Contrastos econòmics a la Unió Europea

El sector primari

És poc representatiu en l’economia europea, ocupa el 5% de la població activa i està patint una transformació per adaptar-se a la liberalització del comerç mundial, la incorporació de nous estats membres, el desenvolupament tecnològic i les restriccions mediambientals.

Productes que s’obtenen d’aquest sector:

• Productes agrícoles: cereals, hortalisses, fruites (poma, préssec)
• Ramaderia: porcina (principal productora de carn) i producció de llet
• Pesca: captures reduïdes (¾ a l’Atlàntic) i aqüicultura (20% de la producció pesquera de la UE)

El sector secundari

Malgrat l’avançament dels serveis, aquest sector manté altes taxes de producció i ocupació (22% de la població). La UE no té una política industrial comuna, sinó que proposa actuacions que els estats decideixen si seguir o no.

Indústries destacades:

• Indústria pesada: metal·lúrgia i fabricació de maquinària
• Indústria lleugera: alimentària i química

Els intercanvis de béns industrials es fan majoritàriament entre estats membres, però també s’exporta maquinària, productes químics, energètics i vehicles a altres països.

El sector terciari o de serveis

És on s’obté la major part de la riquesa a la UE, ocupant quasi el 73% de la població activa. Moltes activitats s’han vist afavorides per la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals (comerç, transport...).

• Activitats comercials: la UE és una gran potència comercial. Importa aliments, matèries primeres i energia, i exporta productes manufacturats. Els països de la UE mantenen un comerç molt actiu.
• Transport: hi ha una gran desigualtat entre nacions i regions. Dona feina a més d’11 milions de persones. L’objectiu és millorar i homogeneïtzar la xarxa i la interconnexió entre països membres.
• Turisme: notable desenvolupament interior i exterior. Els països mediterranis són els grans receptors, i els del nord i oest, els emissors. Hi ha diversos tipus de turisme (sol, muntanya, rural...). La UE és una de les destinacions més demandades (51%).

La Unió Europea

Construcció de la UE

Tractats de Roma (1957): membres fundadors (Alemanya, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, França i Itàlia). El 1993 es va transformar en UE (Tractat de Maastricht). El 01/01/1999 entra en vigor la Unió Econòmica i Monetària. El 01/01/2002, l’euro circula com a moneda oficial. El 2007 s’aprova el Tractat de Lisboa. El 2016, el Regne Unit vota abandonar la UE (Brexit), efectiu a inicis del 2020.

Les institucions de la Unió Europea

La UE té el seu propi parlament i un sistema judicial que decideix l’admissió de nous membres. Mercaderies, serveis, persones i informació circulen lliurement gràcies a lleis i mecanismes propis.

Principals institucions

• Parlament Europeu: òrgan legislatiu, elabora i reforma lleis, aprova pressupostos, estudia problemes i controla el Consell de la UE i la Comissió Europea. Els membres són escollits pels ciutadans.
• Consell Europeu: reuneix caps d’estat i el president de la Comissió Europea. Defineix l’orientació política, i estableix la política exterior i de seguretat comuna.
• Consell de la UE: reuneix ministres per debatre, modificar i adoptar lleis, i coordinar polítiques nacionals. Juntament amb el Parlament Europeu, són els òrgans més importants i aproven els pressupostos.
• Comissió Europea: institució política independent amb funció executiva. Elabora propostes legislatives i aplica decisions acordades pel Parlament Europeu i el Consell de la UE. Està formada pel president i els comissaris.

Altres òrgans:

• Tribunal de Justícia de la Unió Europea: poder judicial, interpreta i aplica el dret de la Unió i garanteix el compliment de la legislació. Seu a Luxemburg.
• Banc Central Europeu: banc central dels països de la Unió (moneda euro). Defineix i executa la política monetària de l’eurozona. Seu a Frankfurt.

Objectius de la Unió Europea

Unificació monetària

Els països membres volien un mercat comú on intercanviar fàcilment productes. Es va fer amb la Unió Econòmica i Monetària (UEM) el 1999, amb el Banc Central Europeu com a organisme regulador. Es van eliminar drets duaners i barreres a la lliure circulació, i es va implementar l’euro. Perquè funcionés, es van fixar tres fases de convergència per aproximar les polítiques econòmiques i financeres de cada estat (inflació limitada, tipus d’interès concrets, dèficits i deute).

