Conceptes Clau de la Revolució Russa i la Crisi del 1929

Revolució Russa i URSS

1. Tsarisme

   Règim polític de la Rússia dels Tsars en el qual el tsar estava investit d'un poder absolut que, segons la creença, provenia de Déu. El règim polític era una autocràcia. El tsar governava directament l'imperi, no estava sotmès a cap constitució ni havia de retre comptes davant cap parlament. Els fonaments sobre els quals basava aquest poder eren una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l'Església Ortodoxa.

2. NEP

   Nova Política Econòmica. Aquesta política representava fer marxa enrere en algunes de les grans decisions anteriors, com la desaparició de la propietat privada i el control estatal de la indústria i l'agricultura. La NEP comportava la implantació d'una economia mixta en què havien de conviure sectors socialitzats amb la tornada de l'economia de mercat, que permetia la petita propietat i els intercanvis privats.

3. Menxevics

   Escissió del Partit Socialdemòcrata Rus que defensava que la revolució socialista només podia fer-se després d'una revolució burgesa, que a Rússia encara no s'havia produït. Volien formar un gran partit socialista de masses.

4. Duma

   Assemblea legislativa de representants dels diversos grups polítics.

5. Nomenklatura

   Nova classe social sorgida amb Stalin, de la qual formaven part els planificadors de l'economia, els directors d'empresa, els gerents de les cooperatives agràries, els arquitectes responsables de les obres públiques i una infinitat de dirigents del partit vinculats a l'organització i l'administració de l'Estat. Aquestes elits tenien accés a prebendes (habitatges, automòbils, vacances...) que eren inassequibles a la majoria de la població.

6. Comunisme de guerra

   Va ser l'estatalització de la indústria per tal de subvenir a les necessitats de l'exèrcit durant la guerra civil, amb l'objectiu únic d'avituallar l'exèrcit per guanyar la guerra. Tota l'economia va passar a ser dirigida per l'Estat, que controlava la producció i la distribució dels productes agraris.

7. Soviet Suprem

   Era l'òrgan suprem de l'Estat que exercia el poder legislatiu. L'executiu restava en les mans del Presídium, dirigit per un president que exercia les funcions de cap d'Estat.

8. Kolkhoz

   Granja col·lectiva soviètica, sorgida el 1917 com a associació cooperativa, de caràcter socialista, de camperols per a la producció agrícola.

9. Sovkhoz

   Granja estatal soviètica, en què l'agricultor era assalariat i retribuït com a tal.

10. Gulag

    Administració per a Campaments de Treball Correctius. Aquest sistema penitenciari aplegava una sèrie de camps de treballs forçats situats a les zones més inhòspites de l'URSS.

11. Leninisme

    Concepció del marxisme aplicada a l'URSS per Lenin.

12. Estalinisme

    Etapa política a la Unió Soviètica caracteritzada pel poder personal i dictatorial del seu màxim dirigent, Stalin. Aquest període va estar caracteritzat pel seu control absolut del poder, el culte a la seva personalitat, les purgues i persecucions polítiques, la col·lectivització forçosa de l'agricultura (kolkhozos i sovkhozos), la industrialització i plans quinquennals, i el creixement de la indústria pesant i desproveïment dels béns de consum.

13. Purgues

    Persecució i, sovint, eliminació de polítics que poguessin fer front a Stalin o fossin una alternativa al poder.

Crisi del 1929 i Conseqüències

1. Deutes de guerra

   Deutes que tenien els països que havien participat en la guerra a causa que els Estats Units els havia deixat diners.

2. Reparacions de guerra

   Va ser el pagament d'unes quantitats desorbitades de diners que, després del Tractat de Versalles, es va fer pagar a Alemanya, que va ser considerada responsable del conflicte.

3. Béns de consum durador

4. Inflació

   Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis, que implica, per tant, una reducció del poder adquisitiu dels diners.

5. Bombolla especulativa

   Es va produir quan l'augment del valor de les accions es produïa sobretot pel convenciment entre els inversors que com més aviat compressin, més grans serien els guanys que n'obtindrien, no pas com a resultat dels dividends que havien de percebre, sinó com a resultat de la diferència entre el preu de la compra i el de la venda.

6. Sobreproducció

   Procés econòmic en el qual es produeixen quantitats superiors a les que pot absorbir la demanda.

7. Guerra Comercial

   Va ser quan els Estats Units van decidir adoptar tarifes proteccionistes l'any 1930, cosa que van contestar els altres governs també amb mesures noves de proteccionisme.

8. Crisi de liquiditat

   Va ser la manca de recursos monetaris per fer front al pagament dels deutes com a conseqüència del crac de la borsa, que va afavorir la crisi.

9. Deflació

   En economia, la deflació és una baixada de l'índex de preus observada sobre un període prou llarg.

10. Multiplicador keynesià

    Plantejament de l'economista Keynes segons el qual l'augment de la despesa pública, transformat en salaris i béns, genera una nova demanda, coneguda com a multiplicador keynesià, en sectors econòmics diferents.

11. Autarquia econòmica

    Autosuficiència que permet la supervivència d'un Estat prescindint d'exportacions i produint a l'interior tot el que es necessita.