Constitució Espanyola: Drets, Govern i UE

Valors que propugna la Constitució

Els valors que propugna la Constitució són:

• La llibertat, que s'atorga a la ciutadania per a poder actuar i pensar sense por de patir represàlies per això.
• La justícia, per tal com és la creació d'un marc jurídic en què tots, ciutadania, empreses, organismes públics, etc., estan sotmesos a la llei, la moral i l'equitat.
• La igualtat, ja que es persegueix la igualtat entre els ciutadans i les ciutadanes, i per això es garanteix l'accés a les oportunitats.
• El pluralisme polític, que permet l'existència de diferents corrents ideològics, sense que això suposi un problema social; al contrari, hauria d'enriquir el panorama polític.

Els principis que inspiren aquesta Constitució són, doncs:

• Estat social. L'estat ha de buscar i promoure de manera activa la igualtat social i econòmica de la ciutadania i garantir la igualtat d'oportunitats.
• Estat democràtic. El poder està en el poble i participa d'aquest poder, símbol de la pluralitat i la llibertat ideològica.
• Estat de dret. És un estat triat lliurement pels ciutadans i les ciutadanes, i en què tant aquests com els poders públics estan sotmesos a la llei.

La Constitució econòmica

La Constitució no només aborda qüestions d'organització política o social, sinó que, conscient que per a aconseguir els propòsits que es planteja hi ha d'haver un sistema econòmic que el sustenti, també entra a valorar aquest assumpte.

La Constitució econòmica es resumeix en: Economia mixta de mercat

• L'objectiu de l'economia és la recerca de l'estat del benestar que es va estendre a Europa després de la Segona Guerra Mundial.
• La llibertat social que defensa la Constitució també arriba a l'àmbit econòmic. Aquesta permet la propietat privada i la llibertat d'empresa.
• Tota la ciutadania espanyola ha de contribuir al sosteniment de les despeses públiques en funció de la seva capacitat econòmica i de l'existència d'un sistema tributari just que permeti obtenir els ingressos necessaris per a cobrir les despeses públiques, sense que per això s'hagi de deixar les famílies sense recursos econòmics.

Funcions i funcionament del Govern

Una vegada constituït, el Govern ha de posar-se en marxa i dur a terme les polítiques que proposi en tots els àmbits. Podem determinar que, per a aplicar els plans governamentals, els membres del Govern han de desenvolupar les funcions pròpies del càrrec que posseeixen.

Ser membre del Govern requereix dedicació exclusiva, de manera que, llevat de les seves funcions parlamentàries, aquestes persones no podran portar a terme altres funcions públiques que no vinguin del seu càrrec, ni altres activitats professionals o mercantils.

• President del Govern: És qui dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions de la resta dels membres d'aquest, sense perjudici de la competència ni la responsabilitat directa d'aquest en la seva gestió.
• Vicepresident/s: Substitueix el president del Govern en absència seva, i té les funcions que li encarregui el president. El vicepresident, a més, pot assumir la titularitat d'un departament ministerial, amb la qual cosa tindrà també la condició de ministre i assumirà les seves funcions.
• Ministres: Són proposats pel president del Govern al rei, i són els titulars dels departaments, de manera que tenen competència i responsabilitat en la gestió tant administrativa com reglamentària del seu ministeri.

Es pot donar la circumstància de l'existència de ministres sense cartera, a qui s'atribuiran unes funcions governamentals determinades.

El funcionament del Govern s'inspirarà en tres principis:

• Principi presidencial: És el president del Govern qui determina les directrius polítiques del Govern i els departaments.
• Col·legialitat: Les decisions es prenen de manera col·legiada, grupal i no individualment, cosa que implica una responsabilitat solidària dels membres del Govern.
• Principi departamental: S'atribueix als titulars autonomia en la gestió dels seus departaments i alhora responsabilitat d'aquesta.

Control de l'acció del Govern

L'acció del Govern està sotmesa al control de les cambres, davant les quals respondrà de la seva gestió política. Aquest control es materialitza en dues vies:

Control del dia a dia de la gestió

• Preguntes: Es tracta de qüestions que formulen els membres de les cambres als integrants del Govern sobre qüestions concretes o sense una importància pública destacada. S'obre un breu diàleg entre la persona que pregunta i el membre del Govern preguntat.
• Interpel·lacions: Estan relacionades amb l'acció política general o d'un departament i tenen un desenvolupament dialèctic més prolongat que en el cas de les preguntes.
• Mocions: A conseqüència de les interpel·lacions, sorgeixen les mocions, que suposaran una proposta d'actuació de la cambra cap a l'executiu.

Possibilitat de cessament

• Moció de reprovació de ministres:
  • Es qüestiona l'actuació d'un ministre i se sol·licita que deixi el càrrec, assumpte que estarà en mans del mateix Govern.
  • Es tracta d'una moció política, més que d'una moció amb conseqüències cessants.
• Qüestió de confiança:
  • El president del Govern posa el seu càrrec en mans del Congrés dels Diputats.
  • Si aquest accepta per majoria simple la qüestió de confiança presentada (confia en el Govern), l'executiu continua en les seves tasques.
  • Si no s'accepta la qüestió de confiança, el Govern dimiteix i s'ha d'escollir un altre president.
• Moció de censura:
  • El Congrés dels Diputats exigeix la responsabilitat política del Govern.
  • L'han de plantejar almenys una desena part dels diputats, i alhora han de proposar un candidat a ocupar la Presidència del Govern.
  • Si el Congrés ho accepta per majoria absoluta, el Govern censurat presenta la dimissió davant el rei i s'entén investit el candidat proposat.
  • Si el Congrés no accepta la moció de censura, el Govern roman en les seves funcions.

Política exterior

La política exterior no se centra només en assumptes econòmics, sinó que també tracta temes socials, militars, de seguretat..., en definitiva, la defensa i la promoció dels valors i els interessos espanyols a l'exterior. Per a fer-ho, es busquen una sèrie d'exigències:

• Augmentar la presència internacional i enfortir la imatge espanyola al món.
• Consolidar i reforçar la credibilitat d'Espanya a l'exterior.
• Consolidar la participació espanyola en la integració europea.
• Coordinar l'acció exterior d'Espanya amb la dels estats que integren la Comunitat Iberoamericana de Nacions.
• Garantir una assistència i una protecció adequades als espanyols i espanyoles, i donar suport a la ciutadania i a les empreses espanyoles a l'exterior.

Principis del Títol VIII (Constitució)

• Principi de constitucionalitat: Aquest principi el podem entendre en un doble sentit. D'una banda, parlem d'una matèria tractada explícitament en la Constitució, és a dir, en la carta magna figura l'organització territorial de l'Estat espanyol. I d'altra banda, cal recordar que cap norma o activitat pot anar contra el marc de la Constitució; així doncs, tota actuació, presa de decisions, etc., dels ens territorials no podrà ser contrària a la Constitució.
• Principi d'autonomia: S'estableixen una sèrie d'ens territorials als quals es dota d'autonomia en determinats aspectes i matèries, amb independència del que pogués proposar en el seu moment el Govern central.
• Principi d'unitat: Si bé es permet l'autonomia territorial, aquesta mai pot anar en contra de la idea d'unitat de la nació espanyola.
• Principi de solidaritat: Les autonomies creades a partir de la Constitució han de ser solidàries les unes amb altres, com si es tractés d'una família, en què uns membres ajuden els altres quan cal.
• Principi de cooperació: Aquest principi complementa el de solidaritat, ja que permet la cooperació i la signatura d'acords entre territoris en busca del bé comú.
• Principi de no federabilitat: Si d'una banda s'aprova la cooperació entre ens autonòmics, de l'altra no es permet que entre aquests s'arribi a una unitat federal. Aquesta idea figura de manera explícita en l'article 145 de la Constitució.
• Principi de llibertat: Aquest principi també té un doble significat: la llibertat dels territoris per a accedir a l'autonomia en la gestió dels seus interessos i a les matèries sobre les quals es vol disposar d'aquesta autonomia, i la llibertat de tota la ciutadania per a poder circular i establir-se en qualsevol indret del territori espanyol.
• Principi d'igualtat: La llibertat que proporciona l'autonomia territorial no pot anar en contra dels drets de la ciutadania espanyola d'altres territoris. D'aquesta manera, s'ha de garantir que qualsevol espanyol gaudeixi dels mateixos drets, llibertats i obligacions, independentment del territori en què visqui o pel qual transiti.
• Principi de diversitat: Es reconeix l'existència de territoris històricament i culturalment diferents. De la mateixa manera, es fa èmfasi en la protecció i la realitat insular.

