Conquesta i Colonització d'Amèrica: Etapes i Conseqüències

Conquesta i Colonització d'Amèrica

Primera Etapa: Hernán Cortés i l'Imperi Asteca

Hernán Cortés va desembarcar en terres mexicanes i es va endinsar en el territori habitat per la civilització asteca. Cortés els va vèncer a la batalla d'Otumba (1520) i es va apoderar d'un ample territori que va rebre el nom de Nova Espanya. Aquesta primera etapa també va incloure la conquesta de Guatemala (1523), Mèxic (1524) i Hondures.

Segona Etapa: Francisco Pizarro i l'Imperi Inca

Francisco Pizarro es va dirigir cap a les costes de l'Equador per iniciar la conquesta de l'Imperi Inca, que comprenia l'actual Perú, l'Equador i part de Bolívia.

La Colonització i l'Administració Castellana

Les terres conquerides van ser incorporades a la Corona de Castella, que va finançar el descobriment i en va controlar la colonització. Les Índies van copiar l'organització institucional castellana: es van instaurar el municipi i els virregnats, mentre que les audiències feien funcions judicials. Es van fundar dos virregnats: el de Nova Espanya al nord i el del Perú al sud. Es va desenvolupar una legislació per a l'organització dels nous territoris (Lleis d'Índies), que responien al desig reial d'evitar els abusos dels colons prohibint l'esclavitud, però obligant els indígenes a treballar per als colonitzadors.

L'Explotació Econòmica i el Sistema de Treball

Els nous territoris van representar una important font d'ingressos per a Castella i, en general, per a la corona, que controlava el trànsit comercial i es reservava la cinquena part (quint reial) de tot el metall preciós (or, plata). Les terres i les mines van ser les fonts principals de riquesa. Les terres van ser repartides entre els colonitzadors, als quals s'entregava una finca i un grup d'indis. D'aquesta manera van sorgir les encomiendas, molt difoses al Perú i Mèxic. L'indígena era "encomanat" al colon i, a canvi d'una teòrica protecció, quedava obligat a pagar tributs i a treballar forçosament per a l'encomendero.

Les mines eren propietat reial i es va concebre la seva protecció a particulars, que també podien utilitzar el sistema de l'encomienda per explotar-les. Però va ser més habitual la mita: treballs forçats dels indígenes que s'articulaven en forma de sorteig, que obligaven cada comunitat indígena a aportar un grup de treballadors. Malgrat que, en teoria, els indígenes eren lliures i súbdits de la corona, a la pràctica van acabar sotmesos mitjançant formes semifeudals d'explotació.

Les Lleis Noves d'Índies i la Denúncia dels Abusos

Les disposicions de la corona per evitar els abusos sobre la població, com ara les Lleis Noves d'Índies (1542), van ser incomplertes de manera sistemàtica, malgrat les denúncies, com les que va fer el pare Bartolomé de las Casas.

Conseqüències Demogràfiques i Socials

Aquesta conquesta i la colonització van tenir conseqüències demogràfiques desastroses per a la població indígena. A les Antilles, els habitants van ser aniquilats, fet que va obligar a impulsar el tràfic d'esclaus negres. Les causes principals van ser: l'absència de defenses en els natius contra les malalties portades pels espanyols i les dures condicions de treball que van imposar els conqueridors. La submissió dels indígenes i la facilitat amb què van ser sotmesos i explotats s'expliquen per la seva actitud fatalista davant el convenciment que havien estat abandonats pels seus déus.

La barreja d'indígenes, colonitzadors i població africana va configurar un món multiracial format per:

• Criolls (descendents d'espanyols)
• Mestissos (descendents d'europeus i natius)
• Mulats (descendents d'europeus i africans negres)

Aquesta barreja racial no va impedir una societat profundament desigual en la qual els criolls acaparaven les riqueses i els llocs a l'administració. Igualment, a l'Amèrica colonial, la influència cultural castellana va ser molt gran i es va imposar a les poblacions indígenes. La llengua castellana es va consolidar com a idioma comú i molts dels costums dels colonitzadors van quedar incorporats a la cultura americana.