Les primeres comunitats cristianes i les catacumbes: història i simbologia
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,79 KB
Les primeres comunitats cristianes
Inici de la predicació dels apòstols.
Després de la mort de Jesús, un petit grup, els apòstols, va continuar unit gràcies a la seva fe en la resurrecció de Jesucrist.
El senyal els va arribar durant la festa de la Pentecosta.
A partir d’aleshores els apòstols van trencar el seu silenci i van començar a explicar el que Jesús els havien ensenyat i a predicar la Bona Noticia (Evangelitzar).
Diversitat de comunitats
Al voltant dels apòstols, es van formant les primeres comunitats cristianes. En un principi, eren de religió jueva.
Predicaven a Jerusalem, però també en nuclis rurals.
Però, a poc a poc, es van anar incorporant a les comunitats persones procedents de religions paganes.
L’expansió del Cristianisme
El llibre dels Fets dels Apòstols, descriu l’expansió de la Bona Notícia.
Primera part - recull les últimes instruccions que Jesús va donar als seus apòstols i l’elecció de Maties com a successor de l’apòstol Judes Iscariot.
Segona part - recull la vinguda de l’Esperit Sant (Pentecosta) i el naixement de l’Església i la mort d’Esteve
Tercera part - narra els orígens i el desenvolupament de la comunitat d’Antioquia. Destaca la conversió de Saule, el futur apòstol Pau.
Quarta part - narra la missió de l’Església d’Antioquia entre els pagans
Els predicadors cristians donen a conèixer el querigma. Una gran quantitat de persones d’orígens diferents i un ambient de diversitat religiosa que afavoria la predicació.
Querigma: Paraula d’origen grec significa proclamació contingut substancial de la Bona Nova de la salvació, la mort i la resurrecció de Crist es el fonament de la fe cristiana que predica als no creients
Factors que van dificultar la difusió del cristianisme:
- La religió oficial romana es practicava només a les cerimònies, una sèrie de ritus aparents, els cristians vivien la seva fe fins i tot donaven la vida
- Era una societat injusta i amb desigualtats.
- Aquella societat era marcada per la crueltat i el menys preu i importaven molt els diners.
- Factors van facilitar: Recerca religiosa, xarxa comunicacions i cohesio cultural.
Les persecucions més importants van ser...
Neri Va acusar els cristians de provocar l’incendi de Roma.
Deci- Màrtirs- van negar a oferir sacrificis als déus romans i van morir.
Confessors màrtirs – van declarar la seva fe, però no van morir
Lapsi- Van oferir sacrificis als déus romans i van ser expulsats de les comunitats cristianes
Dioclecià-l’última i més violenta de les persecucions
Les catacumbes
Les catacumbes són cementiris subterranis que es troben a Roma i altres ciutats importants.
Els símbols cristians
Els cristians volien tenir diferents símbols i els escrivien a les catacumbes o les dibuixaven a les parets.
L’orant - Mostra el creient amb els braços oberts per la adoració. També si ha donat la interpretació de la Pau.
El gall - Simbolitza misericòrdia.
L’ancora - Simbolitza la fe i l’esperança de la resurrecció.
El gall - El gall simbolitza la misericòrdia de Déu.
La fi de les persecucions: L’Edicte de Milà
L’any 313, els emperadors Constantí i Licini van promulgar l’anomenat Edicte de Milà, pel qual es donava llibertat de culte. Així es reconeixia als cristians el dret a practicar la seva religió i a construir esglésies.
El cristianisme va acabar sent la religió oficial de l’Imperi a finals del segle IV.