Comunicació Infermera-Pacient: Adherència, Empatia i Dol

Disposició bàsica del pacient: Un home entra a la consulta amb la seva parella per recollir els resultats d’una prova. La infermera saluda, però ell no la mira als ulls i es manté darrere de l'esposa. S’asseu a la punta de la cadira sense reposar el tronc i es grata les cames.

• La disposició bàsica del pacient és evitadora, perquè deixa que sigui la dona qui porti l’entrevista i ell es manté distanciat. La seva comunicació no verbal, tant en la postura com en els gestos, i la distància ens indiquen que potser té por o ganes de marxar.

3 Accions per millorar l’adherència al tractament:

• Suport continu i seguiment
• Personalització i simplificació del pla de tractament
• Educació i comunicació efectiva.

Com a infermera, estàs al despatx on consultes. Un pacient interromp dient que està molt enfadat perquè el metge l'ha fet esperar 1 hora i que vol que l’atenguin immediatament perquè no pensa esperar més. Posa un exemple de què diries com a infermera:

• Resposta passiva: I tant, disculpi, passi que l’atenc.
• Resposta agressiva: Jo què vols que hi faci? Doncs toca esperar com tothom, que no ets l’únic aquí.
• Resposta assertiva: Tranquil, que ara quan acabi l’atendrem quan puguem. Entenc que estigui disgustat, però esperi un moment i quan acabi el metge intentarem solucionar-ho.

Esteu visitant una pacient diabètica que diu que no es troba bé i us fa sospitar de mal compliment terapèutic. No segueix les indicacions dietètiques. Posa un exemple d'escolta empàtica i confrontació amb la finalitat de millorar.

• Escolta empàtica: T’entenc que sigui difícil complir la dieta perquè no és fàcil i imagino que ha de ser difícil per tu fer aquests canvis.
• Confrontació: Vostè em diu que no es troba bé, però alhora em fa pensar que no està seguint les indicacions dietètiques.

Diferents tipus de locus de control, defineix-los i digues com pot influir en la relació assistencial:

• Intern: Aquella creença que el que fem depèn de nosaltres. Influeix en acompanyar-se d’un millor pronòstic/adherència.
• Extern: Quan pensem que les coses que ens passen depenen de la sort, dels demés, etc. Influeix en que si penses que em passen les coses a l'atzar, encara que em diguin que em prengui un tractament, pensaré que no funciona perquè és sort i no cal que m’esforci.

Explica breument com prepararies psicològicament a un pacient per una intervenció quirúrgica:

• Li donaria informació del procediment, informació sobre el procés de recuperació, exploraria les preocupacions que té la persona per veure si puc ajudar-la a disminuir l'ansietat, donar-li pautes per al post-operatori (control del dolor) i la informació seria personalitzada per a cada persona en funció de les necessitats que ell tingui.

Davant aquesta situació la infermera que entra a l’habitació: Infermera: “Què tal, com està aquest pacient?” Pacient: “Com vol que estigui?” Què li dieu i amb quin objectiu.

• Resposta empàtica: Em dona la sensació que estàs enfadat, és així? Vols que en parlem? Et puc ajudar d’alguna manera?
• Amb l'objectiu que el que li preocupi o pel motiu que estigui enfadat pugui expressar-se i puguem ajudar-lo.

Imagina't que estàs treballant i sospites que una treballadora té la síndrome de *burnout*. Què et faria sospitar que té *burnout*?

• Sempre està de mal humor.
• Falta de realització personal
• Ella valora que no està fent prou bé la seva feina
• S’assen més cansada i amb menys energia

Com acompanyaries a un pacient en situació de dol. Pots posar alguns exemples de frases que utilitzaries per proporcionar-li suport.

• Empatitzar: Entenc que ha de ser difícil.
• Validar l’emoció: És normal que ara et sentis així.
• Explorar necessitats: Puc fer alguna cosa per tu?

S’informa a una dona que el seu marit ha mort en un accident de trànsit i ella diu que no pot ser, que és mentida, que els estan confonent amb una altra persona perquè el marit està treballant. Es posa a riure i diu que se'n va cap a casa seva. Raona quina reacció de dol presenta la dona i què s’aconsella fer.

• Presenta negació. Cal fer-la venir a l’hospital per parlar amb els professionals sanitaris, preguntar-li si té algun familiar que la pugui acompanyar perquè no estigui sola, fer-li veure que no és mentida, que és una realitat que ha passat ensenyant-li el cos si cal, i donar-li suport emocional i psicològic.