Consolidació del Poder Bolxevic i Formació de l'URSS

El Partit Bolxevic va passar a anomenar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), esdevenint el centre del poder. La direcció va ser encarregada a un comitè anomenat Politburó. L'òrgan suprem de l'estat era el Congrés dels Soviets, que tenia el poder legislatiu. L'executiu estava en mans del Presidium, dirigit per un president que feia les funcions de cap d'estat. Dels afers del govern se n'ocupava el Consell de Comissaris del Poble.

La NEP (Nova Política Econòmica)

La nova orientació de la revolució en el terreny econòmic es va centrar en la NEP. Representava fer marxa enrere en algunes decisions, com la desaparició de la propietat privada i el control de la indústria i l'agricultura. La NEP implantava una economia mixta, en què havien de conviure sectors socialitzats amb la tornada de l'economia de mercat, que permetia la petita propietat i els intercanvis privats.

La NEP va complir els seus objectius econòmics. El 1926, l'economia soviètica va superar els nivells anteriors a la Primera Guerra Mundial. Però la tornada al mercat va fer pujar els preus, i les diferències entre els preus agraris i industrials van originar problemes d'acaparament i de desproveïment de les ciutats. Els beneficis privats van augmentar les diferències socials i van donar una certa importància als petits empresaris industrials i pagesos acomodats (kulaks).

També va donar lloc a un debat en el Partit Comunista i va reforçar l'enfrontament intern entre els que defensaven l'economia mixta (estatal i privada) i els partidaris de la ràpida socialització de la propietat, la producció i la distribució de béns.

Mort de Lenin i Disputa del Poder

El 1924 va morir Lenin, el líder dels bolxevics i promotor del nou estat soviètic. El buit de poder va desencadenar una lluita entre els dirigents del Partit Bolxevic. Aquest Gran Debat es va desenvolupar entre els anys 1924 i 1928, en diversos fronts, principalment entre Trotski i Stalin.

• Trotski: Representava el sector més radical del partit, que defensava l'abandonament de la NEP per aprofundir en la revolució socialista: més col·lectivitzacions, estendre la revolució per Europa (anomenada revolució permanent) i un funcionament més democràtic del partit.
• Stalin: Representava les posicions més conservadores: continuar amb l'economia mixta i construir el socialisme en un sol país.

El 1927, Stalin aconsegueix el poder. La revolució va derivar cap a un poder autoritari, en mans d'un dictador. Va optar també per posar fi a l'economia mixta i va forçar la col·lectivització de tota la propietat, perseguint els qui no hi estaven d'acord.

Stalin, Amo del Poder

Stalin va assumir un poder absolut i va estendre el terror dins del partit i a Rússia. A més, va intentar dur a terme el socialisme en un sol país. Això implicava la industrialització de la Unió Soviètica, basada en la planificació econòmica i el predomini de la indústria pesant. Stalin es va servir de la burocràcia per enfortir el partit i l'estat, i va crear una nova classe social privilegiada: la nomenklatura. El pensament socialista es va reduir a un seguit de dogmes i es va propiciar el culte a la personalitat de Stalin. L'anomenat realisme socialista es va convertir en l'art oficial de la Unió Soviètica a partir del 1934.

Planificació i Col·lectivització de l'Economia

Es basava en la no-propietat privada. El control estatal va passar per una rígida planificació de l'economia, que es va concretar en uns plans quinquennals elaborats i supervisats pel Gosplan. El Primer Pla Quinquennal va estar vigent durant el període 1929-1933. Durant el primer pla, a la ciutat es van col·lectivitzar els béns immobles, els transports i els instruments financers. La col·lectivització massiva de l'agricultura va començar el 1929. La col·lectivització va ser la fi dels kulaks (els propietaris acomodats), que van ser expropiats i, sovint, anihilats. Els capitals necessaris per al creixement industrial es van obtenir de l'agricultura, la mineria i altres activitats. L'agricultura va ser un dels punts febles, cosa que va donar lloc a períodes d'escassetat en el subministrament d'aliments. La prioritat de la indústria pesant va comportar un desproveïment de productes de consum. La planificació va comportar un procés d'industrialització a l'URSS.

Terror Stalinista

Al llarg de la dècada del 1930 es va iniciar una repressió generalitzada, que es coneix com l'època de les grans purgues. Per mitjà d'òrgans de l'estat, com la poderosa NKVD (Servei de Seguretat), van ser perseguits els vells dirigents del partit per crims contra l'estat, col·laboració amb l'Alemanya nazi i altres delictes. També van ser processats els militars que suposaven una amenaça per a Stalin. Entre el 1936 i el 1938 van tenir lloc els processos de Moscou, molts dels quals es basaven en acusacions falses i els acusats s'havien de retractar dels seus "errors" abans de rebre la sentència. Stalin va eliminar qualsevol oposició o alternativa al poder. Aquest sistema penitenciari, conegut amb el nom de gulag (administració per a campaments de treball correctius), aplegava una sèrie de camps de treballs forçats.

Noves Institucions Polítiques

Amb la nova constitució del 1936, modificada el 1953, l'estat reconeixia l'elecció dels soviets per sufragi universal. Però només s'hi podien presentar les candidatures avalades pel PCUS. També es parlava de llibertat d'expressió, sempre i quan no s'ataqués el sistema socialista. Les institucions polítiques es van mantenir segons l'esquema dissenyat a la dècada del 1920. L'organisme deliberatiu superior era el Soviet Suprem, que tenia al capdavant el Presidium. El govern seguia estant format pels comissaris, amb poders creixents. El poder municipal l'exercien uns soviets locals. L'estat soviètic va mantenir la seva estructura federal i cadascuna de les repúbliques de la Unió tenia el seu soviet, elegit pel Soviet Suprem.