Els Conflictes Religiosos del S. XVI

Els Conflicts rligiosos dl sgl xvi

1.Introducció

l sgl xvi stà immrs en 1a sèrie d crisis i Rforms q configuraran els nous stat modrns.A principis d sgl,l’sglèsia t 1a gran Crisi intrna,en tots els aspcts,tant en l’àmbit institucional com en l Ídològic.Prkè,l sgl antrior ja avia sigut critic a causa d ls tnsions dl cisma D’occidnt o d’Avinyó.

ls monarkis dl sgl xvi,tnien 1 important vincl Stat-sglèsia,a ms avien d’star lgitimads pr Roma,crant conflicts amb l sacr Impri romano-grmànic i dms rgns.Poc a poc anà crant-s la consciència q pr a fr Efctivs ls rforms s’avia d comnçar pl papat i la cúria q l’envoltava.

la cristiandat occidntal s va partir en varis Sglsis,on cada 1a s considrava autèntica i dclarava ertg a la rsta,s a dir,va Donar pu a la rivalitat mútua,cada 1a amb els sus dogms,prò amb objctius Similars: captar i modlar als fidls.

2.Causs d la rforma

l’orign d la rforma protstant l podíem stablir En divrsos factors: doctrinals i rligiosos,polítics,socioeconòmics,ídològics i Culturals.

primr d tot en l’àmbit doctrinal i Rligios tindríem els abusos i transgrssions dls clrgus i la cúria romana,els Kals sn els rsponsabls d la cracio d’1a sglsia corrupta,ayunyada dl vrdadr sntit Dl cristianism i prsntavn 1 problma pr a la salvació d ls ànims.Alsors,com vurm Ms avant l movimnt rformador l q volia era 1 rtorn a 1a doctrina primitiva,s a Dir,a l’autèntica ensnyança d jsucrist.

altr aspct sria la falta d formació moral i Intl·lctual dl clro,q impdia l dsnvolupamnt corrct d ls sus obligacions.La Societat dl momnt rclamava 1a rligiositat ms autèntica,q poguera donar 1a miyor Sgurtat spiritual i solució als problms dls laics,els kals stavn imprgnats d’1a Pietat baix mdieval,imprgnada dl tmor i x a l’infrn i l purgatori.

tot açò donà pas a la dcadència d l’scolàstica I la imprcisio dogmàtica,s a dir,dcadència dls valors i divrsitat D’intrprtacions (cult,tologia,imatgs...) i conflicts rspct al dogma,provocads pr L’aug d l’umanism.1a d ls posturs q prtnia solucionar els problms era l Conciliarism,l kal s’apropava ms al cristianism d tmps d jsucrist.

dsprs ls causs politiks srien: L’anti-romanism i l’oposició al podr dl papa,l kal stava en dcadència.Sorgiran Conflicts pr la suprmacia,l trritori q buscavn la indpndència d’stats i sglsia (grugs d la nació almanya),crant 1a mna d nacionalisms q considravn als Rformadors i princps com uns pars d la pàtria.L q volien els princps era Augmntar l podr i control rspct a l’sglsia i o faran a travs d Dsamortitzacions,la suprssio d’ords rligioss,cofradis,rnts,bns...

l factors ídològics i ls novs corrnts Culturals sran molt importants,pr a la difusió d ls rforms,ls kals juntamnt Amb l dsnvolupamnt d la imprmta i la prdicacio dls rformadors aconsguiran Abraçar 1 camp ms ampli.

dins dl movimnt umanista d finals dl sgl xiv i Principis dl xv,caldria fr rfrència a la figura d Nicolás d Krbs,doctor en drt i nomnat cardnal pl papa pius Ii.
Krbs al yarg d la sua vida buscarà rformar la forma d vida dls Clrgus rtornant als valors primitius.Altr umanista a dstacar s dsidri Erasm d rottrdam,ki influenciat dins d la dvotio modrna,dia q La sglsia no ncssitava 1a rforma en l’organització,sinó d la vida cristiana (spiritualitzacio).Aksta postura l durà a wayar-s divrsos enmics dins l’sglsia En tmps d la rforma lutrana,on erasm no donarà suport ni als catòlics ni Protstants,ja q pl su caràctr individualista,prfria sr yiur i indpndnt en l su Pnsamnt.

