Conceptes Clau en Família i Relacions Socials

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,58 KB

Drets i Deures Familiars

  • Guàrdia i custòdia: Tenir cura dels fills.
  • Pàtria potestat: Conjunt de drets i deures reconeguts als pares sobre els seus fills menors no emancipats.

Tipus de Parentiu

  • Consanguinitat: Mateixa sang.
  • Adopció: Acte legal.
  • Afinitat: Fa referència als vincles familiars que s'estableixen a través del matrimoni o les unions de parella, en lloc de per consanguinitat (relacions de sang).

Filiació

És la relació entre els pares i fills, determina l'ascendència, descendència, col·lateralitat i relacions culturals i aquesta filiació pot ser matrimonial o no.

Exogàmia i Endogàmia

  • Exogàmia: Casar-se o reproduir-se amb persones que pertanyen a un grup social, ètnic o familiar diferent al propi. Per exemple, algú que es casa amb algú d'una cultura diferent a la seva.
  • Endogàmia: Casar-se o reproduir-se amb persones que estan al mateix grup social, ètnic o familiar. Matrimonis dins d'una mateixa família extensa o entre membres d'una mateixa comunitat ètnica.

Tipus de Matrimoni

  • Monogàmic: És un tipus de matrimoni en el qual una persona es casa amb una sola parella al mateix temps.
  • Poligàmic: Una persona pot tenir múltiples parelles al mateix temps:
    • Poligínia: Un home es casa amb diverses dones.
    • Poliàndria: Una dona es casa amb diversos homes.

Dissolució del Matrimoni

  • Separació: Et separes d'una persona i no pots tornar a casar-te.
  • Divorci: És la terminació legal d'un matrimoni per mitjà d'un procés judicial.
  • Nul·litat: És un procés legal que declara que el matrimoni mai va ser vàlid des del principi (coacció, malalties, càrregues morals, etc.).

Canvis en la Família

Reconeixement dels drets de les dones i dels infants, major reconeixement de les llibertats sexuals, major equitat en les tasques domèstiques, noves tècniques de reproducció, segons matrimonis i unions.

Etapes del Cicle Vital Familiar

Etapa de constitució o prefilial, d'expansió o filial, de reducció.

Crisis Familiars Previsibles

Crisis de cicle vital, de transició, de dependència funcional, estructurals.

Problemàtiques Familiars

Econòmica, laboral, salut, escola, família, relacions socials.

Estils Educatius i Relacions Familiars

  • Estil autoritari: Control alt, afectivitat baixa. (UNIFORMADA)
  • Estil democràtic: Control alt, afectivitat alta. (INTEGRADES)
  • Estil negligent: Control baix, afectivitat baixa. (AÏLLADES)
  • Estil permissiu: Control baix, afectivitat alta. (AGLUTINADES)

Tipus de Famílies Segons la seva Dinàmica

  • Aïllades: Cada membre de la família fa la seva vida perquè no hi ha una identitat familiar. El sistema de valors i normes familiars és molt superflu. Predomina la individualitat.
  • Aglutinades: Els llaços afectius són molt grans i estan sovint per sobre dels membres de la unitat familiar. Hi predomina un rol femení sovint exagerat, i tot l'exterior a la família es veu com una amenaça.
  • Uniformades: Hi ha un rol patern molt marcat i autoritari que sotmet a la resta de membres de la unitat familiar. Comunicació unidireccional i rígida.
  • Integrades: Són les més harmòniques quant a l'estabilitat i flexibilitat dels rols, on les problemàtiques s'afronten i es solucionen.

Tipus de Famílies Segons la seva Composició

  • Monoparental: 1 adult + 1 o més nens.
  • Monoparental per viudetat: 1 adult + 1 o més nens per defunció.
  • Acollida: Família que acull temporalment un menor.
  • Adoptiva: Formada per pares que han adoptat un o més fills.
  • Centre d'acollida: Proporciona un entorn temporal per a nens que no poden viure amb els seus pares biològics.
  • Homomaternal: 2 mares + fills.
  • Homoparental: 2 pares + fills.
  • Migrants / Refugiades: Famílies que han hagut de desplaçar-se.
  • Reconstruïda: 2 adults amb fills d'anteriors relacions es casen o viuen junts, creant una nova unitat familiar.
  • Transcultural o mixta: Membres de diferents cultures.
  • Nombrosa: Família amb molts fills.
  • Nuclear: Mare, pare i fills. Es refereix a una unitat familiar formada per dos adults (normalment els pares) i els seus fills.
  • Extensa: Mare, pare, fills, avis, etc. Ens referim a un tipus de família que inclou altres membres de la família que viuen junts (avis, oncles, cosins, etc.) a part dels pares i fills.

