Components cognitius i habilitats socials

La incompetència social està relacionada amb:

Baixa acceptació, rebuig, ignorància o aïllament social / Problemes escolars, personals, psicològics i psicopatològics / Inadaptació juvenil.

HHSS:

s’aprenen al llarg de la vida mitjançant la combinació de 2 processos paral•lels:- El desenvolupament de la persona.
- El procés d’aprenentatge. La relació interpersonal depèn del que ha après en les seves interaccions anteriors amb el medi social.

DEF:

són capacitats d’executar aquelles conductes apreses, que cobreixen les nostres necessitats de comunicació interpersonal o responen a les exigències i demandes de les situacions socials de manera efectiva.

HHSS:

Són les conductes o destreses socials específiques requerides per executar una tasca interpersonals. Són conductes interpersonals complexes que es posen en joc en la interacció amb les altres persones.

Són les respostes que aconsegueixen:

- Reforçadors en situacions d’interacció social.
- Mantenir o millorar la relació amb una altra persona.
- Mantenir l’autoestima i disminuir l’estrès associat a situacions interpersonals conflictives.

Components de les HHSS:

conjunt de conductes que es diuen, és fan, es senten i es pensen.

Motrius :

Inclou conducta verbal i la conducta motora. “Tot el que és diu”.

Emocionals o afectius:

“Tot el que és sent”.

Cognitius:

“Tot allò que és pensa”.

Fisiològics:

Tota reacció corporal davant la relació (suar, posar-se vermell, taticardies...). Especificació situacional respostes específiques a situacions específiques, per aixo els comportaments socials no son apropiats en totes les situacions.
Les habilitats interpersonals es produeixen en contextos interpersonals, per això diem que és un procés bidireccional, interdependent i recíproc.

Característiques de les HHSS:

- No formen part de la personalitat,son conductes apreses.
- Estan dirigides a la consecució del reforç social. Són de naturalesa reciproca.
- Els objectius k persegueixen les HHSS desenvolupades en una situació especifica / determinada nomes són comprensibles en aquesta situació.
- Especificació situacional, són respostes específiques a situacions específiques.
- Són de caràcter cultural.
- Són interdependents i complementaries, ja que tot comportament social exigeix tractar d’entendre el punt de vista de l’interlocutor i la projecció de l’autoimatge (empatia).

Competència social:

és l’avaluació, realitzada per un agent social (profes, pares, superiors,...) de la capacitat d’un subjecte per adequar el seu comportament social a una situació determinada. Cal que pensem que l’avaluació dependrà del context cultural.
Engloba 3 categories, cadascuna inclou determinades capacitats:

Competència socio-afectiva:

Capacitat d’establir vincles afectius, d’expressar-se emocional i efectivament de manera adequada, i d’autocontrolar conductes i impulsos apropiats per cada context.

Competència socio-cognitiva:

Coneixement social que es té de les persones, situacions, esdeveniments, etc. També inclou la capacitat de raonament, anàlisi, ...

Conducta social:

capacitat de cooperació, de participació en grups, de la gestió de conductes...
La competència social és un concepte molt ampli que inclou les HHSS.

Comportament adaptatiu:

habilitats requerides per funcionar de manera independent dins l’entorn social. (Inclou 4 tipus d’habilitats)
-Habilitat d’autoajuda: bàsiques (vestir-se, alimentar-se...)
-Conductes per funcionament dins la comunitat (realitzar gestions, utilitzar telèfon,...)
-Habilitats laborals o ocupacionals
-HHSS

Models explicatius de les HHSS:

1.- Anàlisi experimental de l’execució social. (Argyle, Kendon)
ROL (3 aspectes) Cognitius/ Motors / Percepcions
- Funcionem a partir de la resposta a les senyals que ens dónen els altres.
- Entre la persona-persona ha d’haver sincronització. 2.- Models interactius. (Trower, McFall)
INTERCANVI ha d’haver: percepció correcta, avaluació de possibles respostes, triar, i posar en pràctica la millor de les respostes.