tamb tnim s’a d parlar d q a la zona d boèmia Sorgiran 1a sèrie d’ertgis com la d Joan uss,la kal s basava en La yiur intrprtacio d ls scripturs,prò rspctant a Roma;i l’ertgia dls lolardis  q tamb dfnsavn 1a yiur intrprtacio d la bíblia,rbutjavn a Roma i tnien 1a doctrina basada en vots d pobrsa,rconixent l batig i la Comunió.

pr 1a altra banda trobm,ls causs Socioeconòmiks com la situació d crisi socioeconòmica dl momnt,fonamntada en Epidèmis,carstia i fam.L podr econòmic dls nobls stava en dcadència i buscaran Augmntar l trritori,fixant-s en els bns d l’sglsia.Ams cal considrar q la Compra-vnda,l bnfici bancaris i l’spculacio ern condmnats pr la doctrina d sant Tomas d’akino.

pr ultim tnim,la idiosincràsia rformista d Martí lutr q influït pr divrss corrnts umanists,l portaran A 1 procs d protsta i sxacio d l’sglsia.

3.Rforma catòlica spanyola i Italiana

abans d la rforma protstant a trritoris com Spanya i itàlia sorgí 1 movimnt rformador,q buscava 1 sglsia romana,amb els Valors primitius dl cristianism.

a spanya,en tmps dls ri catòlics tindrà 1 procs Rformador (dvotio modrna),q s’inicià al concili d sviya en 1478 i Comptava amb l bnplàcit i la col·laboracio dls supriors d ls ordrs i d L'episcopat com:
f.Ernando d talavra, arkbisb d Granada q va Idar 1 modl d rforma,dsprs l’arkbisb d toldo,j.Cisnros l’aplicà Rformant monstirs i convnts (1493),coincidint amb l’expansió d l’ordr d sant Jroni i crat la junta d’alcalà (nucli d la rforma).La rforma Dls dominics,fou impulsada pr fra diego d dzaifrancsc d Vitòria q crarà 1a bíblia poliglota.Els agustins van rbr visitadors i Rformadors frqüents amb suport pontifici i rgi entr els anys 1497 i 1511,i els Trinitaris i mrcdaris entr 1500 i 1512.

pr altra banda,als trritoris italians tindrà Yoc la cracio d confraris d pietat,caritat...I la rforma episcopal dl bisb d Vrona,fonamntada en l’organització sistmàtica d la cura D’ànims,prdicacio,institucions laiks rligioss i elvar l nivy i moral dl Clro.

aksts rforms volien 1a rnovacio spiritual i 1 Rtorna als vots ssncials d pobrsa,umilitat,mditacio,la prdicacio i Catksis.

4.V concili d latrà (10 d maig 1512)

akst concili fou convocat pl papa juli Ii pr ncssitat,on volia tractar els swents tms: l’amnaça d yuis xii d França a la suprmacia papal,condmna l concili d pisa d 1511 i l rtorn al Conciliarism amb la pragmàtica sanció d bourgus,vol eliminar la simonia,rformar La cúria i l’acumulació d bns.

dsprs d la mort d juli ii,l papa yeo X va acabar aprovant la suprioritat dl papa i stablirà 1a rforma Spiritual.

