Comunicació: Elements, Missatge i Estratègies

La Comunicació

Consisteix a compartir i intercanviar idees o informació entre 2 o més persones. Procés Comunicatiu format per una seqüència d'actes on es fa efectiva la comunicació entre 2 o més. Elements: Emissora: emet el missatge o informació amb una intencionalitat determinada. Receptora: rep el missatge i ha d'estar disposada a fer-ho i conèixer les intencions. (E i R s'intercanvien les posicions, s'alternen) Codi: sistema de signes i regles que permet formular i comprendre missatges. Lingüístic: codi lingüístic verbal és el utilitzat habitualment que pot ser oral o escrit. Es concreta en diferents idiomes. No verbal: Visual: Gestual: Acústic: Signe: representació perceptible dels sentits d'una realitat. Per comunicar idees, desitjos o sentiments. Tipus: Index: permet deduir la presència d'un fenomen a causa de la relació que existeix entre ells. Icona: creat en funció d'una relació de semblança per representar l'objecte al qual s'assembla. Simbol: creat per costum o decisió social. Signes lingüístics Missatge: contingut de la informació que l'emissora transmet a la receptora. Format per una combinació complexa i conscient dels signes del codi de l'emissora perquè sigui desxifrat per la receptora. Es pot emetre verbalment o sobre un suport físic. El que descodifica la receptora està format tant pel verbal com pel no verbal. Canal: mitjà físic on circula el missatge (aire, ones, telèfons). Incideix en la qualitat de la comunicació. Soroll: interferència o pertorbació en el canal que dificulta la qualitat del missatge. Apareix en gairebé tots els canals comunicatius i dificulta la comprensió. Context: conjunt de factors i circumstàncies en la qual es desenvolupa la comunicació. Intencionalitat: aspecte fonamental. Retroalimentació: comunicació bilateral, el missatge que s'envia sigui interpretat i respost per la receptora i així successivament. És el pas final que tanca el circuit comunicatiu amb la resposta de la receptora on passa a ser l'emissora per establir la interacció bilateral. Transforma el procés informatiu en comunicatiu. Si no es dóna la comunicació no s'estableix i només es queda un acte unilateral de donar informació sense que hagi estat compresa o interpretada.

Estratègies Convencionals

El Maneig del Llenguatge Verbal: el mitjà més habitual i eficaç de la comunicació. La manera en què utilitzi el llenguatge verbal estarà en funció de les seves necessitats específiques i de les funcions alterades. Les estratègies no seran les mateixes per a tots. Adaptar el missatge a la realitat i a les condicions de l'usuari utilitzant un llenguatge i una manera de parlar adequats. L'emissió del missatge anirà acompanyada de components no verbals, afectius, contextuals per aconseguir la màxima competència comunicativa. Per millorar la capacitat comunicativa haurà d'adoptar actituds i disposar d'habilitats comunicatives. Estratègies No Verbals: L'emissió de missatges: verbals, amb fluïdesa, volum de veu adaptat, to de veu càlid, entonació adequada. Expressió facial: mirar als ulls, no fixament, a la mateixa alçada, regulant la interacció i proporcionant matisos emocionals, contacte visual per millorar l'atenció i la implicació emocional. Somriure. Gesticulació: moviments corporals, col·laboració dels familiars perquè ens donin informació sobre quina és la millor manera d'establir la comunicació. Distància adequada: distància d'aproximació eficaç. Hàbits Conversacionals: 1. Mostrar predisposició per a la comunicació i buscar condicions favorables. 2. Comunicar-se no significa parlar sinó interactuar. 3. No anticipar-se a les possibles demandes de la persona interlocutora. 4. Reiterar la importància de fer servir el RR que ofereixen la comunicació no verbal. Escolta: ajuda a comprendre millor la persona mitjançant un esforç auditiu. Porta a concentrar-nos per interpretar allò que ens diu i inclou la interacció no verbal (l'expressió i la mirada). Empatia: habilitat que ens permet reconèixer, comprendre i apreciar sentiments per entrar al seu món i posar-nos al seu lloc per saber què vol i què necessita. Facilita la construcció de vincles de confiança afavorint la comunicació i el compromís. Mesures: actitud activa, escoltar i observar activament, assegurar-nos que anem entenent i processant la informació (assentir, parafrasejar, sol·licitar aclariments, respondre totes les preguntes). Utilitzar reforços positius.

Elaboració i Emissió

Components Verbals: paraules com elements de comunicació. S'articulen a través del llenguatge parlat/escrit. Aprendre a parlar i a escoltar també és aprendre a comportar-se amb una sèrie de regles no només gramaticals i semàntiques sinó també psicològiques i socioculturals. Com més gran sigui la riquesa del lèxic i capacitat morfosintàctica més precisió hi haurà entre el que es vol comunicar i el que es comunica. El component fonològic ajuda a que el missatge es transmeti amb la màxima claredat possible. IMPORTANT: es produeix una pèrdua d'informació des que l'emissor envia el missatge fins que el receptor el rep. Components No Verbals: Signes o senyals amb capacitat comunicativa que no són paraules (paraules, gestos, entonacions). Té un component subconscient. No Verbals Vocals: el que no té en compte el contingut verbal s'anomena parallenguatge (volum veu, entonacions, pauses, silencis...). Acompanya sempre al llenguatge verbal i comunica aspectes sobre la seguretat sobre el que es diu, estat d'ànim, sentiments... No Verbals No Vocals: Cinèsica: gestos moviments del cos. 1. Expressió facial 2. Somriure 3. Mirada 4. Moviments del cos/gestos 5. Postura. Proxèmica: distància d'acostament/espai personal més eficaç. Influeix en la capacitat de relacionar-se, de sentir proximitat o llunyania i a la consecució dels objectius comunicatius.

Estratègies Convencionals: adequar les necessitats de percepció o emissió de l'usuari. Estratègies Alternatives: quan les persones presenten necessitats especials de comunicació han de ser compensades amb suports complementaris o substitutors del llenguatge parlat.

Estratègies Específiques

Auditiva: 1. Avisar amb gestos o senyals quan hem de parlar amb ella, perquè ens presti atenció. 2. Situar-se a prop d'ella, de cara i a la mateixa altura perquè pugui veure la nostra vocalització i expressions facials. Evitarem fer gestos que dificultin la visualització del rostre o accions que distorsionin la mobilitat de la boca. 3. Parlar de manera natural i fluïda però una mica més a poc a poc de l'habitual, articulant correctament i amb un volum alt però sense cridar. 4. Utilitzar RR gestuals que vagin en sintonia amb la nostra expressió bucolabial però sense exagerar la gesticulació ni teatralitzar-la. 5. Utilitzar llenguatge directe clar i precís dient cada cosa pel seu nom amb frases completes, gramaticalment correctes i seguint un ordre lògic. Evitarem l'ús de paraules soltes, llenguatge telegràfic o circumloquis. 6. Assegurar-nos que la persona ha entès el missatge, fent preguntes concretes. Si no tenim la seguretat que s'ha produït la comprensió, podrem utilitzar altres RR com repetir la paraula o frase, substituir-la per una altra amb el mateix significat o ajudar-nos del llenguatge escrit o gràfic. Parla: 1. Situar-se davant de la persona per observar millor la boca i expressió facial. 2. Acostuma a necessitar més temps per expressar la informació i també requereix més temps de resposta. 3. Mantenir la mirada i aplicar l'escolta activa per comprendre el que ens vol dir donant senyals de comprensió. 4. Parlar amb normalitat, ni més a poc a poc ni més alt. 5. Si utilitza cadira de rodes ens situarem a la seva mateixa altura. 6. No dirigir-nos al seu acompanyant sinó directament a ell. Visual: 1. Dirigir-nos pel seu nom i identificar-nos amb el nostre. Si la saludem li farem saber de quina manera. 2. Col·locar-se davant d'ella i utilitzar un volum de veu normal, sense cridar ni elevar la veu. 3. Podrem utilitzar un vocabulari ric i variat però precís i ben construït que ens permeti descriure amb exactitud. No confondre-la ni saturar-la amb un excés d'informació. 4. Evitarem les obvietats. 5. Prescindir de gestos. 6. Evitarem paraules assenyaladores. Fer servir expressions més orientatives. 7. Informarem la persona en cas que abandonem el lloc. Sordceguesa: 1. Tocar el braç de la persona per fer-li saber que hi som. 2. Identificar-nos lletrejant a la seva mà el nostre nom o el signe (nom mímica) pel quan ens conegui. 3. Si fa servir audiòfon assegurar-nos que sap que som a prop d'ella i parlar-li directament a poc a poc i vocalitzant bé. Cal evitar llocs sorollosos. 4. Si conserva restes visuals procurar ser davant d'ella perquè ens vegi millor. 5. Utilitzar els sistema de comunicació més adaptat a les necessitats particulars de la persona. 6. En cas que abandonem el lloc on ens trobem ho comunicarem a la persona.