Composició de l'orina i funció digestiva: aspectes clau

Composició orina:

95% aigua, 3 urea i àcid úric i 2% sals minerals. 50-1400 mOsmol/kg.

VOLUMS normal: 0,6-2L en 24 hores. + de 2 poliúria, -0,5 oligúria, -0,1 anúria.

Colors: Vermell: hemàturies, groc verd: bilirrubina, blanca: piúria, incolora: diluïda, taronja: urobilina.

Minutada: qualsevol orina presa en un interval de temps.

Densitat: 1,003 g/L-1,035.

Proves de concentració d'orina: estàs 15 h amb restricció hídrica i cada 3h es pren mostra de sang i orina.

Proves dilució orina: es veuen 1,5L en hora, mostra de sang i orina cada 30 min i després de 4h es recull cada 2h.

Proteïnes en orina: -150 mg/dia i concentració en 24 h entre 2 i 10 mg/dl.

3 tipus de hiperproteinúria: 1) Fisiològica: embaràs, exercici intens, dieta... desapareix al desaparèixer la causa. 2) Ortostàtica: en adolescents posició vertical passa després de l'adolescència. 3) Patològica: Prerenal (excés p plasmàtiques), renal, postrenal.

Funció digestiva:

Digestió aliment en nutrients, mecànica implica moviment (masticació, gàstrics, peristàltics, segmentació) disminuir la mida del aliment per augmentar sup contacte amb enzims, i la digestió enzimàtica es trenca enllaços moleculars per obtenir molècules petites absorbides (lipases, amilases, proteases) en la saliva amilases i en estómac pepsinogen, HCL + FI, moc. Fetge bilis les sals biliars emulsionen lípids, HCO3, en el pàncreas endocrines i exocrines (suc pancreàtic) i intestí prim les cèl·lules fan disacaridades, proteases i lipases, reabsorció intestí prim, intestí gruix absorbeix H20, sals minerals i vitK.

Característiques femta: Ph neutre 7 àcida si excés fermentació i alcalina si excés prot, consistent tova i vores ben delimitades.

Color Marro la normal, blanca hepàtics, groc bebès i malaabsorció, verd rapidesa trànsit intestinal, vermell sang part final digestiu, negre ferro o sang principi digestiu.

Aspecte: Com salsitxa, patològiques mucoses, pus, sabonosa.

Alteracions gàstriques:

a) Ulceres pèptiques: Helicobacter pylori, dolor gàstric abdominal, melenes.

b) Buidatge gàstric: ritme al qual es buida l'estómac cada 20s i uns 6 ml de contingut es fa prova de l'ale amb C13 s'absorbeix lliurement i quan arriba al fetge es degrada i forma 13C02.

c) Gastrioma: al haver el tumor es s'agrega gastrina i estimula secreció HCL, pepsinogen i moviment gàstric.

Alteracions intestinals:

Es fa prova D-xilosa q es un monosacàrid q no necessita digestió s'absorbeix directe al fetge es degrada per el ronyó i es filtra lliurement.

1) Glicids: intolerància a la lactosa causat per edat o infecció no es produeix lactasa suficient per digerir lactosa.

Gluten, (cereals, civada, ordi) format per proteïna glidina quan entra en els enteròcits aquesta es desaminada per la transglutaminasa i es generen Ac contra aquest enzim i es degraden les vellositats.

2) Lipids: Es mesura quantitat de lipids en tres dies (100g/dia) el diagnòstic es tincció SudanIII en condicions normals 5 micròmetres i en patològic 100 micròmetres.

Determinació absorció TG mixt per mètode ale: Es pren octanoic 13 les lipases el trenquen s'absorbeix al fetge i s0bte 13CO2.

Deficit absorció cobalamina: Deficit vit B12 es quantifica vit en sang amb immunoanàlisi.

Test Shilling:

1) S'ingereix vit B12 isotòpica via oral, s'administra per EV B12 per saturar fetge es recull orina 24 h i si el valor de vit B12 marcada es superior al 5% no hi a problemes absorció i si es inferior si.

2) Si es inferior es repeteix protocol nº1 pero s'ingereix vit B12 marcada i FI. Si zona superior a 5% es problema FI i si es inferior a 5 hi ha un problema.

Si es - a 5 es pren antibiòtic i repetir pas 1 si es superior a 5 es problema sobrecreixement bacteria i si es inferior es una altre problema. Repetir pas 1 + enzims pancreàtics en lloc de vit B12 si es superior a 5 problema pancreàtic i si -5 un altre problema.

Anàlisi Femta: sospita de càncer o úlcera sang oculta prova cribratge 50 anys. Es fa amb targetes immunològiques que tenen Ac de HGB humana es millora sensibilitat i especificitat.

Calptotectina: proteïna q sagreguen els neutròfils davant de processos inflamatoris. S'utilitza com diagnòstic per malaltia de Crohn o colitis. Es feia per colonoscopia abans.

Les hormones:

Són substàncies produïdes per glàndules endocrines i que tenen un efecte sobre la regulació del metabolisme endogen i els processos homeostàtics.

El mètode de determinació d'hormones en plasma o orina sol ser per immunoanàlisi al tractar-se de molècules presents en baixes concentracions en qualsevol dels dos medis.

