Comprendre l'Estrès, l'Ansietat i el Burn-out: Guia per a Pacients i Famílies
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,16 KB
Estrès:
La OMS defineix l'estrès com «el conjunt de reaccions fisiològiques que prepara l'organisme per a l'acció». Davant qualsevol canvi (intern o extern), el cos s'ha d'adaptar a la nova situació i és quan apareix la reacció fisiològica d'alerta, és a dir, l'estrès, que augmenta el nivell d'activitat fisiològica i cognitiva per disposar dels recursos per donar resposta a la nova demanda.
Ansietat:
L'ansietat és una emoció desagradable consistent en una reacció de tensió, aprehensió i preocupació davant una situació que l'individu entén com una amenaça potencialment perillosa per a la seva integritat física o psíquica, encara que moltes vegades no existeixi una causa aparent. L’ansietat és la manifestació de l'estrès. L'estrès produeix ansietat, però l’individu que té ansietat no necessàriament pateix estrès.
Angoixa:
Predominen les manifestacions corporals (somàtiques) sobre les psíquiques. Hi ha sofriment físic, opressió, constricció, paralització, desorientació i pèrdua de nitidesa en la percepció. Limita la capacitat de reacció i la voluntarietat d'actuació. En l'ansietat, predominen els sentiments subjectius (símptomes psíquics). Apareix sensació d'ofec, de perill imminent i es busquen solucions amb major intensitat. Angoixa i ansietat són equiparables. Generen desassossec davant un perill imprecís i s'acompanyen de símptomes fisiològics.
Burn-out:
La síndrome del burn-out és un procés degut a l'exposició a estressors laborals, típic de persones habituades a treballar amb persones, per l'intercanvi continuat amb l'usuari.
L'adherència terapèutica:
És un procés psicològic a través del qual el pacient s'implica de manera activa i voluntària en les prescripcions del personal sanitari. Sovint, els pacients no són capaços de seguir el tractament, menteixen sobre el seu grau de compliment i es generen problemes:
- Suspensió prematura del tractament.
- Compliment incomplet o deficient de les indicacions (dosi, temps, equivocar-se de medicament).
- No modificar hàbits i estil de vida.
- Pràctica de l'automedicació.
La família, la malaltia i el malalt:
Quan una persona emmalalteix, la família es veu afectada. L'efecte serà diferent depenent del membre familiar i de la patologia. S'hi passen una sèrie d'etapes, encara que no han de passar-se totes ni en el mateix ordre:
- Sorpresa i negació: La família sol reaccionar a la notícia amb incredulitat. És un mecanisme defensiu per guanyar temps i assimilar-ho. És un fet transitori. Els professionals han d'afavorir la comunicació i donar suport emocional.
- Frustració i ira: Els canvis en la vida diària que provoca la malaltia poden provocar conductes inadaptatives com agressivitat o ira. El sanitari haurà de tenir molta paciència i empatia.
- Negociació i depressió: Els pactes que negocia la família amb o per al malalt poden provocar depressió si no donen fruit. Els sanitaris hauran de ser comprensius i amables, però ferms si la conducta familiar perjudica al malalt.
- Resignació i acceptació: Per a què es produeixin, el professional ha de donar informació adequada i tenir una relació càlida i de suport amb la família.
Els deu manaments del cuidador:
- Acceptar les pròpies limitacions.
- No assumir més responsabilitats de les necessàries.
- Divertir-se o relaxar-se.
- Mantenir una certa distància amb l’usuari dependent.
- No personalitzar l’ira.
- Acceptar segones opcions.
- Fer sempre el millor que es pugui.
- Formar un grup de recolzament.
- Cercar gent que estigui en la seva situació.
- Aprendre a dir no.
- Responsabilitzar-se únicament dels propis problemes.
- Revisar les promeses.
- Ser pacient.
- Deixar que l’usuari es mogui al seu propi ritme.
- Incitar a que l’usuari faci realitat el seu potencial.