El concepte de grup i processos de localització

1. El concepte de grup (NF1)

Grup: conjunt de persones que participen d'una sèrie de característiques:
Tenen una percepció col·lectiva d'unitat.
Persegueixen uns objectius comuns més o menys compartits.
Estableixen una comunicació entre elles i interactuen segons un sistema de pautes establert. Satisfan algunes de les seves necessitats en ell.

Al llarg de la vida formen part de diversos grups:
- La família és el primer.
- L'escola és una de les comunitats més importants de les quals formem part.
- Grups en el context educatiu: els professionals, els pares i mares dels infants...

2. Processos de localització

Socialització: Procés mitjançant el qual s'aprenen i interioritzen normes, valors, creences i formes de vida necessàries per viure adequadament en societat. És un procés d'aprenentatge permanent i continu al llarg de tota la vida. Implica acceptar les regles establertes pel grup i conèixer les conseqüències si es produeixen una desviació de la norma.

3. Tipus de grups

3.1. Segons la relació afectiva

Grups primaris: Relacions afectives intenses i contínues. Forta cohesió i alt grau d'intimitat. Els components es preocupen els uns dels altres, comparteixen experiències, opinions i fantasies. S'identifiquen amb els propòsits comuns del grup. Funcionen com a agents socialitzadors i també com a mitja de control social. Normalment, són grups petits i de caràcter informal.

Grups secundaris: Relacions més impersonals i institucionalitzades. Caràcter formal (horaris, calendari, requisits d'accés, etc...). Baix nivell d'intimitat. Mida del grup flexible, normalment més gran que els grups primaris.

3.2 Segons l'adscripció de l'individu al grup

Grup de pertinència: grups als quals pertanyem sense haver-ho triat. Grups de referència: grups amb els quals ens identifiquem.

3.3. Segons la seva constitució

Grups formals: Són grups que s'han format deliberadament. Tenen unes normes fixes i estan associats normalment a una organització la finalitat de la qual s'imposa sobre els fins individuals. Les persones que conformen aquest grup es reuneixen o conviuen per tal d'aconseguir un objectiu comú. Grups informals: Són grups que es formen espontàniament i que constitueixen sobre la base d'eleccions per simpatia o atractiu.

3.4. Segons la grandària

Grup petit: entre 3 i 15 persones (segons els autors), interacció que permet l'intercanvi afectiu proporcionant confiança, seguretat i altres sentiments al grup. Tot això succeeix mentre es compleixen activitats, aficions, etc. Comunicació és freqüent i fluida...

Grup mitjà: entre quinze i quaranta persones aproximadament. Poden presentar una gran diversitat pel que fa a la intensitat o superficialitat de les relacions que s'estableixen entre ells i els objectius que persegueixen.

Gran grup (massa): són agrupacions de més de cinquanta persones que es troben reunides en un lloc sense haver-ho acordat prèviament. La relació comunicació que s'estableix entre aquestes és escassa o nul·la i la finalitat que persegueixen no sempre és del tot clara.

4. Desenvolupament del grup

El grup passa per etapes diferents on han d'aprendre a enfrontar-se a problemes nous i ha de desenvolupar habilitats i actituds noves. L'educador o educadora ha de conèixer les etapes o fases del grup, ja que a l'hora de dinamitzar el grup aplicarà una tècnica o una altra (moment grupal). Les etapes no tenen un temps de desenvolupament prefixat, però sí que hi ha un ordre que tots els grups segueixen. No es passa a l'etapa següent sinó s'ha superat l'anterior.

4.1. Fases de la vida grupal

Etapa d'orientació: presa de contacte entre membres. Etapa d'establiment de normes: comunicació més fluida. Etapa de cohesió grupal: comunicació oberta. Etapa final: objectius del grup assolits.

5. Rols lideratge

5.1. Classificació de rols

Rols centrats en la tasca: Afavoreixen l'activitat del grup. Condueixen el grup cap a la presa de decisions.

Rols centrats a conservar la cohesió: Procuren que en el grup hi hagi un clima positiu. Contribueixen a que tots els components assumeixin responsabilitats.

Rols obstaculitzadors: Obstaculitzen el bon desenvolupament grupal. Els adopten persones que només tenen en compte la pròpia satisfacció (L'agressiu, L'opositor, El manipulador, El negativista, El dominador, El passiu).

5.2. El lideratge

Conjunt de capacitats que un individu té per influir en els altres i convertir-se en la seva referència. La persona que exerceix el lideratge en un grup s'anomena líder: Orienta i condueix el grup cap a uns objectius determinats. Manté el grup cohesionat. L'exercici del lideratge: En els grups informals, el líder es crea espontàniament. En els grups organitzats el líder és formal.

