Condicions Laborals i Relacions Professionals: Guia Completa

T1: CONCEPTE I ÀMBIT APLICATIU DEL DT 1 - Objecte Noció per a respondre a problemes específics del treball assalariat, per compte alien, en d'altres formes de treball. CONDICIONS MÍNIMES: D'acord al descans, salari mínim, jornada màxima, aquestes normes d'obligat compliment per a contractants.

1.1 ET: Elements Constitucionals de Relacions Laborals

• Treball personal: treball per a un treballador determinat, persona física.
• Treball voluntari: no imposat, treballador contractat perquè així ho vol el determinat empresari.
• Alienid: Treballar per compte d'altre. Treballador no és titular de mitjans de producció ni d'organització empresarial, dels fruits del treball es beneficia l'empresari, a canvi percep salari.
• Dependència: Treball prestat dins de l'àmbit d'organització i direcció d'empresari.
• Retribució: treball que correspon amb salari. ET reconeix treballadors assalariats i "treballadors autònoms econòmicament dependents", pròpia organització productiva i no poder de direcció d'altre empresari, "dependents", per no autònoms.

2.- RELACIONS EXCLOUIDES

• a) personal funcionari públic: Personal laboral al qual seria d'aplicació ET i preceptes de l'Estat Bàsic de l'empleat Públic; personal funcionari, que està exclòs de l'ET, aplicació EBEP.
• b) prestacions personals obligatòries: treball en és voluntari (exemple: jurat de mesa electoral).
• c) Consellers i administradors de societats: art. 1.3c ET exclou si la seva activitat es limita a realització de cometits inherents a aquests càrrecs. Motiu: absència de subordinació, formen part de l'òrgan màxim de direcció d'empreses. Relació mercantil. Quan administrador-treballador és també soci, jurisprudència ha acceptat compatibilitat entre relació laboral i societat, assenyalant que alienid es dóna quan administrador societari no és titular del 50% d'accions.
• d) Treballadors amistosos, benèvols o de bon veïnatge: art. 1.3d ET. En ells existeix nota de dependència i alienid, es presten per compte de tercers i beneficis són per a aquest tercer, però normalment falta nota de retribució típica del treball assalariat. Treballs ocasionals. Si és continuat, hauria de presumir-se existència de relació laboral.
• e) Treballs familiars: art. 1.3e ET exclou treballs familiars, llevat que es demostri condició d'assalariat: cònjuge, descendents, ascendents i d'altres parents per consanguinitat o afinitat fins a 2n grau, o per adopció i conviuen amb empresari. Motiu: absència de retribució per si es donen aquestes condicions es presumeix absència de retribució, llevat prova en contrari.
• f) Agents comercials: art. 1.3f exclou activitat de persones que intervenen en operacions mercantils, si assumeixen riscos d'operació. Falta d'alienid i dependència. Exclusió "com a titulars d'organització empresarial pròpia", "amb instal·lacions i personal propi". Per tant, exclòs quan es treballa per compte pròpia i/o d'una forma autònoma.
• g) Transportistes titulars d'autoritzacions administratives: amb vehicles comercials de servei públic, encara que aquests serveis es prestin per a mateix carregador o comercialitzador, si ostenten propietat o poder directe de disposició sobre vehicle i, sobretot, servei el presten sota autoritzacions administratives de les quals siguin titulars. Requisits: propietat del vehicle de transport o arrendament o préstec, que ofereixin directament els seus serveis al públic com a carregador, que sigui titular d'una autorització administrativa.
• h) Altres exclusions diferents de les mencionades.

