Coneixement, Veritat i Raonament
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,56 KB
Opinió, Creença i Coneixement
Opinió: Apreciació subjectiva de la qual no estem segurs ni la podem provar davant els altres. Una opinió acostuma a ser una valoració de la realitat, o de com hauria de ser, que es basa en les nostres creences, desitjos..., però que normalment no recolza en raons contundents.
Creença (d'ús assertiu): Parlem de creença quan estem segurs d'alguna cosa, encara que no tinguem prou proves per demostrar-ho. Aquesta incapacitat per a justificar les nostres creences és el que les distingeix de l'autèntic coneixement.
Coneixement: Creença de la qual estem segurs i que a més podem provar. La possibilitat de justificar racionalment alguna cosa és el que caracteritza el coneixement. La creença deixa de ser subjectiva per ser coneixement objectivament vertader. Hi ha dos tipus:
Tipus de Coneixement
- Coneixement teòric: Són totes les informacions que descriuen i expliquen el món natural i social que ens envolta. Per a alguns filòsofs és un saber contemplatiu i desinteressat. Sorgeix pel simple desig de coneixement, i no pas per garantir la nostra supervivència o benestar, tot i que acostuma a contribuir-hi.
- Descriure: Constatar el que passa, analitzar-ho i assenyalar-ne les característiques.
- Explicar: Determinar les causes del que passa.
- Predir: Anticipar el que passarà.
- Coneixement pràctic: No és una explicació o descripció del món, sinó un saber-hi actuar, ja sigui en la manipulació de l'entorn, en la producció de béns, en l'elaboració d'obres d'art o en la determinació de l'acció correcta. És un saber fer en tots els àmbits: artístic, tècnic, moral...
Adquisició, Emmagatzematge i Transmissió del Coneixement
- Adquisició del coneixement: El llenguatge participa de manera decisiva en la comprensió de la realitat. A través del llenguatge rebem la majoria de les informacions que configuren els nostres coneixements més elaborats: a l'escola, en els llibres, mitjans de comunicació...
- Emmagatzematge i transmissió: Mecanismes per emmagatzemar i divulgar la quantitat d'informació que posseïm (llibres, biblioteques, internet). Gràcies a això no cal que cada nou individu comenci de zero i adquireixi per pròpia experiència tot el saber que la humanitat ha anat acumulant durant segles. Garanteix l'avenç de les ciències.
Característiques del Llenguatge
Des de la lingüística, es considera que el llenguatge és la facultat humana de comunicar-se mitjançant un sistema de signes. Aquesta facultat que es manifestaria en la llengua concreta que fa servir cada parlant i tindria les característiques següents:
Convencional:
- Relació entre significant i significat (Tots dos són arbitraris)
- Acord social
Que la relació és arbitrària però té un acord.
Creatiu: Perquè a partir d'un reduït nombre d'elements formem tots els mots que volguem. Per exemple, en català tenim 27 lletres i amb aquestes formem frases i oracions que són el que donen significat a les coses.
Significant: Successió de fonemes que pertanyen a l'àmbit lingüístic. És una simple paraula que per si sola no té sentit.
Significat: Idea o concepte associat a un significant i, en conseqüència, propi de l'àmbit del pensament. És el que uneix una idea o un concepte amb un significant, que relaciona una paraula amb la seva definició.
Referent: Objecte, qualitat, procés... al qual ens referim i que pertany a l'àmbit de la realitat, realitat a la qual remet el signe lingüístic.
Proposició i Veritat
Proposició: És una oració declarativa que afirma o nega alguna cosa. Ha de ser veritable i justificable. La veritat s'aplica a una oració i no pas a un fet o objecte, aquesta s'identifica amb la realitat autèntica, en oposició a la realitat aparent; és a dir, els fets vertaders són els fets autèntics, enfront dels aparents o enganyosos. Per això la recerca de la veritat s'entén com un procés de desvetllament del que és autèntic, que, altrament, romandria ocult per les aparences.
