaran en contacte amb pell intacta, no amb membranes mucoses. Requereixen desinfecció de nivell intermedi o baix.

33 Rentat de mans

Rentat habitual

Elimina la flora superficial o transitòria. Durada mínima: 15-30 segons. Utilitzar sabó neutre.

• En començar i acabar la jornada laboral.
• Abans i després d’activitats de la vida quotidiana (menjar, mocar-se, estornudar, fer ús del WC...).
• Abans i després del contacte amb cada pacient.
• Entre dos procediments diferents en el mateix pacient.
• Després del contacte amb sang, qualsevol fluid corporal, secrecions, membranes mucoses o pell no íntegra, encara que s’hagin dut guants.
• Abans i després de preparar i administrar medicació.
• Després del contacte amb qualsevol objecte contaminat.
• Abans i després de fer servir els guants.

Rentat antisèptic

Es farà abans de qualsevol procediment que requereixi tècnica estèril i no sigui quirúrgica. Durada mínima 15-30 segons. Utilitzar sabó antisèptic.

• Abans de realitzar procediments invasius que requereixen d’una tècnica estèril, però no d’un procediment quirúrgic (inserció de catèters, sondatge vesical).
• En sortir de l’habitació de malalts amb precaucions d’aïllament, malalts sèptics o potencialment colonitzats amb microorganismes epidemiològicament virulents.
• Abans de la realització d’hemocultius.
• Abans de manipular catèters venosos centrals i nutrició parenteral.
• Abans de la cura de ferides.
• Abans d’atendre pacients amb neutropènia severa o altres formes de depressió immunològica.

Amb solució alcohòlica

Elimina la flora superficial o transitòria. Durada mínima: 30 segons.

Rentat minuciós amb solució hidroalcohòlica

Elimina la flora transitòria i el màxim de flora resident. Durada mínima: 2 minuts.

Ús de guants

Sempre. Amb tots els pacients.

Ús de mascareta

En pacients que se sospiti transmissió per l’aire (FFP3).

Ús d’ulleres o pantalles facials

En pacients amb els que hi hagi risc d’esquitxos.

Bata, mono, davantal...

En pacients amb els que hi hagi risc de contagi per contacte.

44 Material d’electromedicina

Material de valoració

Pulsioxímetre, tensiòmetre, llanterna d’exploració, termòmetre, glucòmetre.

1. Netejar amb una baieta mullada d’aigua amb detergent.
2. Esbandir amb baieta mullada i eixugar amb un drap sec i net.
3. Desinfectar amb loció amb alcohol de 70º i eixugar.

Equips electromèdics

Monitor desfibril·lador, ventilador automàtic, bomba de perfusió, aspirador de secrecions.

1. Per a la seva neteja caldrà desmuntar-los.
2. Seguirem sempre les recomanacions del fabricant.

Instrumental via aèria i respiració

Les màscares d’oxigenoteràpia, cànules orofaríngies, sondes d’aspiració, frastrach, etc. Són d’un sol ús i es descarten segons destí final (GII o GIII).

Material de mobilització i immobilització

Collarets cervicals, immobilitzador de cap (Dama d’Elx)

1. Si són rentables, netejar-los amb detergent desinfectant, esbandir amb aigua i eixugar-los.
2. Desinfectar amb alcohol de 70º, deixant actuar 5-10 minuts. Esbandir i eixugar.

Fèrules d’immobilització, immobilitzador de columna, taula d’RCP

1. Rentar amb detergent líquid concentrat, deixar-lo actuar durant cinc minuts, esbandir amb un drap humitejat en aigua.
2. Desinfectar amb alcohol de 70º i deixar actuar 5-10 minuts.
3. Aquest material es requereix en casos específics, seguir les instruccions i recomanacions del fabricant pel seu ús i posterior emmagatzematge.

Tauló espinal i llitera de cullera

1. Rentar amb detergent líquid desinfectant la superfície i les corretges, deixar actuar el producte durant cinc minuts.
2. Esbandir amb un drap humitejat amb aigua, almenys tres vegades.
3. Eixugar.
4. Aplicar la solució desinfectant i deixar actuar durant deu minuts.
5. Esbandir i eixugar.

