L'Estat: Concepte, Evolució i Ciutadania
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,46 KB
Concepte d'Estat
L'estat és el centre de la ciència política. Quan ens referim a l'estat, ens referim a l'estat modern, caracteritzat per:
- Tenir el poder sobre un territori i sobre la població d'aquest.
- Utilitzar la coacció física per a assegurar la consecució dels fins establerts.
- Administrar la vida dels individus amb institucions.
L'estat és el dipositari de la sobirania. L'estat és la institució que exerceix el poder efectiu, absolut i perpetu sobre la comunitat política. Aleshores, la sobirania resideix en el poble, on es trien representants per mitjà del sufragi.
Estat i Govern
L'estat organitza la vida col·lectiva per mitjà del govern. Es pot entendre com a:
- Règim polític: és la manera en què s'organitza un estat.
- Acció concreta d'elaboració i execució de les directrius polítiques de l'estat en un moment determinat.
- Poder executiu: encarna l'autoritat de l'estat i s'encarrega d'executar les polítiques generals i de fer complir les lleis.
La Reflexió Filosòfica de l'Estat
Les Propostes de l'Antiguitat Clàssica
En La República es projecta un estat ideal, governat pels savis; només ells poden construir una polis justa. El millor govern és aquell que representa els interessos de les classes mitjanes; la seva finalitat no és aconseguir la vida bona. L'estat és natural, com la desigualtat; per això, proposen solucions polítiques aristocràtiques.
Un Estat Absolut
Les aportacions de la filosofia política necessiten d'un estat absolut. S'ha de separar la convivència política de la moralitat. La seguretat dels súbdits només serà possible des d'un govern fort.
Bodin: Monarca com a sobirà, admet la seva limitació enfront de la llei de Déu, natural i les normes justes.
Hobbes: Defensa la necessitat d'un estat fort per a preservar l'individu; defensa la sobirania il·limitada del monarca.
La Conquesta de les Llibertats
La revolució anglesa, nord-americana i francesa, la conquesta de la sobirania nacional i la divisió de poders es coneix com a estat de dret. El reconeixement dels drets i llibertats individuals formen l'estat liberal i l'aparició de constitucions.
Idees fonamentals:
- Locke: El poder ha de ser repartit i quedarà a les mans de l'estat el poder de castigar els que no compleixin la propietat i la pau.
- A més del liberalisme polític, hi ha un liberalisme econòmic que defensa el dret a la propietat privada dels mitjans de producció, la intervenció mínima de l'estat en l'economia i el mercat lliure.
Socialisme i Anarquisme
Al segle XIX sorgeixen polítiques alternatives que intenten substituir l'estat liberal per l'estat socialista, i altres que pretenen destruir qualsevol organització estatal. És el cas de l'anarquisme.
- Socialisme: Defensa la llibertat, igualtat i fraternitat. Es pot distingir entre:
- Utòpic: Presenta solucions anticapitalistes i antiindividualistes.
- Marxista: Pensen que una revolució social farà possible la substitució de l'estat liberal per un estat socialista.
- L'anarquisme: Aposta per la desaparició de la propietat privada, que és la causa de la desigualtat; defensa la supressió de l'estat.
L'Estat Democràtic
Els ciutadans participen en el govern (democràcia directa), però van cedir el dret a representants escollits mitjançant eleccions (democràcia representativa).
La Sobirania Popular
El pacte que genera l'estat només és acceptable si accepta que estiguin inclosos tots els ciutadans. L'estat posseeix el poder i aquest pertany al poble; per tant, la sobirania és popular. Aquesta implica acceptar la igualtat política per a tots els ciutadans. Així naix l'estat democràtic. Moltes organitzacions polítiques reclamaran drets polítics fins a la conquesta del sufragi universal.
Estat Social Democràtic
En passar la postguerra, porta els governs a plantejar la necessitat de considerar els col·lectius. L'estat assumeix algunes reivindicacions tradicionals del moviment obrer; així naix l'estat del benestar.
Els Problemes del Concepte de Ciutadania
Els Trets Essencials de la Ciutadania
Ciutadania: Relació que s'estableix entre un individu i la comunitat política en què està inscrit com a membre de ple dret.
Trets essencials de la ciutadania moderna:
- Un conjunt de drets i deures.
- Una forma peculiar d'inserció en la comunitat.
- Unes regles que regeixen la convivència.
La ciutadania és una comunitat amb uns drets i una història; atorga uns drets i unes obligacions, i els ciutadans disposen de mecanismes de participació.
Pertinença a una Societat
La ciutadania denota una forma concreta d'identitat col·lectiva, d'adherència àmplia o incloent. Els criteris amb què s'atribueix la pertinença tenen un caràcter de condicionants externs, no polítics. Es dedueixen dos detalls més com a definitoris de la pertinença en el debat filosòfic:
- La identitat: Implica una consciència identitària.
- La comunitat és anterior al pacte polític. La ciutadania en les societats modernes és part d'una identitat nacional que té un caràcter prepolític.