Conquesta al sud del Xúquer (1239-1245)

1239-1241. Incursions al sud del Xúquer. 1239 Jaume I conquerí el castell de Cullera i després va proseguir cap al sud i en l'any 1242 va aconseguir la rendició d'Alzira. 1244 va conquerir Xàtiva i després d'un segon setge a Dènia → Tractat d'Almiçra amb Castella: frontera en la línia Biar-Bussot. L'infant Alfons de Castella sotorgà Moixent i Enguera, mentre Jaume I es va fer amb la població de Sax i Caudet. 1245 Presa de Biar.

Revolta musulmana de 1275-1277: entre Dènia i Xàtiva un antic dignatari musulmà anomenat al-Azraq el 1244 va signar un pacte de vassallatge amb l'infant Pere, fill de Jaume. Aquest vassallatge al sud de la marina conservaria el lloc d'Alcalà de la Jovada. Suposava que durant 3 anys Al-Azraq tindria castells estratègics, però passats els 3 anys es va revoltar, ja que no volia cedir els llocs que dominava. Tindria el suport de la societat andalusina preexistent. La mort del blau de la marina va facilitar sufocar els alçaments, posant fi a la resistència militar musulmana. Ja no hi haurà més revoltes.

Annexions de Jaume II (1296-1304). 1296 Jaume II va annexar el Baix Segura fins a Cartagena (guerra en Castella). 1304 Sentència arbitral de Torrellas: reconeixement de l'annexió. 1305 Acords d'Elx, frontera en el regne de Múrcia al sud de Guardamar.

MUDÈJARS: la conquesta comportà la destrucció de les estructures pròpies de la societat musulmana, substituïdes per un nou sistema sociopolític i econòmic implantat pels conqueridors: feudalisme. La ràpida conquesta dels invasors cristians provocà que les elits polítiques i culturals de les taifes emigraren cap a les zones de domini musulmà (regne de Granada, nord d'Àfrica).

Aljames: pactes de rendició amb els invasors cristians. 1247 Revolta d'al-Azraq. 1248 Expulsió general dels musulmans: no efectiva. Revolta musulmana de 1275-1277: deportació cap a zones de muntanya interior. Després de la revolta de 1275, Jaume I va decidir que moltes aljames fossin traslladades cap a les muntanyes de l'interior i dur-los a la serra d'Espadà. En aquest moment es decideix crear la moreria a la ciutat de València, que seria imitada a Xàtiva, Alzira i Castelló. Més mà d'obra agrícola.

COLONITZACIÓ CRISTIANA: s'inicià amb catalans i aragonesos pensant que asseguraria el control del territori annexat i es dotaria d'una nova identitat cristiana i feudal. No obstant això, la escassa afluència inicial dels colons obligaria a ajornar aquesta mesura i a acceptar la presència en el nou regne d'un important contingent mudèjar.