Comunicació en Salut: Casos Pràctics i Estratègies

Dimensió Cognitiva i Social en la Malaltia

Dimensió Cognitiva

Fa referència als pensaments que provoca la malaltia. En Joan pensa que res tornarà a ser com abans, que perdrà la seva xicota, el seu grup d'amistats... Ha de valorar que té totes aquestes persones al costat, que el venen a veure, que no l'han deixat sol.

Dimensió Social

Fa referència a l'entorn social (amics, família). Potser perdrà els amics, ja que estarà un bon temps sense poder anar a practicar escalada amb ells... Els amics no l'han abandonat, el venen a veure, estan per ell... Podria aprofitar el temps lliure que té per a buscar informació sobre activitats futures.

Cas de la Senyora Rosa: Barreres en la Comunicació

Barreres Detectades

• Barreres semàntiques: Edat avançada i baix nivell sociocultural de la senyora Rosa (pot no entendre termes massa mèdics).
• Barreres personals o psicològiques: No les podem valorar bé, no coneixem la senyora Rosa, però possiblement pot sentir-se intimidada per la posició jeràrquica del metge (la relació personal sanitari-pacient no és simètrica).
• Barreres físiques: Sordesa de la pacient.
• Obstacles socioculturals: Baix nivell socioeconòmic (analfabeta, no podrà llegir les prescripcions mèdiques...). Impuntualitat de la visita.

Actuació de la Laura Davant les Barreres

• Parlar-li de manera senzilla, amb paraules no massa tècniques, amb frases curtes.
• To de veu una mica alt, per a facilitar que ens escolti.
• Missatges curts i senzills, fer-li repetir per a comprovar que ha entès el que li hem explicat.
• Utilitzar dibuixos per a recordar la medicació que cal prendre.
• Recomanar que vingui acompanyada en properes visites.

Cas d'en Jaume: Pèrdua de Control

Passos a Seguir per la Laura

1. Mantenir la serenitat, no respondre amb agressivitat ni intentar raonar amb en Jaume, ja que només augmentaria la seva agressivitat.
2. Deixar que en Jaume s'expressi fins que es calmi. Escoltar-lo atentament, sense interrompre'l.
3. Si hi ha més gent, procurar anar a una àrea més privada, sense espectadors.
4. Quan en Jaume s'hagi calmat, utilitzar un to de veu baix i calmat.
5. Mantenir una actitud dialogant, sense fer judicis de valor.
6. Fer-li veure que entenem la seva irritació, que hi ha hagut una urgència que ha provocat el retard.
7. Després de l'incident, expressar els nostres sentiments, fer-li veure que no cal arribar a aquesta situació extrema.
8. Si no es pot reconduir la situació, demanar ajuda a una tercera persona.

Cas de la Mercè: Empatia i Assertivitat

Exemple de Reacció Empàtica

La Laura entén la importància que té per a la Mercè el canvi de torn, li diu que sap que si no fos molt important la Mercè no li demanaria. Li diu que entén la seva frustració per l'oblit de la supervisora, i que juntes intentaran buscar una solució.

Respostes de la Laura Segons la Conducta

• Conducta passiva: Tot i que a la Laura no li va bé el canvi, no sap com dir-li que no i al final accepta el canvi de torn.
• Conducta agressiva: La Laura li diu a la companya que a ella no l'atabali, que es busqui la vida, que a qui ha de demanar responsabilitats és a la supervisora, que és qui ha d'assumir la responsabilitat de l'error.
• Conducta assertiva: La Laura entén el problema de la Mercè, sap com n'és d'important per a ella poder tenir aquest dia de festa (empatia). Tot i que ella no li pot fer el canvi, ja que té compromisos per a aquest dia, es compromet a ajudar-la a trobar una solució, a veure si troben un altre company que pugui fer el canvi.

Ansietat i Estrès: Definicions i Manifestacions

L'ansietat és una reacció de preocupació, tensió i patiment davant una situació nova a la qual s'enfronta l'individu. Si s'allarga en el temps, o apareix enfront una amenaça inexistent, es considera patològica. Es considera el sentiment subjectiu que acompanya l'estrès.

La reacció física d'alerta que augmenta el nivell d'activitat fisiològica i cognitiva, i que apareix quan ens enfrontem a una nova situació per tal de respondre de la millor manera, s'anomena estrès.

Són exemples de manifestacions cognitives de l'estrès i l'ansietat: Sentiments d'inferioritat, disminució de l'autoestima i frustració.

Síndrome del Cremat i Afrontament Adaptatiu

La síndrome del cremat: El treballador afectat se sent superat per la feina, la feina li exigeix molt més del que pot donar.

En un malalt, són exemples de conductes d'afrontament adaptatiu enfront la malaltia: Estratègies de distracció de l'atenció, evitant pensar de manera recurrent en la malaltia.

Geriatria: Conceptes Clau

Síndrome d'Immobilitat

La síndrome geriàtrica caracteritzada per una disminució de la capacitat per a desenvolupar les activitats quotidianes, i que està provocada per causes diverses (malalties articulars, atròfia muscular, depressió, limitació de recursos econòmics...) s'anomena síndrome d'immobilitat.

Recursos Assistencials Sanitaris en Geriatria

Són exemples de recursos assistencials sanitaris en geriatria: Llits de rehabilitació, llits de llarga estada i hospitals de dia geriàtrics.

Ancià Fràgil: Definició i Criteris

Ancià fràgil: És sinònim d'ancià de risc. Presenta una major probabilitat de perdre progressivament la seva funcionalitat i patir dependència, discapacitat, caigudes, institucionalització i mort.

Criteris de fragilitat: Edat de més de 80 anys, viure sol, viduïtat recent, patologia crònica, dèficit auditiu o visual, caigudes, polimedicació, ingrés hospitalari recent, alteracions cognitives, recursos econòmics insuficients.

Ancià Assistit vs. Ancià Fràgil

L'ancià assistit necessita ajuda per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària (aixecar-se, vestir-se, dutxar-se, desplaçar-se, control d'esfínters). No pot viure sol de manera autònoma. En canvi, l'ancià fràgil sí que pot viure sol, encara que això suposi un risc per a la seva salut.