Comunitat Hereditària: Partició, Drets i Obligacions

La comunitat hereditària

10.1 La comunitat hereditària. Naturalesa i responsabilitat dels cohereus

La comunitat hereditària (regulada al títol IV, llibre III), es defineix (art. 463-1) com la concurrència simultània d'una pluralitat d'hereus en la successió (no hi ha comunitat en la successiva). L'herència es pren com a universalitat i no en cadascun dels béns: la quota expressa la titularitat. Si el causant no ho determina, es reparteix a parts iguals (art. 423-6). Els legataris queden fora de la comunitat hereditària (art. 427-36.2). L'adquisició del patrimoni hereditari i la divisió de les càrregues i obligacions en els casos de comunitat hereditària funciona així (art. 463-1):

• Patrimoni hereditari: s'adquireix en proporció a les quotes.
• Obligacions del causant: divisió en proporció a les quotes, sense solidaritat. Regeix, per tant, l'art. 1138 CC: parciarietat.
• Càrregues de l'herència: divisió en proporció a les quotes, sense solidaritat.

La participació en la comunitat la dóna la quota que, lògicament, no implica divisió. Sí que n'implica en el passiu. La responsabilitat dels cohereus per deutes del causant i les càrregues hereditàries és parciària (art. 463-1) i segueix sent-ho, feta la partició (art. 464-16, 1084 CC). El règim jurídic de la comunitat:

a) Organització en quotes

La quota actua tant en relació amb l'actiu com amb el passiu:

• Sobre l'actiu: la quota, que és l'element bàsic de la comunitat, recau sobre la totalitat, sense dividir (fins a la partició). Es representa per una fracció quantitativa. La quota de cada hereu és un objecte independent en el tràfic jurídic. En cas de venda, els cohereus tenen els drets de tempteig i retracte (art. 463-6 i sobre el seu caràcter preferent, vegeu l'art. 568-27).
• Sobre el passiu: la quota divideix la titularitat de cada deute (art. 463-1).

b) Considerada com a objecte

L'hem d'analitzar des d'un triple aspecte:

• L'adquisició: cada cohereu adquireix amb l'acceptació en proporció a la quota (463-1) i això no ho impedeix el benefici d'inventari.
• La possessió: criteri general de l'art. 411-6 (només l'adquireix si l'ha presa).
• L'administració: (art. 463-4) conservativa, no dispositiva.

10.2 La partició de l'herència. Subjectes. Objecte

La partició comporta l'extinció de la comunitat hereditària (art. 464-1 a 464-16). L'extinció també es pot produir per:

• Destrucció de l'objecte: hipòtesi difícil que es produeixi [tots els béns].
• Desaparició pluralitat de titulars (v.g. retracte).

La comunitat hereditària no és de tipus romà sinó "in solidum": tot i que es parla de quotes, ho és en el sentit de mòdul quantitatiu als efectes de valorar els lots en la partició. Que no és de tipus romà ho demostra l'art. 42.6 LH, que permet l'anotació preventiva del seu dret hereditari, si no s'ha fet especial adjudicació de béns o quotes de béns. Pel que fa als subjectes, remissió a l'apartat següent [10.3 Dret a la divisió].

10.3 El dret a la divisió. Supòsits de suspensió

Legitimació en la partició (art. 464-1)

Distingirem entre (i) legitimació per demanar-la -art. 464-1- i (ii) per fer-la -art. 464-4 a 464-7-.

• Per demanar-la: els hereus (s'ha suprimit la referència als legataris que representin ½ cabal hereditari sol·licitar del jutge que designi un comptador partidor, però el Preàmbul aclareix que aquests ja poden demanar-ho en base a l'art. 782 LEC).
• Per fer-la: (a) el propi testador (art. 464-4); (b) el marmessor (art. 464-5); (c) el comptador partidor (art. 464-5); (d) els cohereus (art. 464-6); (e) arbitral o judicial (464-7).

Això ens remet a l'apartat 10.4 Classes de partició.

Supòsits de suspensió

En principi, la partició es pot demanar en qualsevol moment i per qualsevol dels cohereus (art. 464-1). Hi ha excepcions:

• 1.- Prohibició del testador o pacte d'indivisió entre els cohereus (art. 463-2) (màxim 10 anys en ambdós; excepcionalment 15 anys si és un habitatge residència habitual d'un dels cohereus que sigui cònjuge, convivent en unió estable de parella o fill del causant). Si hi ha justa causa, el jutge la pot autoritzar.
• 2.- Preventivament:
  • Oposició dels creditors del causant fins que se'ls pagui o fianci (art. 464-3).
  • O en els supòsits art. 464-2: Si és cridat a l'herència un concebut; Si s'ha interposat demanda sobre filiació; si s'ha iniciat un expedient d'adopció; si el causant ha expressat la voluntat de permetre la fecundació assistida després de la mort; si és cridada a l'herència una persona jurídica que el causant ordena constituir en el testament.