Estatut d'autonomia i competències

L'estatut d'autonomia és la norma constituent d'una comunitat autònoma i ha de ser aprovat per les Corts Generals per una llei orgànica.

L'estatut és una norma constituent, però no és una llei orgànica, sinó que aquest és el rang de la norma que l'aprova.

1. Competències en matèries exclusives de les comunitats autònomes. Ens trobem davant les competències bàsiques de les comunitats autònomes que marca l'article 148 de la Constitució. Com hem apuntat anteriorment, cal recordar que, malgrat la seva exclusivitat, són d'acceptació voluntària per cada comunitat.
2. Competències en matèries exclusives de l'Estat. Vénen marcades en l'article 149.1 de la Constitució. Es tracta d'una llista extensa de matèries; no obstant això, analitzant bé aquesta llista, podem veure que es deixa la porta oberta a la intervenció de les comunitats autònomes, ja que en alguns casos s'especifica fins on arriba l'exclusivitat estatal, per exemple, en la legislació o en les condicions bàsiques.
3. Competències no exclusives de l'Estat. Si l'article 149.1 mostra la llista de les matèries exclusives de l'Estat, l'article 149.3 permet a les CA acceptar totes les matèries no exclusives de l'Estat, a través dels estatuts d'autonomia.
4. Competències transferides. Amb l'objectiu d'optimitzar recursos i millorar la gestió dels serveis a la ciutadania, la Constitució regula en l'article 150 que l'Estat pot dictar, a través de lleis orgàniques, transferències de competències a les comunitats autònomes. Normalment es tracta de competències executives en matèria administrativa i hauran d'explicitar-se amb claredat en la llei orgànica que regula aquestes transferències, les competències que es transfereixen i els límits d'aquestes, així com els recursos econòmics amb què s'ha de dotar les comunitats per a la seva gestió i els mecanismes de control sobre la seva aplicació que es reserva l'Estat.

Finançament dels municipis

Els ajuntaments han d'estar dotats de recursos suficients per aconseguir les seves finalitats. A aquest efecte disposaran de tributs propis, participació en tributs estatals i autonòmics, i altres recursos establerts per llei. Podem classificar aquests tributs de la manera següent:

• Taxa: Tribut que s'exigeix a la ciutadania per la utilització i l'aprofitament d'un servei públic. Hi ha una contraprestació directa entre la taxa pagada i el servei públic rebut. Exemple: Taxes acadèmiques d'un centre municipal.
• Contribució especial: Es demana per l'obtenció d'un benefici particular o un augment del valor d'un bé del contribuent, causat per una obra pública. Exemple: Contribució per l'increment del valor d'un terreny per instal·lació de la claveguera.
• Impost: Tributs exigits sense contraprestació. Exemples:
  • Impost sobre béns immobles (IBI).
  • Impost sobre activitats econòmiques (IAE).
  • Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM).
  • Impost sobre construccions, instal·lacions i obres.
  • Impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Països que integren la UE

• Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos (1951)
• Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit (1973)
• Grècia (1981)
• Espanya i Portugal (1986)
• Àustria, Finlàndia i Suècia (1995)
• Xipre, República Txeca, Estònia, Letònia, Hongria, Lituània, Malta, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia (2004)
• Bulgària i Romania (2007)
• Croàcia (2013)

Què implica ser membre de la UE?

Ser membre de la UE implica: la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals entre els diferents països membres, la llibertat de residència i treball en qualsevol país membre de la UE i l'aplicació de polítiques comunes.

Erasmus +

El programa Erasmus+ ofereix a estudiants, centres educatius i organitzacions l'oportunitat de desenvolupar i compartir coneixements i experiències amb institucions d'altres països a través de diferents possibilitats (pràctiques, intercanvis...).