Matalàs de buit

1. Rentar amb detergent líquid desinfectant tot el matalàs i corretges, deixar actuar el producte durant cinc minuts.
2. Esbandir amb un drap humitejat amb aigua, mínim tres vegades.
3. Aplicar la solució desinfectant, sempre alcohol de 70º.
4. Aquesta tasca es requereix en casos específics, seguir les recomanacions del fabricant per al seu ús i emmagatzematge.

44 Lliteres

1. Treure el llençol i col·locar-los en la bossa corresponent.
2. Rentar, amb detergent líquid desinfectant, el matalàs i la superfície de la llitera, incloent les baranes laterals, cinturons de seguretat, potes i bancada si cal.
3. Deixem actuar el producte durant cinc minuts i esbandim amb un drap humitejat amb aigua, mínim tres vegades.
4. Aplicar solució desinfectant i deixar actuar durant deu minuts.
5. Esbandir i eixugar.
6. Col·locar la llitera i deixar-la en ordre (llençol i manta) per al proper servei.

Cadira de trasllat

1. Rentar, amb detergent líquid desinfectant.
2. Deixem actuar el producte durant cinc minuts i esbandim amb un drap humitejat amb aigua, mínim tres vegades.
3. Aplicar alcohol de 70º i deixar actuar durant deu minuts.
4. Esbandir i eixugar.

55 Classificació

Dues grans classes de residus:

Sense risc o inespecífics

Grup I i Grup II. Per les seves característiques i grau de contaminació no requereixen, a l’exterior del centre, un tractament específic ni diferent de l´aplicat als residus municipals.

Amb risc o específics

Grups III i Grup IV. Per les seves característiques i el grau de contaminació biològica o química requereixen un tractament específic i diferenciat dels residus municipals, tant dintre com fora del centre sanitari.

Grup I

Residus municipals.

Grup II

• Material de cures
• Robes i material d’un sol ús bruts (amb sang, secrecions o excrecions)
• Recipients de drenatge buits
• Bosses buides d’orina, de sang o d’altres líquids biològics
• Filtres de diàlisi
• Tubuladures
• Guixos, cotons, gases
• Mascaretes, bates, guants, talles i altres tèxtils d’un sol ús
• Qualsevol altre residu tacat o que hagi absorbit líquids biològics, sempre que no es tracti de casos particulars inclosos en la definició del grup III

Grup III

Són residus especials que requereixen l’adopció de mesures de prevenció en la recollida: agulles, sang en forma líquida i hemoderivats, llanceta del glucòmetre, catèters, ossos, restes de medicaments.

Grup IV

• Citotòxics: restes de medicaments citotòxics i el material que hi ha estat en contacte.
• Residus radioactius.
• Restes de substàncies químiques.
• Medicaments no aptes per a l’administració.
• Altres: fluorescents, piles, ...

55 Gestió

Es divideix en dues:

Gestió intracentre

La gestió que s’ha de dur a terme en el lloc on es generen.

Gestió extracentre

Com s’han de transportar un cop recollits per les empreses especialitzades.

Segregació i envasament

Grup II

Bosses de polietilè de color groc. Gruix mínim de 55 micròmetres. Volum no superior a 90 litres.

Grup IV – Citotòxics

Rígids, estancs, opacs a la vista, amb resistència al trencament. Volum no superior a 60 litres. De color blau.

Grup III

Rígids, estancs, opacs a la vista, amb resistència al trencament. D’un volum no superior a 60 litres.

Rentade de mans: procediment

1. Mullar les mans i aplicar sabó.
2. Ensabonar bé les mans.
3. Friccionar palmell contra palmell.
4. Friccionar el dors de les mans i entre els dits.
5. Friccionar els dits en ganxo per netejar les ungles.
6. Friccionar els tous dels dits contra els palmells, també el polze.
7. Netejar el polze.
8. Netejar tota la mà baixant als canells.
9. Esbandir bé.
10. Tancar l’aixeta amb una tovalloleta de paper.
11. Eixugar-nos bé les mans.