Comprendre l'Estrès, l'Ansietat i el Burn-out: Guia per a Pacients i Famílies

Estrès:

La OMS defineix l'estrès com «el conjunt de reaccions fisiològiques que prepara l'organisme per a l'acció». Davant qualsevol canvi (intern o extern), el cos s'ha d'adaptar a la nova situació i és quan apareix la reacció fisiològica d'alerta, és a dir, l'estrès, que augmenta el nivell d'activitat fisiològica i cognitiva per disposar dels recursos per donar resposta a la nova demanda.

Ansietat:

L'ansietat és una emoció desagradable consistent en una reacció de tensió, aprehensió i preocupació davant una situació que l'individu entén com una amenaça potencialment perillosa per a la seva integritat física o psíquica, encara que moltes vegades no existeixi una causa aparent. L’ansietat és la manifestació de l'estrès. L'estrès produeix ansietat, però l’individu que té ansietat no necessàriament pateix estrès.

Angoixa:

Predominen les manifestacions corporals (somàtiques) sobre les psíquiques. Hi ha sofriment físic, opressió, constricció, paralització, desorientació i pèrdua de nitidesa en la percepció. Limita la capacitat de reacció i la voluntarietat d'actuació. En l'ansietat, predominen els sentiments subjectius (símptomes psíquics). Apareix sensació d'ofec, de perill imminent i es busquen solucions amb major intensitat. Angoixa i ansietat són equiparables. Generen desassossec davant un perill imprecís i s'acompanyen de símptomes fisiològics.

Burn-out:

La síndrome del burn-out és un procés degut a l'exposició a estressors laborals, típic de persones habituades a treballar amb persones, per l'intercanvi continuat amb l'usuari.

L'adherència terapèutica:

És un procés psicològic a través del qual el pacient s'implica de manera activa i voluntària en les prescripcions del personal sanitari. Sovint, els pacients no són capaços de seguir el tractament, menteixen sobre el seu grau de compliment i es generen problemes:

• Suspensió prematura del tractament.
• Compliment incomplet o deficient de les indicacions (dosi, temps, equivocar-se de medicament).
• No modificar hàbits i estil de vida.
• Pràctica de l'automedicació.

La família, la malaltia i el malalt:

Quan una persona emmalalteix, la família es veu afectada. L'efecte serà diferent depenent del membre familiar i de la patologia. S'hi passen una sèrie d'etapes, encara que no han de passar-se totes ni en el mateix ordre:

• Sorpresa i negació: La família sol reaccionar a la notícia amb incredulitat. És un mecanisme defensiu per guanyar temps i assimilar-ho. És un fet transitori. Els professionals han d'afavorir la comunicació i donar suport emocional.
• Frustració i ira: Els canvis en la vida diària que provoca la malaltia poden provocar conductes inadaptatives com agressivitat o ira. El sanitari haurà de tenir molta paciència i empatia.
• Negociació i depressió: Els pactes que negocia la família amb o per al malalt poden provocar depressió si no donen fruit. Els sanitaris hauran de ser comprensius i amables, però ferms si la conducta familiar perjudica al malalt.
• Resignació i acceptació: Per a què es produeixin, el professional ha de donar informació adequada i tenir una relació càlida i de suport amb la família.

Els deu manaments del cuidador:

• Acceptar les pròpies limitacions.
• No assumir més responsabilitats de les necessàries.
• Divertir-se o relaxar-se.
• Mantenir una certa distància amb l’usuari dependent.
• No personalitzar l’ira.
• Acceptar segones opcions.
• Fer sempre el millor que es pugui.
• Formar un grup de recolzament.
• Cercar gent que estigui en la seva situació.
• Aprendre a dir no.
• Responsabilitzar-se únicament dels propis problemes.
• Revisar les promeses.
• Ser pacient.
• Deixar que l’usuari es mogui al seu propi ritme.
• Incitar a que l’usuari faci realitat el seu potencial.