Els estímuls són analitzats des de 3 tipus d’habilitats

Decodificació:

La persona percep de forma correcta l’estímul interpersonal rellevant. Inclou:
Recepció de la informació/ Percepció de les característiques rellevants / Interpretació de les característiques.

Decisió:

L’estímul es processa de forma flexible, s’avalua i es selecciona una resposta. En aquest procés, hi ha:
Búsqueda de la resposta / Comprovació / Selecciona la resposta.

Codificació:

La persona emet una resposta apropiada. Inclou:
Execució / Autoobservació.
Educació emocional: capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre ells i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions. Amb l’educació emocional controlem més la pressió interna i externa, i així evitem l’estrès, prevenim i millorem la salut psicològica.

Educació emocional:

capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre ells i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions. Amb l’educació emocional controlem més la pressió interna i externa, i així evitem l’estrès, prevenim i millorem la salut psicològica.

Aspectes implicats en l’educació emocional són:

L’autoestima:

és l’estima i consideració que ens donem a nosaltres mateixos.

Autoestima adequada:

contribuirà al desemvolupament adequat de les habilitats personals i socials i augmentarà el nivellde seguretat personal.

Contextos importants per l’autoestima:

Família,Individu Social (relacions amb amics), Individu Físic (imatge corporal i habilitats físiques), L’ésser Productiu (com soc respecte al treball i estudis)

L’autocontrol de la conducta:

habilitat d’actuar en una situació conflictiva sense ser impulsius i sabent-nos controlar.
Les persones que tenen dificultats en l’autocontrol tenen:
- Falta d’habits d’esforç i de constància.
- Impulsivitat.
- Pensaments negatius en realitzar l’esforç.
- Creences de que tenen tot l’anterior.

L’autocontrol emocional:

controlar les nostres emocions. Amb l’autocontrol emocional pretenem tenir un estat d’ànim alt i estable:
- No perdre el control per coses quotidianes.
- No avançar mentalment esdeveniments negatius inexistents o que no s’ha donat en la realitat.
- No tenir pensaments catastròfics, desproporcionats.
Les relacions amb els altres.
- Hem de millorar les relacions amb els altres tant en qualitat com en quantitat.
- Hem de sentir-nos còmodes davant de les persones encara que sigui desconegudes.
- La gent que acostuma a tenir conflictes expressen amb facilitat els seus sentiments.
- Hem de dir el que pensem sense ferir als altres “Assertivitat”.
- Hem de defensar els nostres drets i respectar els dels altres.

L’estil cognitiu:

relació que establim entre els fets i les causes (atribució). Nosaltres mentalment atribuïm les causes als esdaveniments.
Una dimensió de les atribucions és el Locus de control,
-Intern: la persona creu k el que li passa depèn del que faci o deixi de fer.
-Extern: el que li passa depen d’altres qüestions com la sort, de Déu...Persones k es comprometen menys Tipusà dependent i independent El comportament humà és conseqüència de la interacció de 3 elements:

Els pensaments:

Són les idees i creences de la pròpia persona.
-P.Negatius: irracionals, distorcionats que ens provoquen emocions negatives (ansietat), alteren la conducta i poden motivar la inhibició.
-P.Positius: racionals, adaptatius.Ens provoquen sentiments positius que ens impulsen a l’acció.

Els sentiments:

És el terme que designa les experiències que integren múltiples informacions i avaluacions positives i negatives, que impliquen al subjecte, li proporcionen un balanç de la seva situació i provoquen una predisposició a actuar. Hi ha sentiments estables i molts llargs.
- Adequats: són producte d’una avaluació realista i facilita el canvi cap els objectius fixats.
- Inadequats: Són producte d’una avaluació distorsionada o desproporcionada que paralitza o altera la conducta.

EMOCIONS:

És un sentiment breu, d’aparició normalment “de sobte”, que s’acompanya d’alteracions físiques perceptibles (agitació, palpitacions, posar-se vermell...).
La comunicació: és l’acció i efecte de transmetre o intercanviar una impressió, idea, propòsit... D’un subjecte o a altres.