La comunicació en l'activitat física i esport
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,83 KB
La comunicació es pot donar de tres formes bàsiques:
Intrapersonal
Interpersonal
No verbal
De forma general, quan ens referim a comunicació, volem dir comunicació interpersonal, que inclou almenys dos persones i un intercanvi de significats. L'emissor intenta influir en la resposta d'una o varies persones concretes.
El missatge o contingut pot ser rebut per les persones a qui anava dirigit, per altres a les que no anava dirigit, o per ambdós tipus. A vegades, el missatge es distorsiona de tal forma que l'emissor no rep resposta del mateix. La comunicació intrapersonal és la que tenim com nosaltres mateixos i la comunicació no verbal, o senyals no verbals, són també decisives per comunicar, rebre o recolzar la comunicació.
4.1. Definició i Elements de la comunicació
És un procés a través del qual fem a l'altre o als altres participants dels nostres pensaments, sentiments o accions, bé sigui de forma voluntària o involuntària.
El 70% del treball de l'entrenador es dedica a comunicar-se amb els seus esportistes.
La comunicació no és tan sols la interacció. Inclou l'intercanvi d'idees i la interacció entre les persones.
Els elements de la comunicació:
Emisor:
És aquell que transmet el missatge (comporta una intenció)Receptor:
És aquell que rep el missatge.Missatge:
És el contingut material de la informació que transmet.Canal:
És el mitjà pel qual es transmet.Context:
És allò que envolta el procés. Obstacles perquè arribi el missatge.
Característiques de la comunicació i tipus de comunicació
Consisteix en enviar i rebre missatges. Entrenador: Important que sàpiga parlar i escoltar.
Elements:
Continguts:
Allò que es diu, forma verbal.Emocions:
Com es diu, forma no verbal.
Tipus de comunicació
Verbal:
Utilitza com a mitjà el llenguatge oral articulat. Més utilitzat en la iniciació esportiva o correcció d'errors.No verbal:
Sol reforçar la comunicació verbal i suposa un 30-35% dels significats que es transmeten en una comunicació.
L'activitat motriu és necessària per la persona que parla i que creu en funció de la densitat i la complexitat del contingut de la informació.
Justificació:
Quan es comunica no tan sols intervé un procés cognitiu (lògic) sinó un aspecte afectiu (emocions). Les paraules fan referència als aspectes cognitius i els gestos a les emocions.
Principals Funcions de la comunicació no verbal
Expressar i comunicar estats emocionals.
Transmetre la informació de manera més fidedigna que la paraula.
Controlar la interacció social exterioritzant actituds.
Recolzar i complementar la informació verbal.
Substituir la comunicació verbal.
Proporcionar feedback de l'efecte de la comunicació.
Interaccions entre ambdós tipus de comunicació:
El comportament no verbal pot: repetir, contradir, substituir, complementar, accentuar o regular el comportament verbal. En la comunicació no verbal no existeix un codi universalment vàlid, a vegades aporta més informació la comunicació no verbal mentre que d'altres no té molt de sentit.
4.2. Factors que afecten a la comunicació en l'esport
2.1. Comunicació amb l'esportista
Edat: Els nens es distreuen amb més facilitat. Explicacions curtes.
Capacitat Intel·lectual: Habilitat per comprendre el que l'entrenador comunica.
Experiència i característiques individuals: Preferències, etc.
2.2. Comunicació amb l'equip
Tamany: Major nombre, menys interacció i menys eficàcia d'aprenentatge.
Reduir detalls per centrar l'atenció.
Història: Coneixement del grup. Més difícil obtenir resposta si el grup és més passiu. Objectiu augmentar la participació.
Situació actual: Entendre situacions que travessa el grup per adaptar i cuidar la comunicació. Ex: Sensibilitat a les crítiques.
4.3. Desenvolupament de les capacitats de comunicació
3.1. Comunicació en general
Conèixer l'estil de comunicació propi: Pot ser seriós, graciós, concís, esquemàtic, narratiu, etc.
S'ha de poder treure'n el màxim partit. És difícil de canviar però s'ha d'adaptar a la situació.
Conèixer les característiques dels alumnes. Adaptar-se a ells.
Mostrar credibilitat.
Ser fiable, just, expressar sentiments càlids, ser dinàmic, espontani, obert.
Ser positiu.
Enfoc de cooperació, no desanimar-se si no es compleixen els objectius a curt termini.
Transmetre missatges comprensibles i amb molta informació. Ser clars en la informació (exemples) i comprovar que s'ha entès.
Comunicar-se de forma consistent.
Ser bon model, complir el que promet. Tenir credibilitat.
Facilitar l'expressió dels demés.
Línies de comunicació obertes. Promocionar la participació.
Evitar situacions de conflicte sempre que es pugui.
Plantejar problemes i solucions evitant discussions i polèmiques.
Comunicar-se amb els demés. Observar als interlocutors.
Saber parlar però també escoltar (escolta activa). Donar l'oportunitat de participar. Amb això es pot conèixer les opinions i adaptar la comunicació.