10.4 Les operacions de partició típiques. Classes de partició

La pràctica de la partició sempre ha d'estar presidida pel principi de la igualtat qualitativa (art. 464-8) i pot consistir en:

• La formació de lots (més d'un bé: art. 464-8; 426-27.4; 426-49.2; 415-12.2). En cada lot s'han d'atribuir béns íntegres, no es poden atribuir en comunitat (v.g. una casa, atribució a un i pagar l'altre en diners).
• L'adjudicació de béns concrets (un bé, directament: art. 464-8).

Així doncs, la indivisibilitat o si la divisió desmereix (art. 464-8.2) es resol a través de la remissió a l'art. 552-11.5 sobre divisió en la comunitat ordinària: adjudicació íntegra a un, el qual haurà d'abonar als altres l'excés en diners. Si hi ha diversos cohereus interessats, la cosa indivisible s'adjudica al que tingui la participació més gran (si interès i participació són iguals, per sorteig); Si cap està interessat, es ven la cosa i es reparteix el preu.

Classes de partició

(a) Partició pel testador

Pot fer-la per actes "inter vivos" o de darrera voluntat. La voluntat del causant pot ser vinculant (art. 464-4.1); les normes de mera partició no són vinculants i regiran en defecte d'acord unànime dels cohereus (464-6.1). Distinció clàusules de partició i de disposició: prevalença partició (art. 464-4.2), si es fan en actes separats prevalen les dispositives llevat que puguin ser revocades efectivament per l'acte que conté la clàusula particional.

(b) Per marmessor o comptador

Vegeu art. 464-5. El comptador partidor, originàriament, era una institució desconeguda en el dret català (influència de l'antiga LEC). Pel que fa al marmessor, vegeu art. 429-10 f) i 429-13.3 respecte del marmessor particular que és comptador/partidor.

(c) Pels mateixos cohereus de comú acord

Poden prescindir fins i tot dels partidors nomenats pel causant (art. 464-6), llevat prohibició.

(d) Arbitral

D'acord amb art. 464-7, el causant o els propis cohereus poden establir la partició arbitral.

(e) Judicial

No és pròpiament partició judicial, sinó que el jutge designa un comptador partidor. Requisits (464-7.2):

• Manca de partició pel testador ni nomenament de partidor o vacança del càrrec.
• Sol·licitud dels hereus o legataris de part alíquota.

10.5 Efectes. Vicis i impugnació

Efectes

Feta la partició es produeix:

• L'extinció de la comunitat hereditària i cada cohereu adquireix la propietat exclusiva dels béns adjudicats (art. 464-10). Això no afecta la seva condició de deutors parciaris del passiu hereditari (art. 464-16).
• Si l'objecte adjudicat és un crèdit (art. 464-12), els altres cohereus no responen de la insolvència sobrevinguda del deutor, però sí de la que tingués en el moment de la partició.
• Els cohereus tenen l'obligació recíproca de sanejament per vicis ocults o per evicció (art. 464-11), en proporció al seu haver llevat que:
  • (a) sigui una partició feta pel testador i no disposi el contrari,
  • (b) els cohereus l'excloguin o renunciïn,
  • (c) l'evicció sigui per una causa posterior a sigui per culpa pròpia de l'adjudicatari.

Vicis i impugnació de la partició

• Rescissió per frau de creditors: no l'esmenta el Llibre IV. S'ha d'acudir a l'art. 464-3, que és equivalent al 552-12 CCCat (els creditors de qualsevol dels cohereus poden concórrer a la divisió i impugnar-la, però no impedir-la).
• Nul·litat: fins ara ho era la partició feta amb qui es va creure hereu sense ser-ho (art. 60 in fine CS); ara l'art. 464-14.2, estableix l'addició proporcional a la part de cada cohereu de la que es va atribuir a l'hereu aparent, llevat que la majoria dels cohereus decideixin tornar a fer íntegrament la partició.
• Rescissió per lesió: en més de la meitat del valor dels béns (del lot global) en relació amb la quota hereditària. El valor és el del temps de l'adjudicació (art. 464-13). L'omissió de béns no és rescissió sinó que comporta l'addició (art. 464-15). En la partició feta pel causant, en principi, no hi ha rescissió llevat que ho hagi dit, ja que només té el límit de la legítima, que s'aplica a totes les particions).

La rescissió pot portar:

• A l'efectiva ineficàcia, mitjançant acció dirigida contra tots els cohereus (464-13.3); caducitat 4 anys des de la partició. S'ha de procedir a una altra partició.
• Acord de rectificació o d'indemnització del perjudici (art. 464-14) entre els hereus perjudicats i beneficiats (no cal que siguin tots els cohereus).

10.6 La col·lació (art. 464-17 a 464-20)

Concepte

La col·lació pressuposa una pluralitat de descendents hereus (no afecta els que no són descendents, ni els legataris -art. 464-19). És una operació particional mitjançant la qual s'han de portar a la massa hereditària els béns o valors que hagués rebut del causant (inter vivos i a títol lucratiu) per a computar-los en el compte de la partició.

