Comunicació i Llenguatge: Desenvolupament i Adquisició

1. La Comunicació Humana

Comunicació: Acte de compartir informació entre dues o més persones a través de símbols (verbals o no verbals) en un espai i temps determinats.

Comunicació Animal: Els animals també tenen maneres de comunicar-se, com per exemple: Colors críptics per camuflar-se. / Colors aposemàtics per amenaçar possibles depredadors. / Sons específics per alertar de perills (ex. micos). / Comportaments d'autodefensa com fums o fer-se els morts.

Comunicació humana: Els humans utilitzem un sistema de llenguatge verbal molt més complex. El cervell humà té àrees especialitzades per a la producció i comprensió del llenguatge. L'ús del llenguatge ens permet transmetre cultura, coneixements i valors.

Diferències entre llenguatge humà i animal: El llenguatge humà és creatiu i flexible, amb capacitat de recombinar unitats en noves formes. Elements pragmàtics: El llenguatge humà no només transmet informació, sinó que també inclou intencions i context.

2. El Llenguatge

Llenguatge i Simbolització (Saussure): El llenguatge és un sistema de signes que té dues parts: (1) Significat: la representació mental. (2) Significant: la forma del signe (paraula, gest, so). Els signes són convencionals i abstractes.

• La Semiòtica: Estudia els signes no verbals. Tipus:

  • Indicis: Són signes directament relacionats amb el que representen (ex: fum = foc).
  • Icones: Són signes que representen alguna cosa per semblança (ex: emoticones).
  • Símbols: No tenen connexió directa amb el que representen, depenen de convencions socials (ex: banderes).

3. Funcions i Components del Llenguatge

Funcions del llenguatge:

1. Instrumental: Demanar alguna cosa (ex: "Dona'm el llapis").
2. Reguladora: Controlar comportaments (ex: "Demà porteu els llibres").
3. Interaccional: Establir relacions socials (ex: converses, negocis).
4. Personal: Expressar sentiments o opinions (ex: "Quina pel·lícula més avorrida!").
5. Heurística: Investigació i aprenentatge (ex: "Per què el cel és blau?").
6. Imaginativa: Creació d'un món imaginari (ex: poesia, jocs).
7. Informativa: Transmissió de fets (ex: "Ha plogut tot el cap de setmana").

Components:

• Formals: Regles estructurals (Sintaxi, Fonologia, Morfologia).
  • Sintaxi: Ordenació de paraules per crear frases.
  • Fonologia: Sons i organització dels sons en paraules.
  • Morfologia: Combinació de morfemes per formar paraules.
• Contingut: Significat (Semàntica).
  • Semàntica: Significat de les paraules i frases.
• Ús: Intenció i context (Pragmàtica).
  • Pragmàtica: Estudia l'ús del llenguatge segons el context i la situació comunicativa.

4. Desenvolupament del Llenguatge

Fase Prelingüística: Des del naixement fins a les primeres paraules. Interès i experimentació amb l'aparell bucofonatori.

• 0-3 mesos: Inici de la comunicació: primers sons (plors, riure, soroll a l'empassar, rots…). Diada nadó - Adult: Relació basada en la comunicació no verbal. Gorgoteig: Sons com “jjj”, “kkkk”, “gggg”…
• 4-5 mesos: Primeres vocalitzacions. L'infant comença a diversificar el seu interès entre el món dels adults i el món dels objectes. Balboteig: Configuracions de diferents fonemes (a, e, o) i sons consonàntics guturals (g, k).
• 6 mesos: Laleig: imita els sons del seu voltant, emet cadenes de síl·labes (la, pa, ma, ti, do, be) i vocalitza amb entonació (elements suprasegmentals).
• 8 mesos: Gest indicatiu, intenció comunicativa, primeres vocalitzacions amb significat, produccions intencionades, atenen a paraules conegudes.
• 10 mesos: Preconversa, argot expressiu: emocions verbals llargues i modulades que donen cabuda a sons de la llengua que aviat començarà a parlar.
• 12 mesos: Onomatopeies, primeres paraules amb significat i acata prohibicions senzilles.

Fase Lingüística: El nen comença a aprendre paraules i el seu significat. Hi ha desenvolupament fonològic, semàntic i morfològic. El llenguatge evoluciona amb el pensament.

• Pensament operacional (7/8 anys): el nen entén certes lleis lògiques.
• Pensament operacional formal (>11/12 anys): el pensament és més abstracte.