Unificació social i de política exterior

El 1992, el Tractat de Maastricht va crear les bases de la ciutadania europea, permetent als ciutadans circular i residir a qualsevol territori de la UE sense restriccions. El 1985, l’acord de Schengen va acabar amb els controls de les fronteres internes. Actualment, es pot passar sense limitacions (amb algunes excepcions), i s’han potenciat les fronteres externes per dificultar l’entrada d’immigrants il·legals. La UE mira d’actuar amb una política exterior i de seguretat comuna, liderada per un representant als fòrums internacionals, per unificar i defensar els interessos de la UE. Avantatges: passar les fronteres internes sense tràmits ni controls.

La política regional europea

Les polítiques regionals de la UE

Per minimitzar els desequilibris regionals, la UE té polítiques basades en ajudes per a les regions menys desenvolupades:

• Investigació i innovació: per a un creixement econòmic sostenible
• Tecnologies de la informació i la comunicació: per augmentar la competitivitat econòmica de la UE
• Competitivitat de les PIME: ja que la majoria d’empreses són petites i mitjanes
• Economia amb baixes emissions de carboni

Els fons de la UE

Per a la igualtat entre regions, un terç dels pressupostos es destinen a la política regional per als països menys desenvolupats, a través dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus i els Fons de Cohesió, gestionats per la Comissió Europea, però sol·licitats per administracions i empreses privades.

Els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus

Principal instrument de la política d’inversió de la UE. Objectiu: combatre les causes de l’endarreriment social i econòmic de les regions. Es gestiona conjuntament amb els estats membres i la Comissió Europea. Es distingeixen:

• Fons Europeu de Desenvolupament Regional: el més important. Objectiu: enfortir la cohesió econòmica i social de la UE, amb infraestructures i potenciant les capacitats internes de cada regió. Aquestes ajudes es complementen amb el Fons Social Europeu (formació de professionals i lluita contra la desocupació), el Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (adaptació dels agricultors a noves formes agrícoles i desenvolupament de nous sectors econòmics rurals) i el Fons Europeu Marítim i de Pesca (aplicació de la política pesquera comuna).

El Fons de Cohesió

Juntament amb els Fons Estructurals, afavoreix el desenvolupament i la cohesió dels estats de la UE, amb un millor desenvolupament a les regions amb una renda nacional bruta per habitant inferior al 90% de la mitjana comunitària. Aquests fons donen suport a accions sobre el medi ambient i les xarxes transeuropees de transport.

Brexit

Referèndum del 23 de juny de 2016: El Regne Unit va decidir la seva permanència o no a la Unió Europea. Des del 1973 pertanyia a la Comunitat Econòmica Europea, i la seva pertinença s’ha debatut molt. Causa de la sortida: reduir la immigració, no volen la idea d’uns Estats Units d’Europa i pensen que la UE, amb regles i tarifes, impedeix el creixement del seu país. Resultat del referèndum: 51,9% en contra de la permanència, 48,1% a favor. Procés de sortida: un procés llarg que pot durar fins a dos anys.

La integració d’Espanya a la UE

El procés d’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea

Durant el franquisme, Espanya es va convertir en un país endarrerit respecte a la resta de societats europees. En estar sotmesa a un règim no democràtic, no complia els requisits bàsics dels estats fundadors i no va ser integrada fins més tard. La normalització del país i el restabliment de la democràcia el 1978 van fer possible les negociacions per a l’adhesió espanyola a la CEE. Les negociacions es van allargar durant anys i es van caracteritzar per la necessitat de transformar l’economia espanyola a l’economia comunitària, sobretot en l’àmbit de la producció agrària i pesquera. Finalment, el Tractat d’adhesió es va signar a Madrid el 12 de juny de 1985 i va entrar en vigor l’1 de gener de 1986. L’objectiu prioritari era recuperar la identitat política i cultural europea i assolir els nivells de riquesa i benestar dels altres membres. Més endavant es va passar a dir Unió Europea (UE).

El balanç de l’adhesió d’Espanya a la UE

El desenvolupament econòmic i social d’Espanya, en bona part, és gràcies al procés d’integració europeu. La UE ha proporcionat una fase de modernització en diversos àmbits de la societat i ha finançat moltes infraestructures i equipaments. Gràcies a això, Espanya ha pogut abandonar l’aïllament econòmic i polític i integrar-se plenament en el marc europeu.