3- RELACIONS LABORALS DE CARÀCTER ESPECIAL

Art. 2 ET. També es parla de relacions de treball que compleixen: treball personal, voluntari, per compte alien i en relació de dependència, però que a judici del legislador s'exclouen d'aplicació de l'ET. Raons d'exclusió: singularitat del treball on es representa o per índole del treball realitzat:

1. Personal d'Alt Direcció Exerciten poders inherents a titularitat jurídica d'empreses, i relatius a objectius generals d'aquestes, amb autonomia i plena responsabilitat, sols limitats per instruccions d'òrgans superiors de govern i administració de societats. Sols ho són qui participen en decisions que són fonamentals per a direcció i govern d'empreses. Pactes de permanència. Major responsabilitat, salari i disponibilitat horària.
2. Personal al servei del hogar familiar Presten serveis retribuïts en àmbit del hogar familiar. S'inclouen també treballs de guarderia, jardineria i conducció de vehicles.
3. Penyats en institucions penitenciàries, treball com a dret i deure de l'intern, i mateix poden desenvolupar dins o fora de l'establiment penitenciari. Relació es configura sol com especial en aquells casos en què es desenvolupen la seva activitat laboral en tallers organitzats per institucions penitenciàries, excloent-se per tant treball d'interns en règim obert fora d'institució i distintes modalitats d'ocupació no productiva, encara que es duguin dins del centre.
4. Altres col·lectius Esportistes professionals, artistes en espectacles públics; Persones que intervenen en operacions mercantils: per compte d'un o més empresaris; Relació laboral de treballadors minusvàlids que presten serveis en centres especials d'ocupació; Estibadors portuaris: presten serveis a través de Societats Estatals; qualsevol altre treball que expressament sigui declarat com relació laboral especial: residència (metges MIR), Advocats que presten serveis retribuïts per compte alien.

T2: FONTS DEL DRET 2. NORMES COL·LECTIVES

Convenio Col·lectiu és font singular, original d'aquesta rama del ordenament jurídic, doncs té origen privat contractual, resultat del lliure acord de voluntats entre representants col·lectius de treballadors i empresaris amb objecte de regular relació laboral. A través del Conveni es creen drets i obligacions entre parts. Tipus: Convenis Estatutaris: són els més importants i freqüents. Deriven de processos de negociació previstos en Títol III ET (art. 82 a 91): tenen eficàcia personal general i eficàcia jurídica normativa. Convenis Extrastatutaris: no compleixen amb requisits que assenyala Títol III ET: La seva eficàcia personal és limitada. Solament obliguen a empresaris i treballadors afiliats a organitzacions empresarials i sindicals que els hagin firmat: però, res impedeix l'aplicació a un treballador no afiliat si s'adhereix de forma individual, sol·licitant per tant la seva aplicació. Eficàcia jurídica, és merament contractual. 3. NORMATIVA SUPRAESTATAL

2º- OIT, es crea per Tractat de Versalles en 1919, en el si de la Societat de Nacions, amb la finalitat de donar resposta a problemes laborals a escala internacional. Normes d'OIT s'apliquen després de la seva ratificació i publicació oficial. Són bàsicament Convenis que obliguen solament als països que ratifiquen i el país està obligat a fer-ho necessari per aplicar-los, formant en aquest cas part de l'ordenament jurídic. Altres tipus de normes són Recomanacions, que generalment actuen com aclariment o orientació per interpretar contingut de Convenis o com complement d'aquests. 3º- Dret Social Comunitari, normativa amb major importància, elaborada en el si de la UE. La normativa comunitària són:

• Reglaments: disposicions de caràcter general, obligatòries i directament aplicables quan es publiquen en DO de CCAA. Són pròpies i veritables lleis comunitàries. En matèria laboral, trobem reglaments en matèria relativa a lliure circulació i seguretat social de treballadors emigrants. Objecte dels mateixos és normalment coordinar diferents ordenaments nacionals.
• Directives: disposicions de caràcter general, obligatòries, però no directament aplicables. Han de ser desenvolupades (transposades) per normes internes de diferents països, dins del pla que la directiva estableix. S'han utilitzat per harmonització de polítiques socials, supòsits de transmissió d'empreses, despidos col·lectius, etc.