5.La rforma Protstant

5.1.L lutranism

Martí lutr va nàixer a eislbn (almanya) l’any 1483 en l si d’1a família minra.L’any 1506 va entrar en els ermits d Sant Agustí D’erfut,abandonant els studis d drt.Poc a poc anirà imprgnant-s d la doctrina d Sant Pau i Sant Agustí (la ciutat trrnal i clstial,la toria d ls spass...).En 1507 fou ordnat sacrdot i comnçà els studis d tologia (agustinism Scolàstic).

en 1510 viatjarà a Roma,on obsrvà l cúmul D’indulgèncis i pcats k circulavn pr la ciutat etrna.2 anys ms tard srà nomnat Doctor en tologia i comnçà a construir 1a mna d doctrina basada en la Intrprtacio litral d ls scripturs,i busca explicar i justifica la salvació i la Gràcia d du,q s fonamntn en la sola f i gràcia,s a dir,la salvaciós 1 rgal exclusivamnt d du,donat pr La gràciaa travs d cristi rbut noms pr la f.A partir 1512 lutr inicià 1 procs d prdicacio i yuita Contra ls indulgèncis,q l portaran a wanyar-s molts enmics (Joan eck,l Papa yeo x)
.L’any 1517 va enviar a l bisb d wittnbrg ls 95 Tsis,condmnant els acts d l’sglsia,a l’arkbisb d magnucia i als dominics d la Cúria romana.

la disputa dialèctica entr lutr i eck portarà a Lutr a considrar la fal·libilitat dls concilis i a dfnsar la f en L’scriptura.

en akst momnts d disputs,ens trobm 1a situació Difícil en la política d’almanya,ja q la qüstio succssòria dl rgn portava d cap Als nobls i l papat.Els candidats ern carls d’absburg  i francsc d valois,ms tard l papa va proposar a fdrico d Sajonia,prò finalmnt carls s convrtirà en emprador dl sacr impri en 1519.

al yarg d’akst priod lutr ralitzà 1a sèrie D’scrits q configuraran l lutranism:

-crist l’únic cap d l’sglsia i du rconix als Mmbrs pr la f.

-dona capacitat d rforma als laics.

-stablix 1 sacrdoci univrsal.

-rbutja la consagració i sacrifici dl pa i l Vi.

-ngacio dl libro arbitrio.

-salvació a travs d la f.

-dobl naturalsa d l’om (rlacio entr du i L’individu).

-stablix 3 sagramnts: baptism,eucaristia com a Rcord d l’ultim sopar i pnitància comuna o prsnals,sns la intrsccio d Sacrdots.

la raccio a ls agitacions lutrans la tnim en L’any 1520 kan l papapublica a Roma la butya dct romanum pontificm,on S’excomunicava a lutr i era dclarat ertg,si en 60 dis no s rtractava.Tot Sguit,carls v va inaugurar la dieta imprial d worms 1521,on lutro tnia q Rnunciar a la sva doctrina,prò això no passarà i srà dclarat Proscrit.

lutr va dsaparèixer,snt ocultat pls princps Almanys,d’on dstakm a fdrico l savi.Durant tot akst tmps d’absència s produiran Disturbis als trritoris almanys i sguidors sus com karlstadt,tomas Müntzr,ulrico zwingliodonant pas a l’expansió dl protstantism i l Sorgimnt d divrss corrnts.

5.2.Zwinglio a suissa

ulrico zwinglio fou 1 sacrdot suïs doctorat en Tologia q va nàixer en 1484.Al voltant d 1518,ls ids lutrans aplgaran a suïssa i Influenciaran a partir d 1520 iniciarà 1 procs d rforma sxant-s d la figura d Lutr i stablint la sua pròpia idologia q culminava amb la publicació d 67 Articls (1523),d’on dstakm:

-no jrarkitzacio eclsiàstica.

-no cult a ls imatgs,als sants,ni a ls Rlikis.

-no a ls pnitèncis.

-no clibat.

-no convnts ni ords rligioss.

-no prsència d du en l’eucaristia.

-donar bns als pobrs.

-toria d l’stat (podr dl consy d Zurix).

-no misa i stablimnt d’1 sopar Evangèlic,on s’excloïen els cants i la musica.

-fstivitats: paska,pntcosts,nadal i l diumng Com a dia d la clbracio d la xaula.