Estils de lideratge:
Líder autoritari: Tracta d'imposar la seva voluntat.
Líder permissiu: Escassa o nul·la intervenció en l'evolució del grup. Pot mostrar des d'una excessiva bondat fins a indiferència.
Líder democràtic: Orienta el grup proposant-li objectius i oferint-li els mitjans per assolir-los. Confia en el grup i en les seves possibilitats per resoldre les seves pròpies necessitats i les situacions que se li plantegen.

6. Avaluació de l'estructura i els processos grupals: tècniques sociomètriques

Una de les tècniques més utilitzades és el sociograma: Representa gràficament les relacions d'atracció i rebuig, les relacions afectives positives i negatives, la proximitat social entre els membres d'un grup.

Funcions essencials del sociograma: Descriptiva: si el grup ja està format com a tal, si té algun tipus d'organització interna amb rols diferenciats, els individus més significatius dins del grup, les relacions. Explicativa: les persones més triades són les que representen millor els valors del grup; i el contrari amb les persones més rebutjades, els efectes que les circumstàncies o condicions externes tenen sobre l'estructura del grup, la relació que hi ha entre l'estructura de sentiments i l'estructura d'interacció, la relació entre solidaritat i obediència a les normes del grup.

Posició sociomètrica: és individual i ve expressada pel nombre d'eleccions i rebutjos obtinguts per un subjecte.

Configuració sociomètrica: són supraindividuals i relacionen entre si, com a mínim, dues persones. Les més importants són les següents.

1. Tècniques d'intervenció de grups (NF2)

Tipus de tècniques: Tècniques de formació de grups. Tècniques de dramatització. Tècniques de discussió i intercanvi de la informació. Dinàmiques de grup.

2. Tècniques de formació de grups

Les utilitzem quan volem dividir el grup en diferents subgrups:
D'agrupament lliure (de manera natural, segons preferències...). Inconvenients: Els grups acaben formats per les mateixes persones. Les persones menys acceptades no s'integren.
D'agrupament arbitrari (aleatori): El mètode Oxford: determinem el nombre de grups que volem formar, numerem tots els membres del grup, creem els grups agrupant les persones amb el mateix nombre assignat.

El mètode Collage: S'escriuen tantes frases imatges com parelles hi hagi en el grup, les tires de paper es trenquen per la meitat, es dobleguen i es barregen, tots els participants en recullen una meitat.

D'agrupament dirigit: la persona que dirigeix l'activitat fa els agrupaments d'acord amb les finalitats de la pròpia activitat.

3. Tècniques de dramatització

Representació de situacions de la manera més espontània possible.
Objectiu: comprensió i vivència de la situació representada. La tècnica dramàtica per excel·lència és el role playing. Una altra tècnica molt similar és la inversió de rols.
Avantatges: Desenvolupen l'espontaneïtat i l'aprenentatge d'habilitats socials. Contribueixen a resoldre problemes d'interacció. Contribueixen a potenciar l'empatia. Permeten millorar actituds davant de situacions interpersonals.
Preparació i posada en pràctica d'un role playing: Delimitar la situació que volem escenificar amb la màxima precisió. Triar els personatges i definir el rol que han d'interpretar. Escollir l'escenari. Les persones que no interpreten han d'actuar com a observadores. Distribuir les tasques d'observació. Pautes de registre.

La posada en pràctica: No s'ha d'interferir, excepte per motius molt justificats. La durada de l'escena és variable, sol durar entre deu i quinze minuts.
L'elaboració de les conclusions finals: Els observadors i la resta del grup expressen les seves impressions i fan preguntes als 'actors' i 'actrius'. A l'etapa de discussió s'hi ha de dedicar almenys 30 minuts.

4. Tècniques de discussió i intercanvi de la informació

L'assemblea: reunió de persones amb la finalitat d'informar sobre determinats aspectes i prendre decisions de forma conjunta. És un dels millors mitjans per proporcionar informació oficial, discutir propostes i prendre decisions.
El xiuxiueig: discussió en veu baixa uns minuts en parelles sobre un tema per arribar a una conclusió o solució.

El Phillips 66: es divideix el grup -generalment nombrós- en subgrups de sis persones, per discutir durant sis minuts un tema i arribar a una conclusió.
El debat: discussió del grup sobre un tema, situació o esdeveniment. Perquè hi hagi debat, el tema ha de ser qüestionable. El debat permet expressar-se lliurement i enriqueix la visió de cadascun.
Tècniques creatives: La pluja d'idees o brainstorming: tècnica que potencia la participació de totes les persones dels grups perquè aportin les seves idees o solucions, amb absoluta llibertat, respecte a un problema concret exposat prèviament. L'estudi de casos: consisteix a estudiar o analitzar un cas concret per obtenir diverses solucions o alternatives.