• 12-18 mesos: Holofrase: una paraula equival a una frase (tota la intenció comunicativa es resumeix en enunciats d'una sola paraula). Apareixen les primeres paraules apreses del llenguatge adult. Millor comprensió d'ordres que expressió. Exemples: “guau”, “mam”, etc.
• 18-24 mesos: Parla telegràfica, gramàtica pivot (combinacions de 2 paraules). Període d'intel·ligència simbòlica. Paraules contingut (no paraules funció com preposicions, articles, flexió…). Exemples: “cotxe meu”, “ninos dormir”...
• 18-30 mesos (1,5 - 2,5 anys): Frase simple: Primera gran expansió gramatical. Demana les coses utilitzant paraula i gest. Comprèn: pronoms personals i possessius, noms, verbs, adjectius (jo, meu, tu,...). Produeix enunciats de 2 o 3 paraules. Expressa una opinió negativa amb un “no”. Utilitza unes 50 paraules, entén moltes més.
• 3 anys: Modula les paraules. Utilitza: Pronoms personals (el de 1a persona). Produeix enunciats de 3, 4 o 5 paraules. Sap descriure activitats del present i del passat. Fa moltes preguntes, li agrada escoltar contes i coneix cançons.
• 4 anys: Frase complexa: Segona gran expansió gramatical. Produeix enunciats de més de 5 elements. Coneix unes 2000 paraules, però el llenguatge és rudimentari. Flexions, de gènere i nombre i sobretot els verbs (temps i aspecte). Utilitza paraules funcions: articles, pronoms, preposicions.
• 5-7 anys: Perfeccionament d'estructures sintàctiques. Habilitats metalingüístiques. Pot realitzar un gran discurs. Comprèn paraules antònimes. Consciència del llenguatge (habilitat per conèixer el llenguatge i saber què fer amb ell): acudits, jocs, ironies,...

5. Teories de l'Adquisició del Llenguatge

Piaget: Creu que el llenguatge és resultat de l'evolució de les capacitats cognitives. Primer pensem i després parlem.

Vygotski: El llenguatge és essencial per al desenvolupament del pensament. El context social i cultural juga un paper fonamental en l'aprenentatge del llenguatge.

Teories actuals (Chomsky): Llenguatge independent del pensament: El llenguatge és una capacitat innata dels humans.

Dispositiu d'Adquisició del Llenguatge (LAD): Una eina mental que ajuda els humans a aprendre qualsevol llenguatge.

Creativitat en el llenguatge: Els nens poden crear frases noves, mostrant la seva capacitat creativa amb un vocabulari limitat.

6. Bases per a l'Adquisició del Llenguatge

Sistema Nerviós: Permet l'adquisició del llenguatge gràcies a estructures cerebrals específiques.

• El SNC controla funcions complexes: rep, transmet i coordina informació.
• Àrees cerebrals clau:
  • Lòbul frontal: producció del llenguatge (àrea de Broca).
  • Lòbul temporal: comprensió del llenguatge (àrea de Wernicke).
  • Cerebel: coordinació i memòria procedimental (habilitats motores).
• Intel·ligència: Necessària per desenvolupar funcions com la memòria, atenció, abstracció i raonament. Influencia l'aprenentatge del llenguatge, ajudant a comprendre i integrar el llenguatge de manera més eficient.

Nivell Fisiològic: El llenguatge depèn del bon funcionament dels òrgans implicats: bucofonatori i sistema respiratori. Una formació i funció correcta d'aquests sistemes és essencial per emetre sons i comprendre'ls.

Nivell Perceptiu: Els sistemes sensorials auditiu i visual permeten percebre els estímuls de l'entorn (sons, imatges). Les alteracions en la percepció poden dificultar l'adquisició del llenguatge.

Estimulació: Cal que el nen rebi estímuls adequats per a desenvolupar el llenguatge. L'entorn ha de ser motivador i ric en llenguatge perquè el nen pugui aprendre correctament.

Imitació: Els nens aprenen imitant els sons i paraules del seu entorn. Models teòrics: Conductistes: l'aprenentatge es basa en la imitació. Cognitivistes i interaccionistes: la imitació és un prerequisit que es dona a través de la interacció amb adults.

Interacció: La interacció social és clau per l'aprenentatge del llenguatge. L'intercanvi comunicatiu i l'atenció conjunta entre el nen i l'adult afavoreixen el desenvolupament lingüístic.

1. Parallenguatge (elements suprasegmentals): Fa referència a tots els aspectes no verbals de la parla (volum, to, ritme, accents, sons, etc.).

2. Kinèsia: Fa referència tant als aspectes no verbals com no vocals de la comunicació.

Classificació dels SAAC: Sistemes alternatius. Qualsevol forma de comunicació que substitueix totalment la parla i/o l'escriptura.

• Sistemes augmentatius: Dissenyats per incrementar la capacitat comunicativa de l'usuari.
• Sistemes amb ajut: Sistemes que requereixen d'un suport físic per elaborar, emetre o captar els missatges.
• Sistemes sense ajut: Sistemes en què la persona produeix i rep els missatges amb el seu cos.
• Sistemes dependents: Implica la participació d'una altra persona que elabori o interpreti el missatge.
• Sistemes independents: Suposa que l'usuari pot elaborar o interpretar el missatge per ella mateixa.