Conca hidrogràfica i usos de l'aigua

Conca hidrogràfica: zona del terreny on l'aigua drena una llera. És una formació natural dotada d'unes propietats hidrogeològiques, físiques, químiques i biològiques comunes que configuren aspectes diversos: clima, litologia, paisatge... Està formada per un gran nombre de corrents.

Lisímetre: recipient ple de terra, amb plantes o sense, que té un forat a la part inferior. Si es rega es pot mesurar la quantitat d'aigua que surt per sota, la que queda emmagatzemada a la terra i la que s'evapora.

Usos de l'aigua: hi ha de dos tipus.

• Consumptius: que suposen una reducció de la quantitat o qualitat de l'aigua i es distribueixen en tres sectors: urbà domèstic, industrial i agrícola.
• No consumptius: que no suposen una reducció ni de la quantitat ni de la qualitat de l'aigua. Cal destacar l'energètic, l'oci i la navegació.

Aigües minerals: aigües amb un contingut mínim d'ions en dissolució. Són fruit del tipus de terreny que constitueix l'aqüífer. Com a recurs natural, la legislació aplicable a l'aigua d'aquest tipus és la minera.

Usos industrials

• Fluid refrigerant: s'utilitza com a fluid que absorbeix la calor a través de diferents mecanismes.
• Agents de neteja: es fa servir en l'eliminació d'impureses, taques i residus adherits. L'aigua actua de vehicle per a la dissolució, dispersió, emulsió i desplaçament de la brutícia.
• Transport: les indústries fan servir l'aigua com a transport de materials diversos.
• Matèria primera: l'elaboració de productes químics, detergents, etc.

Usos agrícoles

S'utilitzen al reg. Hi ha dos tipus de reg:

• Reg de superfície o per gravetat: l'aigua es mou per efecte de la gravetat, no cal l'aportació d'energia. És el sistema més vell i menys eficaç en quant a l'aprofitament de l'aigua (exemples: reg a manta, reg per inundació).
• Reg pressuritzat: requereix una aportació d'energia bombejant (exemples: reg per aspersió, per degoteig).

Impactes sobre la dinàmica de la hidrosfera

Poden modificar la dinàmica natural dels rius o dels corrents litorals i poden contaminar.

Embassaments: poc duradors, es fan amb la finalitat d'obtenir energia hidroelèctrica i emmagatzemar aigua. Controlen el cabal del riu quan hi ha aiguats. Efectes negatius: disminució de la quantitat de sediments que arriben a la costa, rebliment de l'embassament (disminució ràpida de la velocitat del riu), major capacitat erosiva de l'aigua que surt de l'embassament, augment de la concentració de contaminants aigües avall de l'embassament, alteració del paisatge natural.

Obres de canalització: fixen la llera del riu per protegir les persones i els béns materials. Tipus: cobriment del llit, murs de contenció, dics.

Transvasaments: efectes negatius: disminució de la recàrrega d'aqüífers, reducció dels sediments, propagació d'espècies invasores.

La contaminació de l'aigua

És una alteració desfavorable deguda als humans. Pot tenir efecte directe o indirecte pel que fa a canvis en els nivells d'energia, radiació... Hi ha dos tipus de contaminació:

• Contaminació difusa: apareix en zones àmplies i no té un focus emissor concret. És produïda per fertilitzants i productes fitosanitaris en grans zones agrícoles.
• Contaminació localitzada o puntual: produïda per un focus emissor determinat i afecta zones concretes. La contaminació provinent de nuclis urbans, industrials hi pertanyen.

Eutrofització: es produeix quan grans quantitats de matèria orgànica arriben a un dipòsit d'aigua poc oxigenat, com un llac o un embassament. La descomposició microbiana de la matèria orgànica consumeix oxigen i allibera fosfats i nitrats que són nutrients vitals per als vegetals, de manera que les algues es reprodueixen espectacularment en les aigües pròximes a la superfície i per això les capes superficials perden transparència i adquireixen un color verdós.

Marees negres: efectes negatius: manca d'oxigenació, mort d'organismes marins, desestabilització de la flotabilitat, pèrdua del poder termoaïllant.

Contaminació derivada de la sobreexplotació d'aqüífers

Intrusió salina, la mobilització d'aigües contaminades.

Indicadors físics de la qualitat de l'aigua

Turbidesa: es deu a la presència de partícules en suspensió, que fan que l'aigua no sigui del tot transparent.

Sòlids en suspensió: representa el pes dels productes insolubles per unitat de volum.

Color: les coloracions depenen de la presència de matèria orgànica i de compostos de ferro, manganès...

Olor i sabor: l'aigua pura és insípida i inodora, però les aigües naturals en els seus recorreguts incorporen ions i substàncies que li donen.

Temperatura: paràmetre molt important per definir la qualitat de l'aigua. Un augment de la temperatura accelera la velocitat de les reaccions químiques i biològiques de l'ecosistema i disminueix la solubilitat de l'oxigen.

Conductivitat: és la capacitat que presenta una aigua per conduir l'electricitat a causa de les sals que porta dissoltes.

Indicadors químics

pH: té un valor entre 6 i 9.

Duresa: és la suma de les concentracions dels cations de magnesi i de calci (mg/L).

Oxigen dissolt: indicador d'aigües fluvials, l'oxigen participa en molts dels processos que es produeixen en el medi aquàtic.

Indicadors de matèria orgànica

DBO: Demanda biokímica d'oxigen, mesura l'oxidació duta a terme per microorganismes.

DQO: Demanda química d'oxigen, mesura l'oxidació duta a terme amb un oxidant químic estàndard, com el dicromat potàssic. <0.2 indica contaminació inorgànica, >0.6 alt grau de contaminació orgànica.

COT: Carbonat orgànic total, mesura l'oxidació duta a terme sota unes condicions que provoquen l'oxidació total de la matèria orgànica.

ISQA: Index simplificat de la qualitat de l'aigua, es basa en diferents paràmetres: temperatura, sòlids en suspensió, oxigen dissolt, conductivitat i demandes d'oxigen. ISQA = T(A + B + C + D)