Conceptes Clau: Història Econòmica i Social

Conceptes d'Història Econòmica i Social

Antic Règim i Societat

Senyoria: Territori sota la jurisdicció d'un noble laic o eclesiàstic.

Alou: Parcel·la de terra en la qual el pagès no ha de pagar cap impost privat al senyor.

Guaret: Terra que es deixa sense conrear un any o més amb el propòsit de fer-la de nou fèrtil.

Dret natural: Conjunt de normes que es fonamenten en el costum i en la tradició.

Deisme: Doctrina que reconeix un déu com a autor de la naturalesa, però sense creences ni llibres sagrats.

Economia senyorial: Sistema econòmic que dóna jurisdicció sobre les terres i als camperols dret a cultivar-les.

Gremi: Agrupació d'artesans que exerceixen la mateixa professió.

Manufactures: Sistema de treball manual, fet a mà i amb maquinària simple.

Comerç colonial: Sistema d'explotació de les colònies.

Mercantilisme: Teoria econòmica que considera que un estat és més ric com més metalls preciosos té.

Societat estamental: Fórmula d'organització social característica de l'època de l'Antic Règim.

Poder absolut: Significa que el monarca té els tres poders (executiu, legislatiu i judicial).

Il·lustració: Va ser un moviment de caràcter intel·lectual sorgit a l'Europa del segle XVIII.

Revolució Industrial

Carbó de coc: Hulla destil·lada dels elements sulfurosos.

Fosa: Aliatge de ferro i carboni que s'utilitza per obtenir peces per modelatge del material fos.

Alt forn: Planta on es processa el mineral de ferro per convertir-lo en un metall que pugui ser treballat industrialment (ferro, acer o fosa).

Pudelació: Procediment de fabricació de ferro dolç que consisteix en la inclusió al forn d'òxids de ferro que absorbeixen les impureses de la mena fosa.

Laminatge: Procediment de fabricació de ferro que consisteix a fondre i a picar el ferro per eliminar-ne l'escòria.

Societat mercantil: Societat que té per objecte la realització d'activitats comercials o de negocis i que està subjecta al dret mercantil.

Societat anònima: Societat mercantil, els titulars de la qual ho són en virtut d'una participació en el capital social per mitjà de títols o accions.

Capital: Diners i béns necessaris per crear una empresa i fer-la funcionar.

Acció: Part alíquota del capital social d'una societat anònima. Representa la propietat que una persona té d'una part d'aquesta societat.

Lletra de canvi: Títol de crèdit en què una persona (el lliurador) dóna a una altra (lliurat) uns diners a un prenedor o tenidor, en un temps i lloc determinat per comoditat de no portar en monedes una quantitat alta de diners.

Xec: Títol que conté l'ordre en virtut del qual una persona paga una suma de diners a favor d'una tercera persona, anomenada beneficiari.

Pagaré: Títol que conté la promesa incondicional d'una persona, que pagarà a un beneficiari una suma de diners en un termini de temps precís.

Industrialització: Procés pel qual s'adapten les fàbriques com a lloc de producció, es mecanitza el procés de producció, i s'utilitza generalment el vapor.

Sistema fabril: Producció en sèrie.

Liberalisme econòmic: Doctrina econòmica que defensa la supremacia de l'individu, la recerca de l'interès personal i l'ajustament dels preus segons l'oferta i la demanda.

Capitalisme: Sistema en el qual els instruments de producció i el que s'hi produeix són propietat privada.

Societat de classes: Societat dividida segons un estatut social, burgesia o proletariat.

Burgesia: Classe capitalista. És la classe més rica (empresaris).

Proletariat: Assalariats, és la classe més pobra (treballadors).

Proteccionisme: Defensa la imposició d'aranzels als productes amb l'objectiu que importar-los no sigui rentable.

Lliurecanvi: És la no intervenció de l'estat en el comerç internacional.

Revolució Francesa i Liberalisme

Estats Generals: Assemblea convocada pel monarca que reuneix representants dels tres estaments.

Assemblea Nacional Constituent (ANC): Assemblea que representava la voluntat de la nació i que s'encarrega de redactar una constitució.

Sobirania: Designa la font del poder.

Nació: Conjunt de ciutadans, la suma de voluntats individuals dels quals constitueix la voluntat nacional sobirana.

Monarquia constitucional: Monarquia en la qual el poder reial està limitat per una constitució elaborada i aprovada pel Parlament.

Revolució: És un canvi o transformació radical respecte al passat immediat que es produeix en diferents àmbits.

Liberalisme: Són les transformacions ideològiques i polítiques que es van produir a Europa a l'últim terç.

Declaració de drets: Atorgava als francesos la condició de ciutadans lliures i iguals davant la llei.

Constitució: És el conjunt de principis fonamentals que s'estableix segons l'estat que governa.

Democràcia: Forma d'organització de grups de persones, la titularitat del poder resideix en tots els seus membres.

Jacobins: Membres del grup polític de la Revolució Francesa.

Girondins: Adopten posicions moderades que disgusten a la massa popular.

Imperi Napoleònic: El 1804 va ser aprovat un senat-consult combinat per un plebiscit pel qual el govern de la República es confia a un emperador hereditari.

Nacionalisme i Moviment Obrer

Nació: Conjunt de ciutadans, la suma de voluntats individuals dels quals constitueix la voluntat nacional sobirana.

Nacionalisme: El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Socialisme: Terme que designa un conjunt de doctrines que denuncien els abusos del capitalisme liberal.

Socialisme utòpic: Terme utilitzat per Engels per designar els pensadors que plantejaven societats ideals.

Socialdemocràcia: Prové del nom del partit socialdemòcrata alemany i reflecteix la unió de socialisme i democràcia.

Partit laborista: Partit dels treballadors, és el referent del pensament socialista a la Gran Bretanya.

Classe obrera: És el conjunt de treballadors que des de la revolució industrial aporten bàsicament el factor treball a la producció.

Sindicalisme: És la part del moviment obrer que no té entre els seus objectius directes la representació política, sinó la laboral.

Cartisme: El nom d'aquest moviment prové de la Carta del Poble.

Marxisme: Ideologia clàssica del moviment obrer, liderat per Karl Marx.

Anarquisme: Ideologia clàssica del moviment obrer.

Internacionalisme: Col·laboració entre nacions, sobre la base d'uns interessos i objectius comuns.

Luddisme: Moviment sorgit entre els obrers francesos al principi del segle XIX.

Anarcocomunisme: Comunisme llibertari liderat com a màxims representants per Piotr Kropotkin i Errico Malatesta.