Tipus de Proposicions
- Empíriques: Afirmen o neguen alguna cosa sobre el món. Tenen contingut empíric que es pot contrastar amb l'experiència. Ex: Ebre per Saragossa, tabac càncer...
- Formals: No tenen contingut empíric, parlen de les relacions entre símbols. Ex: 3²=9.
Veritat com a correspondència de les empíriques: Una proposició és verdadera quan hi ha una adequació entre el que la proposició expressa i la realitat a la que es refereix. Ex: "La Maria i en Joan van anar al cinema" és verdadera si la Maria i en Joan van anar al cinema, i si no, és falsa. El primer en proposar aquesta teoria va ser Aristòtil. Des de llavors molts filòsofs consideren que una proposició és verdadera quan en la realitat ocorre el que indica.
Raonament i Lògica
Raonar: És el procés que ens permet obtenir coneixements nous a partir d'uns altres. Ex: , -> -> nou coneixement .
Raonament: Relació entre proposicions que treuen una conclusió.
Lògica: Ara bé, pot passar que la gespa estigui mullada, però per una altra raó: . La lògica s'ocupa de garantir dades certes, ja que si volem garantir la veritat de la conclusió hem de relacionar aquestes dades de forma adequada, és a dir, raonar correctament. La lògica és considerada la disciplina filosòfica que estudia la correcció o validesa dels raonaments.
Tota inferència (raonament) es compon de:
- Premisses: Conjunt d'enunciats que expressen les dades de les quals partim. Ex: El lladre del formatge és un gat o un ratolí. / Les petjades demostren que no és un ratolí.
- Conclusió: Enunciat final que expressa la nova informació obtinguda a partir de les premisses. Ex: El lladre del formatge és un gat.
*Fal·làcia: Raonament que sembla correcte però no ho és. El seu contrari és raonament vàlid.
Deducció i Inducció
- Deducció: Consisteix a passar de premisses generals a una conclusió menys general. Quan aquest tipus d'inferència és correcta, la conclusió es deriva necessàriament de les premisses: és impossible que si aquestes són vertaderes la conclusió sigui falsa.
- Inducció: S'arriba a una conclusió general a partir d'informacions menys generals que vénen donades en les premisses.
En la deducció la conclusió es deriva necessàriament de les premisses, en la inducció tan sols es pot parlar d'una certa probabilitat, ja que la veritat de les premisses no assegura que la conclusió final sigui vertadera per si mateixa.
La Validesa dels Raonaments
No parlem de raonaments vertaders, sinó de raonaments correctes o vàlids, és a dir, els raonaments no poden ser vertaders ni falsos, ja que no afirmen ni neguen res. La correcció dels nostres raonaments és un requisit important per obtenir conclusions vertaderes. Tanmateix no és suficient, per estar segurs de la veritat de la conclusió, s'han de donar alhora dues condicions: la correcció del raonament i la veritat de les premisses. Ex:
- Si la Terra estigués fixa, aleshores el sol es mouria al voltant nostre. La Terra està fixa. [El sol es mou al voltant nostre]. En aquest cas el raonament és correcte, però algunes premisses són falses i també ho és la conclusió.
- O l'autora d'aquest llibre és la Marina o el tren passa per Vilassar. L'autora del llibre és Marina [El tren passa per Vilassar]. En aquest cas les premisses i la conclusió són vertaderes, però el raonament és incorrecte.
La lògica s'ocupa exclusivament de la validesa dels raonaments. La veritat de les premisses incumbeix a altres disciplines.
Diferències entre Veritat i validesa: Les premisses i la conclusió poden ser que siguin verdaderes o falses, un raonament no és vertader o fals, sinó vàlid o no vàlid. És vàlid si relacionem bé les premisses amb la conclusió. La premissa és verdadera o no si s'aproxima a la realitat.