Consolidació democràtica i governs a Espanya (1978-2008)

La consolidació democràtica (1978-1982)

El segon govern de la UCD

Una vegada aprovada la Constitució, Suárez va dissoldre les Corts i es van convocar eleccions legislatives per al març del 1979. El triomf va ser novament per la UCD. A Catalunya les forces d'esquerra, PSC i PSUC, van tornar a ser majoritàries. La UCD va formar un nou govern, presidit per Suárez, que va continuar l'activitat reformista en la línia dissenyada pels Pactes de la Moncloa, amb lleis com l'Estatut dels Treballadors (1980), però que va haver de fer cara a greus problemes d'estabilitat política. A aquests problemes s'hi va afegir el seu fracàs relatiu a les primeres eleccions municipals democràtiques. A Catalunya la majoria dels consistoris municipals van quedar en mans del Pacte del Progrés. Una situació similar es va produir a les eleccions autonòmiques al País Basc i a Catalunya. El maig del 1980 el PSOE va presentar a les Corts una moció de censura, que va perdre. Davant el fraccionament de la UCD i el qüestionament del seu lideratge, Adolfo Suárez va dimitir com a president del govern i del partit el 29 de gener del 1981.

El cop d'Estat del 23 de febrer

L'amenaça principal per al sistema democràtic provenia de la pervivència en l'estament militar de sectors hostils al procés democràtic. El 23 de febrer del 1981, mentre en el Congrés dels Diputats es duia a terme la votació de Calvo Sotelo com a successor de Suárez, un grup de guàrdies civils comandats per Antonio Tejero van irrompre a l'hemicicle i van interrompre la votació per la força. El capità general Jaime Milans del Bosch va declarar l'estat de guerra a València. El cop era el resultat d'una trama en la qual estaven implicats alts caps militars. Els objectius dels colpistes eren confusos i no coincidents, però compartien la intenció de paralitzar el procés democràtic. La compareixença del rei a la televisió per desautoritzar els insurrectes i donar suport al règim constitucional va ser decisiva perquè el cop d'Estat no s'estengués.

El declivi de la UCD

Després del cop d'Estat, Calvo Sotelo va ser investit nou cap de govern. El govern va signar amb les organitzacions empresarials i sindicals l'Acord Nacional d'Ocupació per contribuir des del món laboral a l'estabilitat democràtica. La Llei del divorci va ser aprovada l'abril del 1981. Una de les decisions més transcendentals del govern va ser la petició d'ingrés d'Espanya a l'OTAN, que es va efectuar el 30 de maig del 1982, amb l'oposició dels partits d'esquerra. Les reticències provocades per l'àmplia descentralització de l'Estat espanyol van comportar un pacte entre la UCD i el PSOE per aprovar la Llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic (LOHPA). Calvo Sotelo no va aconseguir frenar la desintegració progressiva del partit del govern ni assolir una entesa raonable amb Suárez, el qual va crear el seu partit, el Centre Democràtic i Social (CDS) el 1982. El 28 d'agost del 1982 va convocar eleccions generals i va guanyar el PSOE, amb la qual cosa es posava fi a la transició.

Els governs de la democràcia (1982-2008)

L'etapa de govern socialista (1982-1996)

A les eleccions de l'octubre del 1982 el PSOE va obtenir la majoria absoluta. El seu líder, Felipe González, va ser elegit president del govern i el PSOE va mantenir el poder durant quatre legislatures. El 1982 el PSOE va obtenir deu milions de vots, i Alianza Popular, la meitat. El tercer partit més votat va ser CiU. Darrere seu, la UCD i el Partit Comunista d'Espanya. A Catalunya el Partit dels Socialistes va obtenir un triomf indiscutible.

El procés reformista

El canvi socialista es va concretar en un ampli programa de reformes amb la prioritat de lluitar contra la crisi econòmica, racionalitzar les administracions públiques i avançar cap a l'Estat del benestar. Per reactivar l'economia es van prendre mesures per garantir l'estabilitat financera. La reconversió industrial va ser un procés d'adaptació dels sectors productius a les exigències del mercat internacional. El tancament d'empreses i l'augment de l'atur van provocar conflictes laborals importants en el sector metal·lúrgic i de les drassanes. Les reformes econòmiques van anar acompanyades de reformes socials. Cal destacar:

• La despenalització de certs supòsits de l'avortament.
• La reforma educativa, que va establir educació gratuïta fins als 14 anys.
• Una nova llei d'educació (LOGSE).

L'any 1983 el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals catorze articles de la LOHPA i amb els articles vàlids es va aprovar una nova Llei de procés autonòmic. Pel que fa a política internacional, el 12 de juny del 1985 es va signar el Tractat d'Adhesió a la CEE. També es va fer un referèndum per ratificar l'ingrés d'Espanya a l'OTAN. Per allunyar el perill del colpisme el govern va emprendre una reforma de l'exèrcit. I per abordar el tema terrorista d'ETA es va signar el Pacte d'Ajuria Enea.

El desgast del govern

Les reformes econòmiques havien provocat un deteriorament de les relacions entre els sindicats i el govern pel fet que els esforços per a la reconversió econòmica els havien carregat els treballadors. El resultat va ser una vaga general el 1988. Com a resposta a la situació de tensió, el govern va respondre amb una sèrie de mesures socials i laborals entre el 1990 i el 1995. Però la situació més greu es va produir arran d'alguns casos de corrupció atribuïts a persones vinculades al govern. També es va conèixer l'anomenada "guerra bruta" contra el terrorisme. L'erosió del govern socialista es va incrementar a partir del 1992 amb l'arribada d'una nova recessió econòmica d'abast mundial.