Objecte de la col·lació

Només les atribucions en concepte de llegítima o imputable a ella (art. 464-17), és a dir, les del 451-8 que d'alguna manera les amplia respecte del. El causant les pot excloure i també pot dir que són col·lacionables d'altres tipus de donació. A diferència de l'art. 1037 CC, que admet que el testador pugui ordenar la col·lació dels prellegats, això no és possible a Catalunya, ja que només parla d'actes "inter vivos".

Legitimats

Només els cohereus descendents, siguin o no legitimaris, com per exemple els néts instituïts conjuntament amb el pare fill del testador). L'art. 464-18 conté una regla pròpia pels néts.

Pràctica de la col·lació

464-20 el valor que resulti de la computació del valor dels béns col·lacionables -comptat a la mort-, s'imputa a la quota de l'hereu que ha de col·lacionar.

EXEMPLE núm 1

Causant

1000

Donació col·lació de 200+A B C D 300 300 300 300 -200 100

Legítima: 1000+200:4=300 300:4fills= 75 (la donació tampoc és inoficiosa -art. 464-20.2 tots reben més que la llegítima)

EXEMPLE núm. 2

Què passaria si la donació col·lacionable fos de 1000? Causant

1000

Donació col·lacionable de 1000+A B C D 500 500 500 500 -1000 -500

CURA! Amb el 'relictum' no n'hi ha prou per cobrir els 500 que pertoquen a cadascú. S'ha de reduir la donació? D'acord amb el 464-20.2 NO. És lògic, ja que si no fos això n'hi hauria prou amb que A repudiés l'herència i no entrés a la comunitat.

SOLUCIÓ: B, C i D partirien el relictum de 1000 (333 per a cadascú) Llegítima: en aquest cas seria 2000:4=500 500:4fills= 125 que cap en els 333 i per tant no hi ha necessitat de reducció (respecta el que diu l'art. 464-20.2).

Dispensa de la col·lació i revocació de la dispensa

El causant pot dir que no s'ha de col·lacionar (art. 464-17.2). El mateix s'ha d'entendre en el cas de la partició feta pel testador (ja que evita la comunitat hereditària) i això encara que en vida hagués establert la col·lacionabilitat. D'acord amb el mateix art. 464-17.2 es pot dispensar en:

• Testament
• Codicil
• Pacte successori
• A l'instrument d'atorgament de la donació

Pel que fa a la revocació cal distingir:

• Dispensa feta en la mateixa escriptura de donació: és irrevocable.
• Dispensa feta en testament: és revocable.

10.7 La protecció del dret hereditari

La protecció jurídica del títol hereditari en general

Ens referim a la defensa del propi títol, no a la titularitat dels béns.

Acció merament declarativa

Té per objecte el reconeixement de la condició d'hereu (no persegueix una condemna restitutòria). No està regulada, però sí esmentada en l'art. 121-2 CCCat com a imprescriptible; la jurisprudència és molt oberta.

Acció possessòria (Interdicte d'adquirir)

(art. 250.1.3º LEC): És aplicable a Catalunya? S'adreça contra els posseïdors que no ho són a títol d'amo o usufructuari.

L'ACCIÓ PETICIÓ HERÈNCIA

La seva importància pràctica és reduïda. És l'acció que té qui sent realment hereu, està mancat del control material sobre l'herència i reclama de la persona que, sense ser-ho, detenta tot o una part del patrimoni hereditari (art. 465-1) per a obtenir:

• el reconeixement de la qualitat d'hereu
• la restitució dels béns com a universalitat. S'admet també sobre béns concrets.

És una acció de condemna recolzada per un títol universal. Tendeix a reivindicar la propietat però no es fonamenta en la titularitat immediata (que es pressuposa) sinó en la qualitat d'hereu que té el reivindicant.

Legitimació

• ACTIVA: (1) L'hereu o cohereu (2) el marmessor, ja que està facultat per a possessionar-se (art. 429-8).
• PASSIVA: contra qualsevol posseïdor de l'herència (tant hereu aparent com simple posseïdor) o els successors de l'hereu aparent o posseïdor i contra els tercers adquirents; tot i que, en aquest darrer sembla més aviat una reivindicatòria pura. El demandat pot defensar-se, si s'escau, negant el títol del causant, provant que no era propietari o negant que l'hereu ho sigui.

La restitució

Juntament amb el reconeixement de la qualitat d'hereu comporta la restitució del béns (art. 465-2), amb aplicació de les normes sobre liquidació de la situació possessòria:

• Que la cosa hagués deteriorat o deperit (art. 522-5). S'extingeix l'acció distingint segons hi hagués intervingut culpa o no del posseïdor.
• Coses adquirides per tercers a títol onerós de bona fe (art. 465-2.3). L'hereu aparent ha de restituir els béns subrogats (v.g. preu o bé obtingut com a contraprestació). Si hi ha mala fe l'hereu pot reivindicar el bé.

Extinció

No s'extingeix per prescripció (art. 465-1.3).