Composició Química i Nivells d'Organització dels Éssers Vius

La composició química dels éssers vius

Els éssers vius estan constituïts pels elements químics, però en una proporció molt diferent, atès que uns elements són molt més adequats per a constituir éssers vius que uns altres. Recordem que els elements químics són els diferents tipus d'àtoms i que l'enllaç de dos o més àtoms junts dona lloc a les molècules. Hi ha molts tipus d'àtoms que no es poden enllaçar entre si per constituir les molècules que serveixen per a constituir éssers vius; els enllaços són massa febles i es trenquen.

Els bioelements

Els elements que formen els éssers vius es denominen bioelements. 27 són bioelements i el més important és el carboni, ja que constitueix la base de la gran majoria de les molècules que formen els éssers vius. Es distingeixen dos grups de bioelements, que són:

• Bioelements primaris. Són els més abundants i indispensables per a formar els distints tipus de matèria orgànica, és a dir, per a formar els glúcids, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics. Són sis: el carboni (C), l'hidrogen (H), l'oxigen (O), el nitrogen (N), el fòsfor (P) i el sofre (S).
• Bioelements secundaris. Es troben en menor proporció. Els més importants són el sodi (Na), el potassi (K), el calci (Ca), el magnesi (Mg) i el clor (Cl). En alguns organismes, alguns d'ells poden ser molt abundants. Per exemple, el calci (Ca) en els mol·luscs bivalves, ja que les conquilles són de carbonat càlcic.
• Oligoelements. En molt baixa concentració en la matèria viva.

El carboni. És l'element més abundant en la matèria orgànica i, juntament amb l'hidrogen, és indispensable per a formar-la. Com els organismes són bàsicament de matèria orgànica, el carboni és indispensable per a la vida. Això no es deu a la seva abundància en la naturalesa, sinó a les seves propietats, que són:

• Pot formar unions estables. Les unions entre els carbonis i entre aquests i els altres bioelements són molt estables, la qual cosa permet formar les estructures dels organismes, però també són susceptibles de trencar-se i alliberar energia, la qual cosa permet a l'organisme obtenir energia per a créixer, relacionar-se i reproduir-se.
• Pot formar unions tridimensionals. Les unions o enllaços químics formats es disposen en les tres direccions de l'espai. Això permet construir estructures amb la forma exacta que es necessiti per a realitzar una determinada funció. A més, també poden formar-se grans cadenes moleculars, i això permet emmagatzemar en elles la informació de com és un organisme, copiar-la i transmetre-la als descendents.

Tipus de molècules dels éssers vius

Els bioelements es combinen entre si per a formar les molècules que formen la matèria viva. Aquestes molècules s'anomenen biomolècules o principis immediats.

Les molècules constituïdes bàsicament d'àtoms de carboni i hidrogen s'anomenen molècules orgàniques, i la matèria constituïda per aquestes molècules s'anomena matèria orgànica. Els principals tipus de molècules orgàniques que presenten els éssers vius són els glúcids, els lípids i les proteïnes.

Les molècules no constituïdes bàsicament d'àtoms de carboni i hidrogen s'anomenen molècules inorgàniques, i la matèria constituïda per aquestes molècules s'anomena matèria inorgànica o mineral. Els principals tipus de molècules inorgàniques que presenten els éssers vius són l'aigua, les sals dissoltes que hi ha a la sang i les sals no dissoltes que formen els ossos.

Els nivells de complexitat de la matèria viva

Per a facilitar l'estudi de la matèria viva, es diferencien set nivells d'organització, que són:

• Nivell subatòmic. Comprèn les partícules subatòmiques. Per exemple, protons i electrons.
• Nivell atòmic. Comprèn els àtoms. Per exemple, àtoms de carboni, àtoms d'hidrogen, etc.
• Nivell molecular. Comprèn les molècules, que són la unió de dos o més àtoms. Per exemple, les molècules d'aigua, molècules de glucosa, etc.
• Nivell cel·lular. Comprèn les cèl·lules. Per exemple, cèl·lules nervioses, cèl·lules musculars, etc.
• Nivell pluricel·lular. Comprèn els teixits, els òrgans, els sistemes i els aparells. Per exemple, el teixit conjuntiu, el ronyó, el sistema nerviós, l'aparell respiratori, etc.
• Nivell de població. Comprèn les poblacions, és a dir, els individus de la mateixa espècie que ocupen una mateixa àrea en un temps determinat. Per exemple, la població de pardals que hi ha actualment en una determinada zona.
• Nivell d'ecosistema. Comprèn els ecosistemes, és a dir, el conjunt de poblacions que hi ha en una determinada zona i les relacions que s'estableixen entre elles i entre elles i el medi ambient.