-dfnsava la pnumatologia,s la doctrina d L’sprit sant,la kal prmtia la intrprtacio i comprsnsio d ls Scripturs.

en la doctrina d  zwinglio trobm q la rligio i la política sn la matixa Cosae intntarà implantar 1a tocràcia als Cantons suïssos,q tnia com a objctiu la yiur prdicacio d l’evangli.1 d ls Difrèncis amb l lutranism,era q la doctrina d zwinglio divinitzava a crist i els Lutrans l’umanitzavn.

l’any 1525 comnçaran a prndr força els movimnts anabaptists d la ma d corard grbl,ja q stava en Dsacord al consy crat a zurix i van crar 1a comunitat indpndnt on tots ern iwals (grmans suïssos) i tnien ls swents caractristiks:

-no pagamnt d’impostos.

-no baptism dls xikts,prò si 1 baptism Adult.

-no eucaristia.

-sxacio dl mon.

-els pastors an d guiar a la Comunitat.

-no juramnts.

-missions apostòliks.

dins d l’anabaptism sorgiran distints corrnts Com pr exempl: pacífics,radicals,apocalíptics...Q s’engrontaran als sguidors d Zwinglio,lutrans,catòlics...Donant pas a la guerra dls trtz cantons Suïssos.L zuinglianism dsaparixerà poc dsprs d la mort d zwinglio en 1531.

5.3.Calvinism

Joan calvi va nàixer a noyon en 1509 i al yarg d la sua formació s Familiaritzarà en Sant Agustí i va abandonar primr els studis d tologia i dsprs Els d drt,ddicant-s a l’studi pr yiur.

en 1534 inicia 1a vida errant d prdicador laic Pr frança,strasburg,basila,ginbra.En 1536,s ordnat pastor pr guiyem Farl i junt a ey introduiran la rforma en ginbra,s dsvincularan dl duc D savoia,expulsaran al bisb d la ciutat...En 1538 calvi tindrà q abandonar la Ciutat i no srà fins 1541,kan torn a la ciutat i iniciarà la pacificació d la Ciutat stablint ls swents pauts:

-rgulacio dl cult i publicació d’1 Catcism.

-divisió d’oficis eclsiàstics: pastors (prdicar La xaula i administrar els sagramnts),ms3 (profssors d tologia i formadors d Pastors),prsbitrs (vigiln els mmbrs d la comunitat),diàcons (ocupacions Socials).Tots aksts stavn rgulats pl consistori,l kal era 1 tribunal d Justícia.

calvi morirà en ginbra en 1564 avnt sntat ls Bass d la doctrina calvinista:

-glòria d du sobirà.

-ida d la prdstinacio,on ls prsns sn condmnads I salvads pr la gràcia d du

-l sacrdot s 1 dlgat d du q compartix sacrdoci Univrsal.

-sglsia invisibl formada pr 1a comunitat D’elgits.

-sagramnts: baptism i eucaristia (no prsncia d Du).

5.4.La rforma anglicana

1 cas spcial d la Rforma protstant va sr l d’anglatrra,país on va sr dirigida pls matixos monarks I s va dur a trm en divrss etaps.

l primr pas cap al Trncamnt amb l’sglsia catòlica va sr donat pr enric viii (1509-1547).Gran dfnsor Dl catolicism enfront d ls ids lutrans,enric viii dsitjava,no obstant això,volia Exercir 1 control ms gran sobr l clrgat i ls svs rikss,molt supriors a ls d la Matixa monarkia.

l problma va vindr kan l ri enric viii,a la Edat 45 anys no avia tingut cap fiy varo amb catrina,ja q avien Mort,i sols tnia 1a fiya María tudor.
A causa d’akst problma l Ri dmanarà l divorci pr casar-s amb ana bolma,prò no srà Accptat canònicamnt pl papa clmnt vii;
Alsors l ri va tindr q Rcorrr a al3 mdis com srà l parlamnt anglès ki s’encarrgarà d buscar 1a Solució.Tot akst problma jurídic va kdar en mans dl cancyer wolsy i d’1 intrmdiari d l’sglsia carpggio.

davant l rfus dl papa a la Sva pticio d divorci,enric viiidsprs ambl’ajuda d tomas cranmr i tomas Cronwey,i l Suport dl parlamnt iniciaran 1 procs d scssio.