Habilitats Socials i Comunicació

Habilitats Socials

Són conductes específiques que fem servir per relacionar-nos de manera correcta amb els altres.

  • Bàsiques: Escoltar, conversar, preguntar, etc.
  • Alternatives a l'agressió: Demanar permís, compartir, ajudar, etc.
  • Avançades: Demanar ajuda, participar, disculpar-se, etc.
  • Enfrontar l'estrès: Queixes, fracàs, vergonya, etc.
  • Sentiments: Expressar-los, reconèixer els propis i els dels altres, expressar afecte, etc.
  • Planificació: Prendre decisions, identificar la causa del problema, establir objectius, etc.

Components de les Habilitats Socials

  • Cognitius (pensaments): Són els elements relacionats amb els processos mentals de les persones i la manera com intervenen en el desenvolupament de les habilitats socials.
  • Emocionals (emocions): L'emoció és un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient, indueix sentiments i desencadenen conductes de reacció automàtica.
  • Conductuals (acció): És la forma que tenim de comportar-nos, actuar o respondre a una situació.

Tipus de Comunicació

Comunicació Agressiva, Comunicació Inhibida, Comunicació Assertiva.

Intel·ligència Emocional

És la capacitat de reconèixer els sentiments propis i aliens, de motivar-nos i manejar les situacions.

Distorsions Cognitives d'Ellis i Beck

  • Inferència arbitrària: Com que em dirà que no, no li demano.
  • Abstracció selectiva: La professora em diu que el treball està bé però en falten els títols en Arial i només em fixo en això.
  • Interpretació del pensament: Dues persones es diuen alguna cosa a cau d'orella i una altra persona que els veu pensa que la critiquen.
  • Sobregeneralització: Si ho pensa una persona, ho pensa tothom.
  • Personalització: Si no volen quedar és perquè hi ha alguna cosa que no els agrada.
  • Pensament del tot o res: Si suspenc l'examen deixo d'estudiar.
  • Desqualificació del positiu: Si m'escriu és perquè vol alguna cosa.

Personalitat

És la manera en què una persona pensa, se sent, es comporta i interpreta la realitat.

Trets de la Personalitat

Extraversió / introversió, Emotivitat / manca d'emotivitat, Autosuficiència / dependència, Activitat / inactivitat, Impulsivitat / serenitat, Egocentrisme / al·locentrisme.

Autoconcepte i Autoestima

  • Autoconcepte: És la percepció que es té d'un mateix, com som nosaltres (Penso que sóc tímida).
  • Autoestima: És la valoració d'aquest autoconcepte, com ho valorem (Com ho valoro? Està bé o malament).

Mecanismes de Defensa

  • Adaptació: Altruisme, anticipació, sublimació, sentit de l'humor, afiliació, supressió.
  • Negació: Negació, desatenció relativa, projecció, racionalització.
  • Distorsió de la realitat: Fantasia, omnipotència, idealització, devaluació.

Barreres de la Comunicació

  • Físiques: Soroll, ambient, temperatura, olor.
  • Lingüístiques: Vocabulari, lèxic, gramàtica.
  • Psicològiques: Estats d'ànim, pors, inseguretat.
  • Socioculturals: Idioma, cultura, religió.
  • Fisiològiques: Afonia.

Parallenguatge

Són senyals que ens surten per la boca però no són paraules (volum, velocitat, claredat, to, pauses).

Cinèsica

  • Somriure: Amb un somriure podem donar sensació de comoditat o d'incomoditat depenent de si és forçat o no.
  • Moviments de braços i cames: Si hi ha molt moviment de cames, podem demostrar nerviosisme.
  • Mirada: Si una persona evita el contacte visual pot mostrar desinterès o inseguretat.

Entradas relacionadas: