Comunicació professional sanitari-pacient: Guia completa

Comunicació professional sanitari-pacient

Introducció a la comunicació

Com a tota relació interpersonal, la de l'higienista amb el seu pacient es basa en la comunicació. La finalitat d'aquesta interrelació és la curació del pacient o la solució del seu problema.

Recollir informació i assegurar el compliment del programa terapèutic són dos components essencials de la relació. Per aconseguir aquests dos objectius és imprescindible la col·laboració del pacient.

La comunicació és el component principal de la relació que s'estableix entre l'higienista i el pacient, i presenta les següents característiques:

• Sol ser una relació interpersonal dual (generalment són dues les persones directament implicades).
• Desigual (el professional sanitari presenta unes competències professionals i una formació acadèmica o cultural diferent).
• Finalitat: la comunicació, de forma general, té una finalitat social; aquí la finalitat és la solució d'un motiu de salut.

Comunicació interpersonal

Aquesta interacció presenta els següents elements:

• La influència és recíproca i el comportament de cada interlocutor és el resultat i, a la vegada, la condició del comportament de l'altre.
• Així, el comportament dels interlocutors es va modificant al llarg d'aquesta interrelació. De manera molt precisa i ajustada, cadascun d'ells va adaptant el seu comportament al de l'altre, tant en contingut com en forma.
• El comportament de cada interlocutor es modifica per la percepció dels seus efectes: parlem de feedback; constitueix un element decisiu en tota relació interpersonal.

Una dada important en la comunicació: més del 90% s'estableix mitjançant el llenguatge corporal i la comunicació no verbal. El 7% ve donat per les paraules, un 38% per la comunicació no verbal i el 55% pel llenguatge corporal.

Comunicació no verbal

Així, la gran part de la comunicació prové de canals no vocals: els gestos i les connotacions paralingüístiques. Donada la importància, es descriuen els principals tipus de factors no vocals en la comunicació:

• Entonació. Mitjançant aquest recurs expressiu, es recolzen les connotacions sintàctiques de la parla i l'èmfasi en alguns dels seus elements. Una escassa variabilitat en l'entonació fa que la parla sembli monòtona i dificulta mantenir l'atenció.
• To de veu. El diferent to (agut o greu, de baixa o elevada intensitat) i, sobretot, la seva modulació constitueixen un dels principals recursos expressius i un dels aspectes en què més fàcilment es produeix l'ajustament recíproc. El to el podem fer servir, per exemple, per recolzar i subratllar aspectes de la prescripció terapèutica.
• Vocalitzacions. Ens referim a una sèrie de sons ("hum", "ja"), la principal funció dels quals és fer saber a qui parla que se l'escolta i se segueix el seu discurs. Per recolzar aquestes expressions de significat emocional és important que estiguin en harmonia amb l'expressió facial.
• Ritme de la parla. Pot ser accelerat o pausat, variable o relativament constant. Un ritme accelerat pot dificultar la comprensió, a més d'incentivar el nerviosisme o l'ansietat. Un ritme molt pausat pot dificultar l'atenció o l'interès de l'oient.
• Quinèsia. Inclou els gestos, els moviments i les postures del cos o parts del cos. Aspectes com la proximitat, el contacte físic amb l'interlocutor o la gesticulació constitueixen elements importants per afavorir la comunicació.
• Mirada. Aquest és l'indicador més subtil i precís.
• Proxèmia. És la distància que separa les persones quan es realitza la comunicació. Podem diferenciar quatre zones:
  • Íntima: fins a 45 cm.
  • Personal: entre 45 cm i 1,20 m.
  • Social: entre 1,20 m i 3,65 m.
  • Pública: a partir de 3,65 m.

Comunicació assertiva

Entenem per comunicació assertiva aquella amb la qual l'emissor planteja i defensa un argument o una postura des d'una actitud de confiança en si mateix i, encara que contradigui a l'altra persona, respecta l'altra persona mantenint una actitud de deferència i estima. La comunicació no assertiva pot ser agressiva o inhibida.