en 1532 s’aprovarà l’acta d submissió, Onl clro dixà en mans dl ri la capacitat lgislativa i d govrn d l’sglsia.Ms tard S signà l’acta d rstriccio d’annatas, on anglatrra dixava d pagar Impostos a Roma.1 any dsprs en 1533 s crà l’acta d rstriccio D’aplacions,alsors l divorci s durà a trm.Tot açò causarà q en l’any 1534 l Papa clmnt vii excomuniks  a enric viii,prò no frnaria ls prtnsions dl Monarca;ki va aprofitar la situació pr a crar ey 1 drt d’excomunicació i d Prscucio d’ertgis (acta d suprmacia,acta d fidlitat i l’acta d Prscucio d’ertgis) .

alsors,ara pr a q culmins tot l procs d Nacionalització d l’sglsia kdava q tota l’sglsia d’anglatrra jurs fidlitat al Monarca;prò l clro rcular (franciscans,cartjos,agustins...) faran 1a dura Rsistència.

tot sguit,l monarca ordnarà q 1a sèrie d mmbrs Ralitzarn visits canòniks a aksts yocs d rsistència contra l monarca i la sua Política.Poc a poc,enric viii anirà prnn ms msurs i dsamortitzant trrs dl Monstirs fins l’any 1540,on auran dsapargut pràcticamnt tots.Pr a dur a trm Aksta tasca l monarca anglès tindrà l suport com ja em dit d la noblsa,prò tamb D la burgsia,ki tindrà mnys comptidors i ms trrs pr produir.En l’àmbit educatiu O univrsitari tamb s vorà en bons uys aksta postura,prkè la facultat d tologia Prdrà influència.Prò a ls univrsitats van sorgir els crítics umanists,els kals Aniran en contra i dfnsaran els monstirs prkè ern l’alimnt cultural i Spiritual.

dins d tot akst procs d nacionalitzar l’sglsia S li afgiran ms problms al monarca.Pr exempl,va sorgir 1 movimnt els lol·lardi,els kal aniran prdicant i canviant la consciència d la gnt.L Ri com a rsposta va ralitzar msurs pr a rprimir-ls,prò a ls univrsitats sorgiran Movimnts lutrans,prò finalmnt enric viii acabarà aprovant 1 acta d’abolició d L’opinió publica,on sols srà lgal l’anglicanism (1200 executats).

d tots ls consqüèncis dl divorci em d rssaltar Q al yarg d tot akst procs,Roma dclararà nul l matrimoni,pr molt suport dl Parlamnt anglès q tinguera l ri enric viii;i l’altra consqüència sria la cracio D l’anglicanism on l ri tnia la matixa autoritat q l papa en l’sglsia catòlica;a Ms em d tindr en compt q l’anglicanism iniciat pr enric viii i continuat pl su Fiy eduard vi i dsnvolupat ms tard en isabl i no modificarà la sua bas rspct a La bíblia i l catolicism.

d’aksta manra va instaurar-s la primra sglsia d Caràctr statal,dsvinculada d l’sglsia d Roma.Ds d’alsors,els monarks anglsos van Arrogar-s l govrn d l’sglsia,i pr tant l drt a cobrar ls svs rnds eclsiàstiks,q Fins aky momnt ern prcbuds pr la santa su.Tamb van sr clausurats alguns monstirs I els sus bns (sobrtot trrs) van sr incorporats a la corona.La vnda d’aksts bns Va crar 1a aristocràcia addicta a la rforma.

la nova sglsia d’anglatrra (postriormnt anomnada Anglicana) va oscil·lar,durant tot l sgl xvi,entr l catolicism i l Protstantism.

l rgnat d’eduard vi (1547-1553) va Comportar l’avnç protstant i l rconixemnt dl calvinism,mntr q l d María Tudor (1553-1558),fiya d catrina d’Aragó,va suposar 1 rtorn a la Pràctica catòlica.

finalmnt,en l rgnat d’isabl i (1558-1603),la fiya d’anna bolna, va fundar L’anglicanism.L'sglsia D'anglatrra s considra 1a sglsia rformada i protstant i alora dins d la tradició Catòlica: rformada ja q la doctrina protstant l'a influenciat i,ja q no accpta L'autoritat dl papa(fou excomunicada en 1570 pr part dl papa,pius V)
;catòlica ja q dclara sr la Continuació d l'sglsia apostòlica i univrsal,i no pas 1a nova formació,a ms q Consrva l'stil litúrgic d la missa,la bíblia i tradició apostòlica com a bas d La f,els sagramnts d l’eucaristia i l batig sn indispnsabls i la rsta sn Ministris.

isabl i mor en 1604 i la corona britànica caurà En mans d jacob i i tindrm 1 rtorn lnt al catolicism q conduirà A 1a crisi succssòria d la corona britànica on els assumpts rligiosos tindran Gran transcndència.

6.Consqüèncis

6.1.Consqüèncis rligioss: la Contrarforma

els antcdnts a la clbracio Dl concili d trnto,els trobm a la dieta d worms en 1521 no va solucionar els Problms com ja em vist,i no srà fins 1529kan climnt vii s va Compromtr a la clbracio d'1 concili,i en 1530 va tindr yoc la dieta D’augsburg,entr catòlics i els protstants d la yiga smalcada.En aksts Runions s’intntarà buscar solució als conflicts i com els punts aprovats Afavorien als catòlics no van sr accptats pr princps almanys.

l’sglsia catòlica considrava la rforma Protstant 1 atac a du i al papa,alsors l papa Pau Iii(1534-1549) va inicia 1 movimnt raccionar,anomnat contrarforma q va ds d l concili d trnto fins la Pau d wstfàlia,sgons Lopold von rank ds dl punt d vista protstà;pr altra banda istoriadors catòlics An parlat d la rstauracio catòlica o vrtadra rforma eclsiàstica sgons Luis von pastor. pr ultim dstacar,la postura d’ubrt jdin,l kal parla D’1a rforma catòlica a spanya abans d la rforma protstant i dsprs la raccio Catòlica dl concili d trnto,l’anomna contrarforma,la kal va Influenciada d la rforma catòlica antrior.

dsprs,l’any 1536 va tindr yoc la cracio d’1a Comissió pr avaluar els motius d la crisi i proposar solucions,q conduiran a la Convocatòria dl concili d trnto pr part dl papa Pau iii,com ja em Dit.

l concili d trnto,s 1 runio ecumènica Discontinua  d’uns 20 anys aproximadamnt entr l maig 1542 i l dsmbr d 1563.Akst Concili srà 1a runio rstringida en nombr i els catòlics sran els únics Assistnts.Al yarg dl concili s’obsrvn dus tndèncis 1a dl pontifx i altra d L’emprador q buscaran solucions dls trms institucionals i tològics,apart d Bnficis tant pr al papat com pr als rgns catòlics.En 1547 la su s trasyadà a Bolonya pr conflicts i l’any 1549 morirà Pau iii i srà succït pl papa Juli iii.

1 dls conflicts conciliars srà la guerra Franco-ispànica entr carls v i francsc i pr Els trritoris dl rossyo,sardnya,milà,flands...Q culminarà en la Pau d Crpy (1544) q srà efimra ja q els conflicts continuaran en 1551.L conflict Amb la yiga smalcada,va acabar en  la Pau d’ausburg (1555),on Carls i va rconèixer q cada princp podia elgir la sua confssio.

ls conclusions a ls kals aplgaran l consiliaris Sran ls swents:

-

Plànol doctrinal

Rafirmacio dls 7 Sagramnts,l mistri d la santíssima trinitat,la prsència d du a l’eucaristia i l Batig,sxacio entr laics i eclsiàstics (institució divina dl sacrdoci,sols els Sacrdots podn intrprtar la bíblia),la vulgata (bíblia en yati),la salvació s’sdv A travs d f i bons obrs i l cult als sants i a la vrg.

-

Plànol disciplinar

Clibat,rsidència Dls bnficiats d’1 càrrc en l yoc on a d portar-lo a trm,impossibilitat D’acumular bns,obligacions als birbs i arkbisbs,cracio d la inkisicio i d’1a Yista d yibrs proibits,cracio d sinods a ls diòcsis.

-

Innovació en contingut

Elaboració d’1 Catcism i obligació d l’ensnyamnt d la doctrina en la yenwa Vulgar,cofradis,canonització d nous sants,missions,musica sacra.

-

Novs ords rligioss

Els tatins (1524) Orientats a la rforma moral dl clrgat i a la prdicacio,els caputxins (1528) q s Bassavn en la prdicacio popular i cura d malats d psta,els ursulins (1535) q Formavn e instruïen als jovs i la companyia d jsus (1540),la kal volia la Rconksta d la cristiandat,basant-s en els principis d l’sglsia romana i Col·laborant amb els govrns promovnt institucions educativs.

-s’aprovarà 1a acció rprssiva pr rcuprar la Força d la unitat dl cristianism.

7.2.Coskèncis  politiks

cal assnyalar la nova divisió d la cristiandat En protstants amb la sua divrsitat d’idologis e intrprtacions i els Catòlics.Tamb cal dstacar ls tnsions politiks i rligioss q donaran pas a la Cracio d nous stats,a travs d’1 procs d confsionalitzacio amb l lma d  1a F,1a yei,1 ri.Akst rforçamnt dls stats augmntarà la intolrància rligiosa q Conduirà a conflicts com ls guerrs rligioss-politiks.

ls guerrs d rligio forn 1 conflict q va sorgir A Europa com a rsultat d la rforma lutrana a principis dl sgl xvi (1 total d 8 Guerrs).Srà 1 enfrontamnt entr ls distints vssants dl protstantism i l Catolicism.Principalmnt aksts rvolts s van dur a trm en almanya,els països Baixos i frança;en akst ultim país srà en l q aprofundirm,ja q van sr ls q major Ryevància política,social i rligiosa van tindr.

a frança en la sgona mitat dl sgl xvi i avia 1a Difícil situació social,forts divisions rligioss i 1a gran crisi política q Conduiran a 1a yuita molt violnta i dramàtica entr catòlics i Protstants.

6.3.Conskèncis culturals

pr ultim dstacar l rforç cultural i la difusió A travs d l’imprmta,la cracio d’scols educativs,rdaccio d la bíblia en yenws Vrnacls,novs ords i movimnts missionrs,formació dls nobls i els Eclsiàstics.

6.4.Conskèncis socioeconòmiks

pl q fa a l’economia i societat,comnçaran a Sorgir xicotts brots dl capitalism,en alguns trritoris com pr exempl a Anglatrra,almanya,ls provincis unids.Akst capitalism primitiu srà impulsat pls Princps protstants i la crixent burgsia.Als països protstants trobm 1a Scularitzacio dl podr,a travs d dsamortitzacions i expropiacions d L’sglsia.

7.Conclusió

l sgl xvi s 1 priod d conflicts rligiosos q Duran a 1 nova sxacio d la cristiandat a partir d 1517 amb la figura d lutr i Dsprs d’al3 sguidors,o protstants q tnn 1a distinta intrprtacio,ja q no i a sols 1a rforma,sinó q trobm distints modls en divrsos trritoris.Ls rforms van iniciar 1 procs d confsionalitzacio,q va prmtr rforçar i dfinir els nous stats Modrns.

la rsposta d l’sglsia catòlica fou 1a mna d Contrarforma pr fr front al protstantism tnint com a bas la rforma catòlica a Spanya a finals dl sgl xiv i principis dl xv i l concili d trnto (1545-1563).

akst problma no s soluciona fins al sgl xvi Dsprs d la guerra dls 30 anys amb la Pau d wstfalia en 1648,on s’aconsguirà 1a Pau entr ls 2 posturs dl cristianism,avnt dixat molts morts,conflicts polítics i Econòmics al darrr.