Consell Europeu

El Consell Europeu reuneix els diferents líders nacionals i europeus, amb l'objectiu d'establir les prioritats de la UE.

Consell de la UE

El Consell és el principal òrgan decisor de la UE, juntament amb el Parlament Europeu. És on s'adopta la major part de la legislació europea i on es coordinen les diferents polítiques. Hi estan representats els diferents governs de cadascun dels estats membres.

Parlament Europeu

És un dels òrgans més importants, ja que representa els ciutadans de la UE. Exerceix la supervisió de les activitats de la UE i les funcions legislatives.

Comissió Europea

La Comissió Europea o Col·legi de Comissaris és el principal òrgan executiu de la UE i representa l'interès comú de tots els països membres.

Tribunal de Justícia de la UE

És la institució encarregada d'interpretar el dret de la UE, garanteix que s'aplica de la mateixa manera en tots els països membres. Està integrat per dos tribunals: el Tribunal de Justícia (resol les qüestions prejudicials plantejades pels tribunals nacionals) i el Tribunal General (se centra en assumptes relatius a la legislació sobre competència, ajudes, comerç, agricultura i marques comercials).

Òrgans consultius

A. Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE)

La seva funció és transmetre a les institucions europees l'opinió dels diferents grups d'interès econòmic i social sobre les propostes legislatives i les polítiques econòmiques a abordar. Serveix de pont entre la societat i el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu.

B. Comitè de les Regions (CDR)

El CDR és un organisme consultiu de la UE mitjançant el qual representants locals i regionals dels estats membres donen a conèixer la seva opinió sobre la legislació de la UE que repercuteix directament en les regions i les ciutats. En concret, emeten dictàmens sobre la sanitat, l'educació, l'ocupació, la política social, la cohesió econòmica i social, el transport, l'energia i el canvi climàtic.

Serveis interinstitucionals

• Oficina de Publicacions de la Unió Europea: Elabora i distribueix totes les publicacions oficials de la UE, en paper i en suport digital.
• Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA): Ajuda la UE i els països que la integren a prevenir, detectar i donar resposta als problemes de seguretat de la informació.
• Escola Europea d'Administració (ESA): Ofereix formació en determinades àrees concretes per al personal de les diferents institucions de la UE.
• Oficina Europea de Selecció de Personal (EPSO): Prepara els concursos i les oposicions destinats a la selecció i la contratació del personal per als diferents organismes i institucions de la UE.

Agències i Organismes reguladors

• Agències descentralitzades. Són anomenades així perquè estan distribuïdes entre els diferents països de la UE. Ofereixen a les institucions i als països de la Unió coneixements especialitzats sobre temes científics o tècnics.
• Agències de la política comuna de seguretat i defensa. En són exemples l'Agència Europea de Defensa (EAD) o l'Institut d'Estudis de Seguretat de la Unió Europea (IESUE).
• Agències executives. Són creades per la Comissió Europea, per un període de temps limitat, per a gestionar i executar tasques específiques relacionades amb els programes comunitaris.
• Agències i organismes d'EURATOM. Donen suport als objectius del Tractat de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM), coordinant els programes nacionals de recerca nuclear amb finalitats pacífiques, facilitant coneixements, infraestructures i finançament, i garantint un subministrament segur d'energia nuclear. Per exemple: Fusió per a l'Energia (F4E), amb seu a Barcelona i amb rang d'empresa comuna europea.
• Altres organismes creats en el marc de programes de la UE i associacions publicoprivades entre la Comissió Europea i un sector industrial concret. Per exemple: l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT), o l'Empresa Comuna per a les Bioindústries.

Altres organismes especialitzats

A. Defensor del Poble Europeu

El Defensor del Poble és un organisme imparcial, ja que no rep instruccions de cap govern ni organització.

B. Supervisor Europeu de Protecció de Dades (SEPD)

El SEPD, amb seu a Brussel·les i amb un mandat renovable de cinc anys, és l'òrgan independent encarregat de garantir que, a l'hora de tractar dades personals, les institucions i els organismes de la UE respectin el dret a la intimitat dels ciutadans.

C. Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD)

És un òrgan independent que garanteix que els països de la UE apliquen el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la Directiva sobre protecció de dades en l'àmbit penal, de manera coherent.