Condicionament Operant: Aprenentatge i Conseqüències

Condicionament Clàssic i Operant

Condicionament Operant o Instrumental: Aprenentatge de les Conseqüències de la Conducta

Es diu condicionament operant perquè l'organisme opera, actua o intervé per obtenir un reforç. També es denomina instrumental, ja que la resposta de l'organisme és un mitjà per a aconseguir una meta.

Elements del Condicionament Instrumental

El condicionament instrumental és l'aprenentatge en el qual una resposta voluntària es reforça o debilita segons les conseqüències siguin positives o negatives.

El condicionament operant té lloc quan netegem la nostra habitació per rebre l'elogi dels pares.

Un reforç és qualsevol estímul que augmenta la probabilitat d'una conducta. Hi ha 2 tipus:

• Reforços primaris: estímuls biològicament importants perquè són innats: menjar.
• Reforços secundaris: estímuls de les quals les seves propietats reforçants es deuen a la seva associació amb els primaris: diners, notes del col·legi...

Procediments del Condicionament Instrumental

Hi ha 4 tipus de condicionament instrumental:

· Reforç positiu: objecte, premi que incrementa la freqüència de la resposta. La seva efectivitat depèn de:

• Com més gran la recompensa, més gran l'esforç.
• Entre l'esforç i la conducta reforçada hi ha d'haver proximitat temporal.
• El nivell de motivació és fonamental en l'aprenentatge.

· Reforç negatiu: es produeix quan la realització d'una conducta elimina un estímul aversiu o desagradable.

• Condicionament d'escapament: l'estímul aversiu es presenta contínuament però es pot evitar si es dóna la resposta instrumental.
• Aprenentatge d'evitació: l'estímul aversiu es programa per a ser presentat en el futur i la resposta ho impedeix.

· Entrenament per omissió: es produeix quan la resposta operant impedeix la presentació d'un reforçador apetitiu o un fet agradable. "Pares no et deixen anar al viatge promès".

· Càstig: provoca una disminució d'una conducta perquè el succés que la segueix és un estímul aversiu. Hi ha 2 tipus de càstig:

• Positiu: administrar un estímul indesitjat. "Bronca per arribar tard".
• Negatiu: implica retirar un estímul desitjat pel subjecte. "Retirar el carnet a algú que ha begut alcohol".

Factors que influeixen en l'aplicació del càstig:

• Intensitat: com més intens el càstig, més gran la supressió de la conducta.
• Cal aplicar-lo després d'ocórrer la conducta.
• Constància.