Conflictes i Salut Mental: Estratègies d'Afrontament i Relaxació

Situacions conflictives i desordres psíquics

Factors interns i externs

Trastorns més freqüents

Ansietat

Sentiment de malestar i por difusos a causa de la reacció que adopta una persona davant d'una possible amenaça: estressors personals, interpersonals, econòmics i físics.

Estats depressius

Situacions continuades de tristesa extrema: en l'aspecte motivacional, anímic, cognitiu, físic, relacional i vital.

Comportament agressiu

Conductes caracteritzades per una gran dosi de violència amb la intenció de destruir objectes.

Desinterès i inactivitat

Són el resultat de la situació de dependència i la sensació d'aïllament i soledat.

Agitació

Caracteritzat per una forta excitació, confusió, intranquil·litat i irritabilitat.

Deambulació erràtica o vagabundeig

Caminar continuadament d'un costat a un altre sense motiu aparent.

Alteració de la son

Dificultats a l'hora de dormir.

Trastorns de l'apetit

Tots aquells desordres en què es manifesta un augment o una disminució.

Actuació davant d'un conflicte

Pautes generals d'actuació

Aspecte curatiu

• Buscar la causa.
• Evitar deixar la solució en mans de la medicació.
• No descartar l'existència d'alguna patologia causant dels problemes.
• Demanar ajuda quan sigui necessària.

Comunicació

• Mantenir la calma, ser pacient i afectuós.
• Comunicar-se activament amb la persona usuària.
• Tenir empatia.
• Evitar les situacions vergonyoses.
• Tenir en compte que aquestes persones s'ofereixen molt.

Educació

• La baixa autoestima és igual a la falta de motivació i és la base de molts problemes.
• Fomentar la seva independència.
• Esforçar-se a proposar-li i facilitar-li activitats gratificants, relaxants i accessibles.
• Estimular la interacció social.
• Respectar rutines.
• Intentar prevenir les situacions conflictives o estressants.

Respostes i tècniques d'intervenció

Les respostes psíquiques (pensaments i emocions) estan molt vinculades i es classifiquen en: afrontament, reestructuració cognitiva i resolució de problemes. Les respostes fisiològiques. Les respostes socials.

Tècniques de relaxació

Inclouen una àmplia varietat de procediments encaminats a controlar l'activació fisiològica pròpia, facilitant l'enfrontament a situacions estressants i ajudant a combatre l'ansietat.

La respiració profunda

Tombat en decúbit supí, col·loca una mà sobre l'abdomen i l'altra sobre el tòrax. Pren aire, lenta i profundament, pel nas i fes-ho arribar fins a l'abdomen. Expulsa l'aire per la boca, tancant una mica els llavis i fent un soroll similar al del vent quan bufa suament. Continua la respiració d'una manera lenta, pausada i profunda. Gaudeix de la sensació de benestar i relaxació que obtens i continua l'exercici durant 5 o 10 minuts. Al final, dedica una mica de temps a explorar el teu cos a la recerca d'algun signe de tensió.

La relaxació progressiva

Beneficis:

• Incrementar la capacitat de relaxació permet augmentar l'autocontrol en qualsevol moment o situació.
• Possibilita superar l'ansietat i l'estrès.
• Ajuda a identificar i controlar les alteracions emocionals negatives o les derivades de situacions de tensió.
• Ajuda a afrontar amb més normalitat situacions estressants.

Tècniques cognitives

Constitueixen un ampli grup d'estratègies destinades a l'adquisició d'habilitats i a la modificació de la conducta a través de la intervenció psicològica.

Tècniques de reestructuració cognitiva

Tenen com a objectiu identificar les distorsions del pensament i modificar-les o substituir-les per altres emocions més adequades.

Les distorsions cognitives

Fan referència a pensaments distorsionats o idees irracionals que poden influir en el comportament de la persona. Més habituals:

• Inferència arbitrària.
• Abstracció selectiva.
• Sobregeneralització.
• Maximització i minimització.
• Personalització.
• Pensament dicotòmic.
• Descodificacions autonòmiques de la posició.

L'aplicació de la tècnica

Fase 1: Instruir la persona i entrenar-la en l'observació i registre de pensaments desadaptats.

Fase 2: Generar pensaments alternatius.

Fase 3: Modificació dels esquemes.

Tècniques d'afrontament

Tenen com a objectiu ensenyar a les persones habilitats que les ajudin a controlar situacions que presenten altes dosis d'estrès.

Fase 1: Jerarquització de successos estressants.

Fase 2: Vivències de les situacions estressants.

Fase 3: Creació de pensaments per afrontar l'estrès.

Fase 4: Afrontament de la realitat.

Tècniques de resolució de problemes

Són un conjunt de procediments destinats a entrenar o millorar les habilitats personals que tenen a veure sobretot amb la competència social. 5 fases:

Fase 1: Orientació.

Fase 2: Definició i formulació del problema, la resposta.

Fase 3: Generació d'alternatives.

Fase 4: Presa de decisions.

Fase 5: Portar a la pràctica i verificació dels resultats. Tenen l'efecte desitjat les respostes preses? Les noves respostes s'han demostrat útils? S'està satisfet amb els resultats?