La Consciència Moral: Comprensió i Desenvolupament en la Societat

Si el nostre comportament no estigués regulat o condicionat per la nostra moral, aquest seria molt més salvatge i també molt més imprevisible. Tot això faria gairebé impossible la convivència en societat.

Fora de la convivència social, la moral perd tot el sentit. → TARZAN. En tornar a la societat, necessiten aprendre les normes morals de convivència social perquè no són coneixement innat dels éssers humans.

Gràcies a les nostres facultats racionals i emocionals, els éssers humans som els únics éssers vius que podem parlar de moralitat, és a dir, som els únics éssers que tenim la capacitat d'atorgar connotacions positives i negatives a les nostres accions i a les de la resta dels individus.

La capacitat de parlar de moralitat sí que és innata dels éssers humans, però el coneixement que conforma la nostra moral (les normes i les regles que qualifiquen accions com a bones o dolentes) és un constructe social creat per nosaltres, i que aprenem principalment al llarg de la nostra infància.

Pot ensenyar-se de manera diferent en diferents llocs. Això és coneixement moral relatiu. Segons les normes socials, si se'ns educa, canvis polítics durant el nostre procés de vida… La moral no és universal, sinó que és relativa.

Aquesta capacitat innata, producte de la nostra facultat racional i emocional que tenim els éssers humans per parlar de moral, no és altra cosa que el que comunament coneixem com a consciència moral. És universal.

Direm que la consciència moral és la capacitat humana que ens permet jutjar com a bones o dolentes tant les nostres accions com les dels altres. Anomenarem aquests judicis de la nostra consciència com a judicis morals.

Els judicis morals que produeix la nostra consciència es generen en conseqüència de les normes i els valors morals que hàgim après (o que ens hagin inculcat) des de ben petits. És a dir, la nostra consciència assumeix uns valors, els estableix i jutja en funció d’aquests.

La consciència jutja i valora si les nostres accions responen a les nostres conviccions i ens obliga a rectificar (amb remordiments) si el judici ha estat negatiu.

Direm que la nostra consciència moral potser…

Autònoma: quan jutja de forma conscient i voluntària sense rebre influències externes, seguint només conviccions, independentment si hi ha conseqüències.

Heterònoma: quan jutja motivada per influències i factors externs com la por, els premis, els càstigs…

Psicòleg del segle XX que es va enfocar en l’estudi del desenvolupament de la consciència moral en els éssers humans.

L’estudi de Kohlberg té com a base l’anàlisi dels judicis morals efectuats per individus de diferents edats i cultures (especialment davant de diferents dilemes morals).

Kohlberg arriba a la conclusió: tot i que hi ha diferents normes morals en diferents cultures, els raonaments que les fonamenten segueixen estructures semblants.

----Diu que totes les persones seguim uns esquemes universals de raonament, i evolucionem d'esquemes més infantils i egocèntrics a esquemes més madurs i altruistes.

Kohlberg dirà que hi ha 2 factors necessaris per al bon desenvolupament de la consciència moral.

-------El desenvolupament biològic (concretament el cerebral).

-------La nostra relació amb el nostre entorn (família, amics, cultura, religió, política…).

Reparteix el desenvolupament moral en 3 nivells (2 estadis) de maduresa creixent i amb raonaments morals diferents. L’avançament és lineal. No tothom arriba a l’últim.

Nivell Preconvencional

----Nivell en què les normes són una realitat externa que respecten només atenent a les conseqüències (premi o càstig) o al poder dels qui les estableixen. (Consciència heterònoma). És a dir, les absorbim com una esponja de fora i les respectem tenint molt en compte les conseqüències → conseqüencialisme. Les conseqüències que puguem preveure són les que utilitzarem per decidir si és bona o dolenta.

--------No s'ha entès encara que les normes socials són convencions per un bon funcionament de la societat.

------Aquest nivell s’associa a la infància (aproximadament fins als 9 anys), tot i que podem trobar adolescents i adults aturats en algun dels seus dos estadis.

Estadi 1. Obediència i por al càstig

-----Es respecten les normes per obediència i per por al càstig, és a dir, per les conseqüències que ens pot comportar. El càstig és la conseqüència previsible a l’acció.

--En aquelles accions que pensi que pot haver-hi una conseqüència (càstig), interpretaré que es tracta d’accions dolentes. No valoro la situació, em deixo portar pel càstig.

----No hi ha autonomia sinó heteronomia: agents externs determinen què s'ha de fer i què no.

Estadi 2. Afavorir els propis interessos

- S'assumeixen normes només si afavoreixen els propis interessos.

- L’objectiu és fer allò que satisfà els meus interessos, considerant correcte que els altres també persegueixin els seus.

-----Les normes són com les regles dels jocs: es compleixen per egoisme (si no es segueixen, no podrà jugar).

Nivell Convencional

-----Les persones viuen identificades amb els diversos grups socials (família, amics, classe, feina, societat...)

-----Es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres tenen de nosaltres. En aquest estadi, les expectatives dels que ens envolten ocupen el lloc de la por al càstig i dels mateixos interessos. Ens mou el desig d'agradar, de ser acceptats i estimats.

--S'identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera.

---Ocupa aproximadament tot el període d’adolescència, encara que hi ha molts adults que s’hi queden. Gent que volen fer-se estimar, però que es deixen portar pels altres: els valors del grup, les modes, el que diuen els mitjans de comunicació.

Estadi 3. Expectatives interpersonals

--Les expectatives dels que ens envolten ocupen el lloc de la por al càstig i dels mateixos interessos. Ens mou el desig d'agradar, de ser acceptats i estimats.

--Fer el correcte significa complir les expectatives de les persones properes a un mateix.

--És un estadi que es dóna en l'adolescència, però són molts els adults que s'hi queden. Són gent que volen fer-se estimar, però que es deixen portar pels altres: els valors del grup, les modes, el que diuen els mitjans de comunicació.

Estadi 4. Normes socials establertes

----L'individu és lleial a les institucions socials vigents.

----Fer el correcte és complir les normes socialment establertes per proporcionar un bé comú.

----Comença l'autonomia moral: es compleixen les normes per responsabilitat. Es té consciència dels interessos generals de la societat i aquests desperten un compromís personal. Constitueix l'edat adulta de la moral i s'hi sol arribar ben superada l'adolescència. Kohlberg considera que aquest és l'estadi en el qual es troba la majoria de la població.

Nivell Posconvencional

--És el nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes.

---O cosa equivalent, el moment que descobrim que les normes són convencions socials, i per tant, podem acceptar o rebutjar.

----És el nivell de màxima autonomia moral.

Estadi 5: Drets prioritaris i contracte social (Estadi utilitarista: tipus d’ètica on el millor és el que fa més bé per a la majoria)

---L'obertura al món. Es reconeix que, a més de la pròpia família, grup i país, tots els éssers humans tenen el dret a la vida i a la llibertat, drets que estan per damunt de totes les institucions socials o convencions.

---L'obertura al món porta, en segon lloc, a reconèixer la relativitat de normes i valors, però s'assumeix que les lleis legítimes són només aquelles obtingudes per consens o contracte social.

---Ara bé, si una norma va contra la vida o la llibertat, s'imposa l'obligació moral de no acceptar-la i d'enfrontar-s'hi.

--Això és bo perquè beneficia la majoria de la societat.