5. Dinàmiques de grup

5.1. Tipus de dinàmiques:

Dinàmiques de presentació.
Dinàmiques de coneixement i confiança: compartir informació sobre si mateixos i trobar punts en comú i diferències entre ells.
Dinàmiques d'expressió d'emocions: prendre consciència dels propis sentiments, expressar-los convenientment, desenvolupar l'empatia…
Dinàmiques d'autoestima: prendre consciència del que pensa i sent respecte a si mateixa.
Dinàmiques de cohesió i col·laboració: consolidació de la confiança en el grup, que el grup aprengui a col·laborar i treballar conjuntament.
Dinàmiques d'habilitats socials i resolució de conflictes: per adquirir destreses per resoldre conflictes d'una forma dialogada.

5.2. La figura del dinamitzador/a

Dinamitzador/a: persona que ha de conduir el grup perquè aconsegueixi els objectius. L'animador/a haurà de fer de líder de forma que orienti i faciliti l'establiment de normes, afavoreixi les diferents estratègies i el dirigeixi vers la consecució dels objectius proposats. Cal tenir habilitats socials per captar l'atenció del grup i fomentar relacions de qualitat i sentiment d'equip. El dinamitzador/a haurà de tenir un talent solidari i creatiu per donar respostes més adequades a cada moment. Ha de saber retirar-se o apartar-se del grup quan aquest no el necessiti per l'execució d'alguna feina (observar).

NF3. Direcció de reunions i presa de decisions en grup

 
Els grups a la feina
Primera forma d’agrupar-se → 
Segona forma d’agrupar-se→ segons les habilitats que té cada persona de grup 
Tercera forma d’agrupar-se → segons responsabilitat ha d'exercir cada persona del grup
Quarta forma d’agrupar-se → segons a la informació que pot accedir cada persona del grup

Equips de treball→ conjunt de persones que porten les seves formacions, coneixements, habilitats i experiències per dur a terme una intervenció concreta. 
Nombre reduït de persones que està compromeses en una consecució, les tasques es distribueixen entre els diferents components.

1.1 Treball en equip: metodologies procediments i estratègies que utilitza l’equip de treball per aconseguir objectius marcats. 

Avantatges del treball en equip: És més eficaç que la suma de les actuacions individuals. Pluralitat de propostes i amplia la perspectiva. Responsabilitat dels resultats compartida. S’eleven els nivells d’atenció. 

Dificultats en el treball en equip: El treball en grup pot resultar lent i monòton. Hi pot haver membres que s’inhibeixin. Algunes persones es poden sentir limitades pel grup. Si no delimiten molt bé les funcions, les responsabilitats es poden diluir en el grup. 

1.2 Treball cooperatiu: Estratègia encaminada a la consecució d'un objectiu col·lectiu. El treball cooperatiu procedeix de l’aprenentatge cooperatiu (estratègies d'ensenyament en les quals els membres del grup treballen conjuntament, de forma coordinada entre si, per resoldre tasques i aprofundir en el seu propi aprenentatge). Beneficis del treball cooperatiu: Cada persona es beneficia dels esforços de la resta. Es reconeix que l’esforç de cadascuna dels membres del grup és necessari per arribar a la meta proposada. El desenvolupament de la feina i la seva eficàcia depenen tant d'un mateix com de la resta d'individus. 

Condicions perquè es doni el treball cooperatiu: Les tasques proposades han d'estar ben definides, i els objectius, clarament formulats. La interdependència positiva entre els membres del grup. 

1.2.1. El treball per objectius: El treball per objectius és una metodologia mitjançant la qual el treballador/a agafa com a guia de la seva feina els resultats que ha d'aconseguir, en lloc de les hores treballades. Una bona planificació per treballar per objectius, requereix: - Detallar, amb precisió, els objectius que es volen aconseguir.- Concretar, amb detall, les funcions derivades de cada lloc de treball i les tasques que comporten.- Establir un "Pla de treball", així com els recursos necessaris per executar-lo.- Establir el sistema de retribució per la consecució d'objectius.- Definir de forma concreta, el sistema de supervisió i control per fer el seguiment del seu treball. Avantatges: Per a l'organització: Més eficiència, gestió del talent, control de costos, etc.Per al treballador/a: més implicació i responsabilitat, més facilitats per la conciliació personal, laboral i familiar, més satisfacció personal, etc. No tots els treballs admeten la implantació estricta del treball per objectius. 

1.2.2. EL TREBALL EN XARXA.
Les tecnologies digitals són recursos que afavoreixen el treball cooperatiu i el treball per objectius, ja que fan possible la comunicació i interacció entre les persones, encara que no estiguin compartint físicament un mateix espai i fins i tot encara que no es coneguin.
El treball en xarxa és una metodologia que se sustenta en la col·laboració i complementació entre els diferents equips que treballen sobre un mateix problema.
El treball en xarxa no tracta solament de compartir informació, sinó de crear una autèntica articulació comunitària que permeti la col·laboració estable i sistemàtica de tots els treballadors/es.
Es tracta d'un sistema descentralitzat en el qual cada individu treballa amb autonomia a l'hora de desenvolupar les seves funcions i tasques.