Context, característiques i influències del "Llibre de Meravelles"

1.5. Anàlisi del "Llibre de Meravelles"

Subgènere, model o corrent

El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés s'inclou dins del realisme compromès o poesia social. Aquest corrent es caracteritza per la seva preocupació per la realitat social i política, així com per la seva voluntat de denúncia i testimoniatge. Estellés, en aquesta obra, utilitza un llenguatge senzill i col·loquial, reflectint la quotidianitat de la postguerra i mostrant-se com un cronista de les vivències personals i col·lectives. La seva poesia té una clara intenció comunicativa i un fort compromís amb la realitat.

2.1. Context històric i cultural

El Llibre de Meravelles se situa en el context de la repressió cultural del franquisme i l'obertura cultural i política dels anys seixanta. La literatura catalana començava a guanyar espai públic, tot i que la situació a València era més complicada per la discriminació lingüística i moral. L'obra d'Estellés connecta amb aquest context, reflectint la realitat de la postguerra i recuperant elements medievals.

2.2. Situació en la trajectòria d'Estellés

El Llibre de Meravelles es produeix en un moment de plenitud creativa d'Estellés, entre els anys cinquanta i seixanta. Es consolida com el poeta de la postguerra valenciana, utilitzant versos alexandrins i abordant temàtiques amoroses i històriques amb una clara observació de la societat. A diferència de les seves primeres etapes, en què experimentava amb diferents gèneres i escrivia en castellà, en aquesta fase escriu en valencià i adopta una orientació poètica més realista i compromesa.

2.3. Característiques del gènere poètic

Durant l'escriptura del Llibre de Meravelles, el gènere poètic estava marcat per la repressió franquista i la necessitat d'una literatura compromesa. Tot i la predominança del simbolisme i postsimbolisme, sorgiren influències com l'existencialisme i propostes experimentals. El realisme històric buscava identificar-se amb la societat i abordar els seus problemes. Aquesta poesia realista adoptava un llenguatge senzill, prioritzant el contingut sobre la forma, utilitzant el vers lliure i situant el poema en la realitat quotidiana.

2.4. Altres autors destacats

En aquest context destaquen autors com Salvador Espriu (La pell del brau, poesia cívica i compromesa), Miquel Martí i Pol (El poble, La fàbrica, poesia social), Maria Beneyto (Ratlles a l'aire, poesia realista), Carmelina Sánchez Cutillas (Un món rebel, estètica realista), Pere Quart (Vacances pagades) i Carles Riba (metàfores, símbols, rigor formal i temàtica existencialista).

2.5. Altres models o corrents

A més del realisme compromès d'Estellés, coexistien el corrent simbolista i postsimbolista (Carles Riba, Salvador Espriu) i la poesia experimental (Joan Brossa, Josep Vicent Foix), que defensava la ruptura formal i lingüística.

2.6. Evolució posterior del gènere poètic

Posteriorment, la poesia realista entra en crisi. Autors com Narcís Comadira (rigor formal, angoixa existencial), Lluís Alpera (lírica idealista) i Maria Mercè Marçal (poesia innovadora, feminisme) busquen noves formes expressives.

2.7. Autors destacats posteriors

Lluís Alpera, Narcís Comadira i Maria Mercè Marçal destaquen posteriorment. Presenten semblances amb Estellés en la preocupació per la forma i el contingut, però també novetats estètiques i temàtiques.