Comprensió de la Reproducció Femenina i Sexualitat

A.R. FEMENI

És l'encarregat de produir els gamets femenins o òvuls i les hormones sexuals femenines. On té lloc la fecundació i el desenvolupament del fetus fins al naixement.

3 PARTS:

• Ovaris: dues glàndules que estan a cada costat de l'úter, de forma ovalada, que produeixen els òvuls i les hormones sexuals femenines.
• Vies genitals: les trompes de Fal·lopi, l'úter i la vagina. Les trompes són conductes que transporten els òvuls des dels ovaris fins a l'úter. L'úter és un òrgan muscular i buit on es desenvolupa l'embrió fins al naixement. La vagina és un conducte de parets elàstiques que comunica l'úter amb l'exterior, on es dipositen els espermatozoides durant l'acte sexual.
• Òrgans genitals externs o vulva: formada pels llavis majors i els llavis menors que protegeixen l'orifici vaginal, l'orifici uretral i el clítoris.

ÒVUL:

Cel·les grosses. Consten d'un nucli que conté els cromosomes i un citoplasma amb abundants substàncies nutritives per al futur embrió. Són immòbils i es desplacen gràcies al moviment de les trompes.

CICLE SEXUAL FEMENI:

2 FASES:

• Fase preovulatoria: els primers 14 dies, durant els quals madura un fol·licle i acaba amb l'ovulació i l'expulsió de l'òvul cap a l'úter.
• Fase postovulatoria: del dia 15 al 28 del cicle. El fol·licle, després de l'expulsió, degenera, acumula greix i es converteix en el cos groc. Si no hi ha fecundació de l'òvul, el dia 28 la capa engruixida de l'úter, l'endometri, es destrueix i s'expulsa a l'exterior amb les restes de l'òvul. Aquest procés produeix una hemorràgia que es coneix com a menstruació. Per això, aquest cicle sexual es coneix com a cicle menstrual.

FECUNDACIÓ:

La unió d'un òvul i un espermatozoide. La fusió dels dos nuclis dóna lloc al zigot, que és la primera cèl·lula de l'embrió.

EL DESENVOLUPAMENT FETAL:

Al començament de l'embaràs es desenvolupen els òrgans encarregats de protegir l'embrió, de subministrar nutrients i d'eliminar productes de rebuig. Aquests òrgans són:

• Amni: membrana que forma la cavitat amniòtica en la qual està suspès l'embrió. Conté el líquid amniòtic que banya l'embrió i el protegeix de cops i vibracions.
• Placenta: òrgan que connecta l'embrió a la paret de l'úter de la mare a través del cordó umbilical.

PART:

Procés de sortida del fetus a l'exterior.

Diverses etapes:

• Dilatació: contraccions de l'úter, que facilitaran la dilatació del coll uterí, que s'ha d'obrir fins a deixar un orifici d'uns 10 cm. Durant aquesta etapa es trenca el sac amniòtic i s'allibera el líquid que conté, fet que es coneix com a trencar aigües.
• Expulsió del fetus: les contraccions de l'úter, amb l'ajuda de la mare, empenyen el fetus a l'exterior, a través de la vagina. Quan el fetus és fora de la mare, es pinça el cordó umbilical i es talla.
• Expulsió de la placenta: al cap de 15 minuts després del naixement, l'úter expulsa la placenta.

MÈTODES ANTICONCEPTIUS:

Els més utilitzats són els de barrera (preservatiu, diafragma), hormonals (píndola), mecànics (dispositiu intrauterí), químics (espermicida) i quirúrgics (lligadura de trompes i vasectomía). Mètodes naturals: el mètode Ogino i el de la temperatura basal.

MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL:

Les malalties infeccioses en què el contagi es produeix durant les relacions sexuals. Les vies principals de transmissió són les mucoses de la boca, els òrgans genitals i l'anus. Les MTS més comunes són: la sida, l'hepatitis B, la sífilis, la gonorrea, l'herpes genital i la candidiasi. Les MTS són malalties molt contagioses; les picors, taques i erupcions cutànies, l'augment de secrecions a la vagina o al penis són dels símptomes més freqüents. Aquests símptomes no apareixen de manera immediata i es pot seguir contagiant a altres persones. Rentar-se bé després de l'acte sexual no és suficient. La majoria de les MTS es poden evitar amb l'ús del preservatiu.

SEXE I SEXUALITAT:

Reproducció i sexualitat són dos conceptes diferents que no sempre van junts. La reproducció té com a finalitat la procreació, la sexualitat és una part integrant de la personalitat de l'individu i representa una manera d'expressar l'afectivitat entre la parella, i una font de plaer i de comunicació. La majoria de les experiències sexuals no tenen una finalitat reproductiva. L'adolescència és una època de canvis psicològics i emocionals profunds que provoquen problemes als adolescents: necessitat d'independència i d'afirmació personal, distanciament dels pares, manca de seguretat en si mateixos i timidesa en les relacions.

LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA:

Anomenem reproducció assistida la que es produeix per mitjà de la utilització de procediments mèdics que fan possible la fecundació, quan aquesta no es produeix per mitjans naturals.

Les tècniques més utilitzades són:

• Inseminació artificial: tècnica més senzilla, consisteix a fecundar l'òvul amb semen de la parella o d'un donant.
• Fecundació in vitro: consisteix a extreure un o més òvuls de la mare i fecundar-los al laboratori amb espermatozoides procedents de la parella o d'un donant.
• Microinjecció espermàtica: es fa servir quan les dues tècniques anteriors no han donat resultat. Consisteix a introduir el nucli d'un espermatozoide que conté el material genètic, a l'interior d'un òvul.
• Una altra tècnica de reproducció assistida: en alguns països es porten a terme tècniques diferents, les anomenades mares de lloguer. Una dona alberga a l'úter un embrió obtingut fecundat in vitro amb un òvul i un espermatozoide d'altres persones.