Complicacions de la Diabetis i Trastorns Tiroïdals

Complicacions Cròniques de la Diabetis Mellitus

Complicacions Vasculars

• Microangiopàtiques: Retinopatia i nefropatia diabètica.
• Macroangiopàtiques: Arterioesclerosi.

Complicacions Neurològiques

• Mononeuropatia, polineuropatia, neuropatia vegetativa.
• Peu diabètic.
• Disfunció erèctil.

Retinopatia Diabètica

Canvis microvasculars a la retina. És la complicació ocular més important i la primera causa de ceguesa en països industrialitzats. Afecta el 50% dels diabètics.

Formes de Presentació

1. Retinopatia diabètica no proliferativa: Més comuna i menys greu. Es formen microaneurismes als vasos retinians.
2. Retinopatia diabètica proliferativa: Neoformació de vasos sanguinis anòmals que sagnen i provoquen despreniment de retina.

El risc de patir retinopatia als 10 anys de la malaltia és del 70%, i augmenta al 97% als 20 anys d'evolució. Altres complicacions inclouen glaucoma i cataracta.

Nefropatia Diabètica (NFP)

• Estadi I/II: Augment del filtrat glomerular i hipertròfia renal.
• Estadi III o NPD incipient: Apareix microalbuminúria, sol iniciar-se hipertensió arterial (HTA).
• Estadi IV o NPD establerta: Existeix proteinúria i el 75% dels pacients pateixen HTA.
• Estadi V o insuficiència renal crònica terminal: Es caracteritza per síndrome nefròtic i urèmic. Apareix després de 10 anys seguits de proteinúria.

Arterioesclerosi

Lesió de les artèries grans i mitjanes que dóna lloc a cardiopatia isquèmica, infart agut de miocardi (IAM) i accident cerebrovascular (ACV). L'arterioesclerosi s'inicia en tots els individus durant la infància i l'adolescència, però en pacients diabètics l'evolució és més ràpida i més freqüent (4 vegades més). Depèn també de l'edat i d'altres factors associats com HTA, obesitat, tabaquisme i dislipèmies. La malaltia cardiovascular és la primera causa de morbimortalitat entre les persones diabètiques. S'ha de fer un control estricte metabòlic i dels factors de risc modificables.

Neuropatia Diabètica

Els vasos sanguinis que irriguen els vasos perifèrics pateixen també una oclusió progressiva que evoluciona cap a una neuropatia. Apareix desmielinització progressiva dels nervis des de la part distal a la proximal.

Mononeuropatia

Afecta algun nervi perifèric o cranial, més freqüentment els nervis oculars i facials. Sol haver-hi diplòpia i ptosi palpebral. Normalment, hi ha recuperació espontània.

Polineuropatia (Extremitats Inferiors)

Forma més freqüent de neuropatia diabètica. Bilateral, simètrica, distal. Instauració lenta i progressiva. Manifestacions sensitives. Peu insensible, atròfia muscular, reflexos abolits, dolor nocturn que s'alleugera amb la deambulació.

Neuropatia Vegetativa

En pacients amb polineuropatia. L'afectació acostuma a ser generalitzada.

• Neuropatia cardiovascular: Alteracions del ritme, hipotensió ortostàtica, mareig.
• Neuropatia gastrointestinal: Alteracions de la motilitat gastrointestinal.
• Neuropatia genitourinària: Bufeta neurògena, impotència sexual. Incapacitat per adonar-se dels símptomes d'hipoglucèmia.

Peu Diabètic

Causes

• Mal control glucèmic.
• Tabaquisme.
• Història prèvia de lesions.
• Alteració estàtica del peu, deformacions, punts de pressió, calçat inadequat.
• Altres possibles causes: higiene deficient, disminució de l'agudesa visual, alteracions anatòmiques.

