Comprendre l'Estrès, l'Ansietat i el Burn-out: Guia per a Pacients i Famílies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,16 KB

Estrès:

La OMS defineix l'estrès com «el conjunt de reaccions fisiològiques que prepara l'organisme per a l'acció». Davant qualsevol canvi (intern o extern), el cos s'ha d'adaptar a la nova situació i és quan apareix la reacció fisiològica d'alerta, és a dir, l'estrès, que augmenta el nivell d'activitat fisiològica i cognitiva per disposar dels recursos per donar resposta a la nova demanda.

Ansietat:

L'ansietat és una emoció desagradable consistent en una reacció de tensió, aprehensió i preocupació davant una situació que l'individu entén com una amenaça potencialment perillosa per a la seva integritat física o psíquica, encara que moltes vegades no existeixi una causa aparent. L’ansietat és la manifestació de l'estrès. L'estrès produeix ansietat, però l’individu que té ansietat no necessàriament pateix estrès.

Angoixa:

Predominen les manifestacions corporals (somàtiques) sobre les psíquiques. Hi ha sofriment físic, opressió, constricció, paralització, desorientació i pèrdua de nitidesa en la percepció. Limita la capacitat de reacció i la voluntarietat d'actuació. En l'ansietat, predominen els sentiments subjectius (símptomes psíquics). Apareix sensació d'ofec, de perill imminent i es busquen solucions amb major intensitat. Angoixa i ansietat són equiparables. Generen desassossec davant un perill imprecís i s'acompanyen de símptomes fisiològics.

Burn-out:

La síndrome del burn-out és un procés degut a l'exposició a estressors laborals, típic de persones habituades a treballar amb persones, per l'intercanvi continuat amb l'usuari.

L'adherència terapèutica:

És un procés psicològic a través del qual el pacient s'implica de manera activa i voluntària en les prescripcions del personal sanitari. Sovint, els pacients no són capaços de seguir el tractament, menteixen sobre el seu grau de compliment i es generen problemes:

  • Suspensió prematura del tractament.
  • Compliment incomplet o deficient de les indicacions (dosi, temps, equivocar-se de medicament).
  • No modificar hàbits i estil de vida.
  • Pràctica de l'automedicació.

La família, la malaltia i el malalt:

Quan una persona emmalalteix, la família es veu afectada. L'efecte serà diferent depenent del membre familiar i de la patologia. S'hi passen una sèrie d'etapes, encara que no han de passar-se totes ni en el mateix ordre:

  • Sorpresa i negació: La família sol reaccionar a la notícia amb incredulitat. És un mecanisme defensiu per guanyar temps i assimilar-ho. És un fet transitori. Els professionals han d'afavorir la comunicació i donar suport emocional.
  • Frustració i ira: Els canvis en la vida diària que provoca la malaltia poden provocar conductes inadaptatives com agressivitat o ira. El sanitari haurà de tenir molta paciència i empatia.
  • Negociació i depressió: Els pactes que negocia la família amb o per al malalt poden provocar depressió si no donen fruit. Els sanitaris hauran de ser comprensius i amables, però ferms si la conducta familiar perjudica al malalt.
  • Resignació i acceptació: Per a què es produeixin, el professional ha de donar informació adequada i tenir una relació càlida i de suport amb la família.

Els deu manaments del cuidador:

  • Acceptar les pròpies limitacions.
  • No assumir més responsabilitats de les necessàries.
  • Divertir-se o relaxar-se.
  • Mantenir una certa distància amb l’usuari dependent.
  • No personalitzar l’ira.
  • Acceptar segones opcions.
  • Fer sempre el millor que es pugui.
  • Formar un grup de recolzament.
  • Cercar gent que estigui en la seva situació.
  • Aprendre a dir no.
  • Responsabilitzar-se únicament dels propis problemes.
  • Revisar les promeses.
  • Ser pacient.
  • Deixar que l’usuari es mogui al seu propi ritme.
  • Incitar a que l’usuari faci realitat el seu potencial.

Entradas relacionadas: