Conquesta Romana d'Hispània: Fases i Resistència

La Conquesta Romana d'Hispània: Segles III-I a.C.

De la Segona Guerra Púnica a les Revoltes Ibèriques (218-197 a.C.)

Amb la fi de la Segona Guerra Púnica (218-202 a.C.), comença un procés de llatinització i estructuració del territori hispànic. Un dels fets més característics és la Rebel·lió del 197 a.C. a l'Hispània Ulterior.

La Revolta del 197 a.C. i l'Arribada de Marc Porci Cató

Roma envia Marc Porci Cató l'any 195 a.C. per sufocar la revolta. Aquesta s'estén de l'Ulterior a la Citerior i culmina a la batalla d'Empúries, on Cató obté la victòria. Després, Cató reforça l'exèrcit romà al sud, encara en guerra, però ha de tornar a Roma en finalitzar la seva magistratura. Abans de marxar, actua com a policia a Empúries.

Integració i Explotació: Dues Formes de Poder Romà

El poder romà a la península s'integra de dues formes:

• Nord: L'hegemonia romana s'aconsegueix integrant gradualment els pobles aliats a l'exèrcit romà.
• Sud: Se substitueix l'anterior hegemonia cartaginesa i continua el procés d'explotació.

De moment, no hi ha intenció de colonitzar, només de mantenir el control. Són els mateixos indígenes els que s'adapten al model romà.

Expansió Romana a l'Interior (Segle II a.C.)

A partir de la primera meitat del segle II a.C., l'ocupació romana s'estén a l'interior de la península en dues fases:

1. Primera fase (197-179 a.C.): Contínues revoltes i insurreccions.
2. Segona fase (179-159 a.C.): Fase de pau, gràcies a Tiberi Semproni Grac. Dominació del territori, però no colonització.

Excepcions a la No Colonització

Hi ha excepcions com:

• Itàlica (206 a.C.): Fundada com a ciutat hospital.
• Carteia: Primera colònia de població romana i indígena a la península.
• Corduba: Fundada per Marcel, cònsol de Roma entre el 169/8 i el 158 a.C., poblada per gent escollida i situada al costat d'un assentament indígena turdetà.

Les Guerres Celtibèriques (159-133 a.C.)

Tota la costa hispànica està pacificada, però els pobles de l'interior no s'adapten (problemes amb els magistrats). Això esdevé en una espiral de guerres de desgast en les quals l'exèrcit romà pateix molt.

Viriatus: Líder de la Resistència Lusitana

El líder lusità Viriatus comanda les revoltes del 159 al 139 a.C., fins que mor assassinat per un traïdor.

La Caiguda de Numància i la Fi de la Resistència

La guerra continua després del 139 a.C., ja que els celtibers encara resisteixen. Episodis militars mostren la debilitat de la República Romana. Hostili Mancí, el 137 a.C., és enviat a Hispània per pacificar, però acaba intentant salvar el seu exèrcit amb un tractat de rendició, que Roma rebutja. Mancí és entregat a Numància, capital de la resistència celtibera, però la guerra continua fins que, el 134 a.C., Publi Corneli Escipió Emilià és enviat per acabar amb les revoltes. Finalment, a través d'un setge, Numància es rendeix per fam.

El Període Postnumantí i la Fundació de Ciutats

A partir d'aquí, s'inicia un altre període de pau, anomenat "postnumantí", en el qual s'augmenta la presència romana a la península i es funden diverses ciutats de forma excepcional, com Valentia (137 a.C.) i Palma o Pollentia (122 a.C.).

Assentaments Preurbans a Catalunya

En aquesta fase, a Catalunya, i gràcies a l'arqueologia, podem trobar uns dels jaciments més representatius: Can Tacó i Ca l'Arnau. Ambdós són de curta durada i finalitzen a principis del segle I a.C. Desapareixen justament amb l'aparició de ciutats properes pròpiament dites. Per tant, parlem d'assentaments de fase preurbana, que desapareixen amb l'aparició de ciutats urbanes.

Les Primeres Ciutats Romanes a Catalunya

Aquestes ciutats són Iluro o Baetulo, però també s'inclouen Iesso, Aesso i Empúries.