Cura del Peu Diabètic

• Examinar els peus amb freqüència.
• Rentar-los diàriament amb aigua tèbia o freda, mai calenta. Assecar-los bé i hidratar amb crema, però no entre els dits.
• Llimar les ungles (no tallar).
• Utilitzar sabates còmodes, sense taló, de pell. Mitjons suaus que no estrenyin (cotó, fil, llana).
• No caminar descalç ni exposar els peus a temperatures extremes.
• Si hi ha callositats o durícies, anar al podòleg.
• Si apareix una petita lesió o canvis de coloració, consultar immediatament l'equip sanitari.
• Si el diabètic té dificultats visuals, aquesta funció la realitzarà una altra persona.
• Revisar amb la mà que no hi hagi petits objectes dins les sabates que puguin ocasionar lesions.

Hipertiroïdisme

Trastorn funcional de la tiroide per la secreció i excreció de quantitats excessives de tiroxina (T4) o triiodotironina (T3), en relació amb les necessitats de l'organisme. La glàndula tiroïdal deixa de regular-se per la TSH. És més freqüent en dones entre els 20 i els 40 anys. És una malaltia autoimmune en què la TSH té un paper molt important. La malaltia de Graves-Basedow (GB) és la patologia més freqüent que desenvolupa un hipertiroïdisme. Clínica de la malaltia de GB: hipertiroïdisme, goll, oftalmopatia i mixedema pretibial.

Clínica de l'Hipertiroïdisme

• Cardiovasculars i respiratòries: Taquicàrdia, palpitacions, trastorn del ritme.
• Digestives: Diarrees, nàusees i vòmits, hiperfàgia, polidípsia, poliúria.
• Dermatològiques: Pell calenta, sudorosa, pruïja, cabell fi, acropàquia. Intolerància a la calor.
• Neurològiques: Nerviosisme, agitabilitat, irritabilitat, tremolor fi.

Tractament de l'Hipertiroïdisme

• Farmacoteràpia: Iodur radioactiu que inhibeix l'alliberament d'hormones tiroïdals.
• Metimazol: Impedeix la síntesi de tiroxina.
• Tractament quirúrgic: Tiroidectomia si hi ha golls grans o rebuig als tractaments amb iode.

Hipotiroïdisme

Dèficit de secreció d'hormones tiroïdals per una alteració de la glàndula o un dèficit d'estimulació de la TSH. Afecta sobretot dones entre els 30 i els 60 anys.

Clínica de l'Hipotiroïdisme

• Cardiovasculars i respiratòries: Bradicàrdia sinusal i hipertensió diastòlica, respiració superficial i lenta.
• Digestives: Flatulència, distensió i restrenyiment.
• Dermatològiques: Canvis en la pell; pell aspra, seca, escamosa, groguenca, edema facial, d'extremitats i periorbitari, pell fràgil. Intolerància al fred.
• Neurològiques: Conducta tranquil·la, dificultat de concentració i depressió, vertigen, pèrdua auditiva, parla lenta.
• Musculars: Debilitat general, fatiga, parestèsies, hiporeflèxia, rampes.
• Altres: Oligomenorrea o menorràgia, goll, veu ronca, glossitis.

Tractament de l'Hipotiroïdisme

Levotiroxina.

Complicacions Greus

Tempesta Tiroïdal

Hipertiroïdisme no controlat. Alliberament d'hormones tiroïdals a la sang amb augment del metabolisme, augment de la temperatura corporal. El pacient pot entrar en coma. Causes: infeccions, cirurgia tiroïdal.

Coma Mixedematós

Se sol presentar en dones grans. Apareix per producció insuficient i perllongada de tiroxina que provoca un descens de la temperatura corporal. Apareix hipoxèmia, hipercàpnia i hiponatrèmia que pot provocar coma. Causes: insuficiència cardíaca o infeccions pulmonars.

Complicacions Potencials

Hipertiroïdisme

• Afectació gastrointestinal.
• Dermopaties.
• Afectacions neuromusculars.
• Arítmies.
• Diplòpies.
• Amenorrea.

Hipotiroïdisme

• Bradicàrdia.
• Anèmia.
• Parestèsies.
• Mixedema.