Dos tipus d'hormones

1) Hormones proteiques, no penetren a dins de la cèl·lula diana.

2) Hormones lipídiques, travessen la MP, la membrana nuclear i passen al nucli a on tenen acció inhibidora o promotora de l'activitat de transcripció d'un gen o grup de gens.

Hipotàlem: TRH: Estimular síntesi i secreció de la tirotropina.

LHRH: Estimular síntesi i secreció de les hormones gonadotròpiques.

PRF: Estimular síntesi i secreció de prolactina.

CRH: Estimular síntesi i secreció de la hormona adenocorticotropa.

GHRF Estimular síntesi i secreció de la hormona de creixement.

GHIF Inhibir síntesi i secreció de la hormona de creixement.

Dopamina Inhibir síntesi i secreció de la Prolactina.

Hipofisi anterior: TSH Estimula la secreció de T3 i T4 (1% lliure i 99% unir a p plasmàtiques).

La tiroxina augmenta el metabolisme cel·lular. Hiper tiroxina ºC corporal i hipo menys ºC.

Les cèl·lules diana de la tiroxina son totes. Hipotiroïdisme mes cansats.

Hipotiroidisme primari: afecta a la síntesi de la tiroxina per a la tiroides problema era el dèficit de iode, i provoca tumefacció de la tiroides, o un altre causa pot ser una tiroïditis (Hashimoto).

Hipotiroidisme secundari: Problema hipòfisi produeix insuficient TSH pot ser degut a un tumor el tractament es donar TSH.

Hipotiroidisme terciari: no es produeix suficient TRH.

Hipertiroidisme primari: com a conseqüència de tumors, excés tiroïditis i la malaltia de graves (el nostre cos produeix Ac contra el receptor de la TSH i s'uneix de manera irreversible i produeix contin tiroxina.

Hipertiroidisme secundari: excés síntesi TSH provocat per tumor.

Hipertiroidisme terciari: híper secreció de TRH per tumors.

ACTH Estimula la secreció de cortisol.

FSH En les dones, junt amb la LH estimula el creixement i desenvolupament dels fol·licles primaris o primordials. En homes estimula el creixement de les cèl·lules de Sertoli i l'espermatogènesi.

LH Produeix el trencament del folicle de Graaf alliberant l'ovòcit primari, produeix l'ovulació.

GH Activa teixits perifèrics, síntesi de proteïnes, duplicació ADN i duplicació cel·lular... Inhibeix insulina i augmenta lipòlisi, donant a les cèl·lules E en forma de lípids.

PRL Inicia i manté l'alletament, estimulant a les cèl·lules a produir llet (sobretot proteïnes).

Hipòfisi posterior: ADH Hormona antidiürètica:

Estimula la producció d'aquaporines que augmenten la reabsorció d'aigua. Augmenta volèmia i disminueix diüresi.

Oxitocina: Contracció de les cèl·lules mioepitelials de la glàndula mamària per expulsar la llet. Contracció miometri en el moment del part.

Paratiroides: PTH, parathormona

Estimula als osteoclasts a degradar os (resorció) i als enteròcits a absorbir més Calci de la dieta. Tenen efecte hipercalcemiant.

Calcitonina Estimula l'acció dels osteoblasts que fixen calci, efecte hipocalcemiant.

Glàndula suprarenal Cortisol

Influeix en el metabolisme dels principis immediats, inhibeix consum de Glu, augmenta lipòlisi i el consum de proteïnes.

Aldosterona Incrementa la reabsorció de sodi a nivell tubular amb la conseqüent reabsorció d'aigua i altres electròlits i l'eliminació de potassi i hidrogenions.

Adrenalina o epinefrina Ovaris: fase fol·licular, a mesura que creix i es desenvolupa un fol·licle i s'atresien o es degraden els altres, es produeix un increment de la funció secretora per part de les cèl·lules fol·liculars estimulades per la FSH i es produeix un increment dels estrògens, sobretot de l'estradiol, que provoquen un desenvolupament de l'endometri, de les mames i d'algunes característiques anatòmiques (llavis més vermells, pupil·les més dilatades...) i en el comportament sexual de les dones. El dia 14 del cicle menstrual, hi ha un increment de les dues hormones gonadotròpiques i es produeix l'ovulació (alliberament de l'ovòcit primari) i la formació del cos luti. Els dies posteriors la LH estimula la secreció de estradiol, progesterona i inhibina pel cos luti. Si es produeix la fecundació i la implantació de la gàstrula en l'endometri vascularitzat, el còrion produirà la hCGH (hormona gonadotropina coriònica humana) que estimula el cos luti a continuar la secreció d'estradiol, progesterona i inhibina que permetran el desenvolupament del fetus i la placenta, i que inhibeixen la secreció de LH i FSH.

Testicles

La FSH estimula l'espermatogènesi, estimulant la divisió de les espermàtides i estimulant la secreció de substàncies per les cèl·lules de Sertoli l'acció d'aquestes hormones provoca La LH estimula a les cèl·lules de Leydig a segregar testosterona, que és el principal androgen i té un efecte molt important sobre els caràcters sexuals secundaris i sobre el comportament.