La comunicació: elements, tipus i estratègies

La comunicació

Consisteix en compartir i intercanviar qualsevol tipus d’idees o informacions entre dues o més persones.

El procés comunicatiu

Està format per una seqüència d’actes a través dels quals es fa efectiva la comunicació entre dos o més individus. Diversos elements: Emissor, receptor.  El codi és un sistema de signes i de regles que permet formular i comprendre missatges. Tipus codi: Lingüistic, no lingüistic: visuals, gestuals o acústics. Signes i tipus: índex/indici, icona, simbol. El missatge: contingut de la informació que l’emissor transmet al receptor. El canal és el medi físic a través del qual circula el missatge. Context: situació, ambient. Els Components verbals: llenguatge parla. No verbals: no paraules. No verbal vocal: El parallenguatge és el més conegut i fa referència a aquell component que no té en compte el  

contingut verbal i inclou elements com; el volum de la veu, el to, la velocitat, les pauses i silencis… No verbals no vocal:  La cinèsica: o llenguatge del cos on s’inclou tots els gestos o moviments del cos. Els elements de més contingut comunicatius són: L’expressió facial, El somriure, La mirada... La proxèmica: és l’espai personal o la distància d’acostament en la qual la comunicació amb una persona és més eficaç. Comunicació emb persones amb difucultat en el llenguatge: deriven de factors com: ambiental, fifiològic i processos que influeixen comprensio i elaboracio  de la resposta. Estratègies comunicatives convencionals: empatia, escolta activa i adaptar les a les particularitats de la situació i de les necessitats específiques de cada persona: procurar missatge estructurat, senzill i no 

infantilisme. Estratègies comunicatives no verbals: fuidessa i to adequat, expressió facial coherent al que diem, gesticulació i proxèmia. Habilitats convencionals: mostrar predisposició, interaccionar, no anticipar-se, ús recursos no verbals, escolta activa i empatia. Estratègies específiques per a cada col·lectiu: Disc. auditiva: Avisar amb senyals o gestos al parlar, situar-se a prop per la vocalització, parlar fluit i natural, llenguatge directe, clar i precís, assegurar que enten el missatge. Disc. visual: Dir el nostre nom i el seu, col·locar-se devant amb to de veu normal, important llenguatge verbal, evitar obvietats, prescindir de gestos, evitar paraules assenyaladores, notificar al marchar. Sordceguesa: tocar braç per fer saber que hi som, indentificar-nos lletrejant en la seva mà, 

comunicar al marchar, sist. comunicació més adaptat. Dificultat parla: situar-se devant de la persona, no interrompre ni acabar les seves paraules, escolta activa, (cadira de rodes a la mateixa alçada), no invadir el seu espai, dirigir persona no acompanyant. Disc. intel·lectual: estar en llocs coneguts, tractar segons la seva edat, missatges clars acompanyat d'imatges,  donar temps per que s'expressi, ús llenguatge no verbal, assegurar enten missatge, reforçar éxits comunicatius de la persona. Deterioració cognitiva: Per facilitar expressió: mirar ulls, atenció al seu to de veu, mostrar atenció, fer saber si no ho entenem, aguditzar no verbal per reforçar la verbal. Facilitar comprensió: Identificar-nos a l'inici, parlar poc a poc, oracions curtes, reforçar llenguatge gestual, acompanyant dibuixos, 

assenyalant. Afàsia: (saben la parla pero no poden emetre so, problema neurològic) to de veu normal, parlar poc a poc, no dir les coses per ells, no interrompre i ser exigents quan s'equivoquin. Sistemes de Comunicació Alternativa i Augmentativa (SAAC): conjunt estructurat de codis i estratègies per facilitar la comunicació. Finalitat: Augmentatius: reforçar parla. Alternatius: substituir parla. Objectiu: facilitar la comunicació a les persones amb difucultats en la parla. Característiquies: Rehabilitar capacitat comunicativa, format per conjunt de signes estructurat expressats per canals no vocals, intervenció planificada i indivudualitzada, alguns necessiten suport físic (tauler, plafó). Eixos classificació del SAAC: Segons finalitat: Augmentatius o Alternatius. 

Supor físic o no: Sist, amb ajuda: no necessita destresses motius especials, facilita la comprensió, actes comunicatius massa lents.  Sist. sense ajuda: té destresses motrius considerables, rapidesa i eficàcia en la comunicació, l'aprenentatge és dificil. Segons depenència: Dependent o independent. Implantació d'un SAAC: Deficiencies auditives: llegua signes, alfabet dactirològic, lectura labiofacial, sist. bimodal. Def. visuals: braille, alfabet al palmell. Dificultats àrees motrius, cognitives o llenguatge: Sist. bliss i pictogràfics per comunicació (SPC), sist. signes (arssac, pic, mic), sist. premack, programa de comunicació total.

Intervenció: primer la persona:  Considerar a la persona amb total plenitud de drets, no considerar "minus" "defi" o "dis". Tenir en compte: No ser despectiu, evitar infantilismes, vincles afectius, no sobreprotectors. Per assolir objectius: atenció individualitzada, centrar en hhaa.