Comunicació de Masses: Teories i Evolució

Com de Masses

Dennis McQuail, funcionalista. Per diferenciar diferents formes de comunicació, utilitza un esquema de forma piramidal: Diferents formes de comunicació en funció de dues variants: el número de casos que podem trobar en la societat i el número de persones a les quals pot arribar l’emissor. A la base és on hi ha més formes de comunicació, on més casos podem trobar.

Formes de Comunicació

• Com intrapersonal: Com que no tenim altra forma de generar pensament que no sigui mitjançant el llenguatge, en certa manera estem comunicant entre nosaltres mateixos; els nostres pensaments són una forma de comunicació.
• Com interpersonal: La que es produeix entre dues persones on els elements de context social influeixen relativament poc. La relació ha de ser igual (poder). Aquestes dues formes de comunicació es troben en la ciència de la psicologia.
• Com intragrupal: Pot ser la família, amics, etc., o les formes de comunicació que estan condicionades pel rol.
• Com intergrupal: Cada vegada l'emissor té la seva capacitat d'arribar a més gent. La comunicació en els àmbits petits funciona en dinàmiques intergrup. I aquestes comunitats poden ser molt excloents malgrat que l'ambient del lloc sembli molt idílic.
• Com institucional: La capacitat d’arribar a més gent és molt més gran.
• Mitjans: La forma de comunicació de masses global on cada vegada tenim menys casos i arribem al número màxim de gent.

Problema de la Comunicació de Masses

McQuail va fer la piràmide en l'època del segle XVIII-XIX i a la meitat del segle XX. El que ha passat és que l’esquema ha canviat, s’ha girat i la base està a dalt. Aquest esquema no funciona en l’actualitat. No ha desaparegut ni han deixat d'existir els mitjans de comunicació tradicionals, sinó que s’han transformat (ex: la premsa en paper s’ha digitalitzat). Hem passat d'un món de Tattoo Brands (una marca la qual et podries arribar a tatuar). Abans el poder d'una marca era molt més gran i ara tot és molt més heterogeni.

Característiques de la Comunicació de Masses

• La font és una organització formal, institució, i l’emissor és un comunicador professional.
• El missatge no és únic, pot ser estandarditzat → és produït i pot ser multiplicat.
• Fer tot aquest procés suposa que el missatge dels mitjans de comunicació sigui un producte, això suposa que els mitjans tinguin un valor de canvi (es comprarà o vendrà).
• La relació entre receptor i emissor és unidireccional i impersonal.
• Hi ha una distància física entre emissor i receptor. Aquesta relació ve accentuada perquè l’emissor es cenyeix a unes rutines professionals que col·laboren a que hi hagi aquesta distància entre emissor i receptor → idea de rutines professionals.
• La veracitat/neutralitat col·labora en aquesta distància.
• El receptor forma part d’una audiència que es comportarà de forma més o menys previsible.

Com a conseqüència: no només ens permet vendre el missatge, sinó que l’audiència passa a ser un producte dins l’esquema de comunicació de masses tradicional.

Etapes de la Comunicació de Masses

• Fase 1: Segle XVIII-XIX, impremta, il·lustració, premsa.
• Fase 2: Primera meitat del segle XX, telecomunicacions, modernitat, ràdio i televisió.
• Comunicació mediàtica: Segona meitat del segle XX: digitalització (ordinador + base de dades), postmodernitat, web.
• Autocomunicació: Segle XXI, mobilitat i tecnologies 2.0, IA, modernitat líquida, xarxes socials.

A les dues primeres fases, paradigma de Lasswell (qui, què, a quin canal, a qui, amb quins efectes). 1984/tercera i quarta fase: Paradigma social (quan, amb què, a on, autocomunicació).

Deterministes Tecnològics

Cada vegada que apareix una tecnologia, genera noves formes de comunicació o mitjans de comunicació que acaben produint un impacte en la societat: tecnologia - comunicació - societat.

Marshall McLuhan: Concepte de Poble Global

Proposa, per primera vegada, que gràcies a les tecnologies, l'espai mundial es redueix i ja no estem tan separats. El món es fa petit gràcies a les tecnologies d'informació i comunicació. “El mitjà és el missatge”, el canal a través del qual el contingut dels mitjans de comunicació és el que condiciona el seu significat. La informació pot ser la mateixa, però el canal per transmetre el contingut varia tant que pot ser capaç de canviar el seu significat. Un canal de distribució condiciona el mateix significat.

Manuel Castells: Societat Xarxa

El món s’organitza en funció del mode de producció i mode de desenvolupament. Ex: mode de producció capitalista, l'activitat principal de desenvolupament és l’industrial, l’agrari... En la societat xarxa, el mode de desenvolupament és el mode informacional (gràcies a les TIC). Aquestes TIC determinen i condicionen l'estructura i relacions socials.

Deterministes Socials

Hi ha canvis en la societat que, gràcies a una tecnologia disponible, generen noves formes de comunicació que acaben tenint un altre impacte en la societat. (Fins que la societat no canviï prou, no apareixen noves tecnologies).

Eric Havelock: La Musa Aprèn a Escriure

La tradició grega eren obres transmeses oralment. Descobreix que els grecs coneixien l’escriptura segles abans que la comencessin a usar. Es comença a usar per deixar constància en el moment que la propietat no passa de generació a generació o en quantitats petites, sinó quan es transmet una venda quan l’últim membre de la família mor (necessitat social de deixar per escrit una transmissió social) = exemple clar de determinisme social: malgrat que la tecnologia hi és, fins que la societat no la necessita, no la fan servir.