La Conducta Humana: Factors, Manifestacions i Modificació

La Conducta Humana

La conducta: és una sèrie de factors interns com la genètica, la personalitat o la intel·ligència, i agents externs o ambientals com la situació concreta. És el que una persona diu o fa.

Factor intern: Intel·ligència, genètica, personalitat.

Factor extern o ambiental: Creences, costums, context o situació.

Com es manifesta una conducta?

Pel que diem, com ens movem, comportament introvertit o extravertit, respostes encobertes.

Conducta bona o dolenta: en funció de les normes socials regulades per lleis i costums.

Exemple: una persona que eructa en públic està mal vist, però no està sancionat.

Modificació de la conducta.

Conductes adequades: ens ajuden a aconseguir els objectius plantejats.

Conductes inadequades: no permeten arribar als objectius plantejats.

Perfeccionar o incrementar (millorar) una conducta. Es basa en utilitzar mètodes de reforç.

Adquirir una nova conducta: Implica mètodes de reforç + aprenentatges.

Comportament i actitud: Entenem per actitud una tendència, disposició o inclinació que incita a una persona a actuar d’una manera davant d’una situació.

Qualsevol modificació en el comportament o predisposició = actitud.

Conductes conscients i inconscients: No sempre ens comportem de manera voluntària i conscient.

Consciència: és la capacitat que cadascú té per decidir, i se sent responsable dels seus actes i de les conseqüències que se’n deriven. Podem estudiar la consciència com a:

Fenomen psíquic: Es refereix a pacients que pateixen pèrdua de la consciència o alteracions en la seva conducta (signes i símptomes).

Concepte moral: No són conscients que determinades conductes són perjudicials o molestes.

Percepció i sensacions:

Característiques: És subjectiva: pot ser positiva i negativa.

És selectiva: tots els estímuls agafen el que volen i el que interessa.

Relativa: Depèn de la circumstància o la situació en què es desenvolupa.

Està relacionada amb l’experiència.

Atenció: És la selecció de determinats estímuls (uns ens criden l’atenció més que altres).

Concentració: És la capacitat de mantenir de forma continuada i conscient l'atenció sobre una tasca.

Depèn de l’estat d’ànim i la fatiga mental (son).

Memòria: És la capacitat de recordar informació. Hi ha 3 fases: entrada, registre i manteniment, i sortida de la informació.

Motivació: Raó per la qual actuen d’una manera o altra, per satisfer una necessitat... (allò que volem).

Processos cognitius: Pensament i llenguatge. El pensament és la capacitat d’ordenar i coordinar la informació que emmagatzemem a la memòria, ens permetrà raonar i cercar alternatives...

El llenguatge és el mitjà a través del qual podem comunicar i expressar el pensament.

Intel·ligència i aprenentatge.

Intel·ligència és la capacitat d’entendre i reconèixer coses, conceptes...

Els aprenentatges permetran desenvolupar-nos com a persones.

Les emocions i els sentiments.

Emoció és un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls externs i indueixen sentiments. És breu i intensa (tristesa, alegria).

Sentiment és l’estat interior d’una persona que experimenta una emoció. El sentiment és més durador i menys intens (depressió, felicitat).

Intel·ligència emocional: és la capacitat de conèixer, entendre, controlar i modificar els estats anímics propis.