Comunicacions Empresarials: Guia Completa per a l'Èxit

Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,42 KB

Elements de les comunicacions escrites

Elements de les comunicacions escrites: L’emissor, el canal, el context, el codi, el missatge, el receptor i les barreres.

La signatura electrònica

Signatura electrònica ordinària
Signatura electrònica avançada
Signatura electrònica reconeguda

Comunicacions internes

La nota de règim intern, la convocatòria, l’avís i la bústia de suggeriments: transmesos en un document específic o en el cos del missatge d’un correu electrònic.
L’informe i l’acta, es redacten sempre en un document independent que, en tot cas, s’adjunta a un missatge de correu electrònic.

L’informe

L’informe anual conté la informació sobre la marxa de l’empresa i està adreçat a un públic especialitzat.
L’informe específic serveix per resoldre problemes concrets, ha de ser clar i detallat, i l’objectiu és arribar a totes les persones interessades.

La nota de règim intern

  • El memoràndum s’utilitza per comunicar fets, transmetre ordres, respondre a alguna qüestió plantejada, confirmar o recomanar alguna cosa, i enviar documents o informes als diferents departaments de l’empresa.
  • Les cartes al personal contenen informacions importants de caràcter col·lectiu, i acostumen a estar signades pel director. Els continguts inclouen informació sobre operacions comercials, resultats i projectes de l’empresa, situacions de crisi, modificacions a l’organigrama... Quan aquesta carta està adreçada a diversos destinataris, es denomina circular interna.

L’acta de reunió

  • Identificació de la reunió.
  • Assistents.
  • Ordre del dia previst.
  • Desenvolupament de la sessió (incloent-hi el resum del torn obert de paraules).
  • Acords i desacords (incloent-hi les votacions).
  • Temes pendents.
  • Annexos, si escau.

L’avís

Breu, directe i entenedor. En l’encapçalament: AVÍS o ANUNCI, i centrat.

Comunicacions externes

La carta comercial

L’estil modern es caracteritza per la senzillesa en la distribució i la rapidesa a l’hora de teclejar la carta. Les parts de la carta comercial comencen en el marge esquerre, sense sagnat.
L’estil modern modificat és molt semblant al modern, llevat de la disposició de la data, el comiat, l’antesignatura i la signatura, des del centre cap al marge dret. Si el sobre té finestreta a la dreta, l’adreça del destinatari s’ha de posar en aquest costat. La data, el comiat, l’antesignatura i la signatura estan situats en el marge dret de la carta.
L’estil professional fa servir el sagnat 2 o 3 cm. La data, el comiat i l’antesignatura es troben al marge dret.
L’estil evolucionat s'utilitza en les relacions mercantils actuals. La idea és simplificar el contingut i prescindir de salutació i de comiat.
Classes de cartes comercials (cartes d’informes, del procés de compravenda, de reclamació i circulars)
  • Cartes d’informes: l'empresa demana informació de clients o persones que treballen en el mateix sector econòmic.
Informes comercials: demana informació de clients o proveïdors.
Informes personals: quan té intenció d’establir relacions amb una persona.
  • Cartes del procés de compravenda
sol·licitud d’informació
comanda en ferm: es fa la comanda per escrit i signada.
d’acceptació de la comanda
de cobrament de la comanda: juntament amb la carta cal enviar la factura comercial.
  • Cartes de reclamació
de la comanda
de l’impagament
  • Cartes circulars: adreçades a diferents persones amb una mateixa redacció. Les empreses les utilitzen per comunicar esdeveniments a altres persones o empreses, com el canvi de domicili.

Comunicacions de relació amb l’Administració pública

Les característiques que defineixen el llenguatge administratiu són la formalitat i la funcionalitat.
  • La instància: és una sol·licitud escrita feta per un particular a l’organisme competent sobre una matèria de tramitació prevista per la normativa vigent.
  • L’ofici: és una comunicació escrita de caràcter oficial integrada en la tramitació d’un procediment administratiu i que tracta d’un sol tema.
    • Ofici intern: quan va adreçat a un altre òrgan administratiu o a un funcionari.
    • Ofici extern: va adreçat a una persona física o jurídica que no pertanyi a l’Administració.
  • El certificat: un funcionari públic competent o persona autoritzada dóna fe d’un fet, del contingut d’un document o de les circumstàncies que consten en arxius, registres, llibres d’actes...

Entradas relacionadas: