La Competència Social i la Intervenció en Grups a Educació Infantil

H.S UF1-NF3

1. La Competència Social (C.S):

La competència social busca una bona interacció (relació d'un individu o més). La competència social = capacitat i disposició per a una interacció adequada = saber conviure en una societat diversa, però també saber relacionar-se en el dia a dia de manera efectiva amb individus amb referents socioculturals i morals diferents. La C.S ve determinada, en bona mesura, no només per les habilitats individuals i per la influència de l'entorn, sinó també per la cultura de referència. Cal desenvolupar destreses socials, com ara: participació, assertivitat, empatia i respecte…

C.S= Dominar les habilitats socials bàsiques: La primera H.S és escoltar. Sense ella, NO es poden passar a les altres: saludar, acomiadar-se, donar les gràcies, demanar un favor, demanar disculpes. Respecte per la resta: És la intenció d'acceptar i apreciar les diferències individuals i grupals i valorar els drets de totes les persones. Practicar la comunicació receptiva: És la capacitat per atendre els altres tant en la comunicació verbal com no verbal per rebre els missatges amb precisió. Practicar la comunicació expressiva: És la capacitat per iniciar i mantenir converses, expressar els propis pensaments i sentiments amb claredat, tant en comunicació verbal com no verbal. Compartir emocions: Implica la consciència que l'estructura i naturalesa de les relacions vénen en part definides tant pel grau d'immediatesa emocional, o sinceritat expressiva, com pel grau de reciprocitat o simetria en la relació. Comportament prosocial i cooperació: És la capacitat per realitzar accions en favor d'altres persones, sense que ho hagin sol·licitat. Encara que no coincideix amb l'altruisme, té molts elements en comú. Assertivitat: Significa mantenir un comportament equilibrat entre l'agressivitat i la passivitat. Això implica la capacitat per defensar i expressar els propis drets, opinions i sentiments, alhora que es respecta els altres, amb les seves opinions i drets. Prevenció i solució de conflictes: És la capacitat per identificar, anticipar o afrontar resolutivament conflictes socials i problemes interpersonals. Implica la capacitat per identificar situacions que requereixen una solució o decisió preventiva i avaluar riscos, barreres i recursos. Capacitat per gestionar situacions emocionals: És l'habilitat per reconduir situacions emocionals en contextos socials. Es tracta d'activar estratègies de regulació emocional col·lectiva. Això es superposa amb la capacitat per induir o regular les emocions en els altres.

2. Entrenament en H.S:

La competència social → es pot educar, en el sentit que es pot millorar = s'obté per vies diverses: els entrenaments en habilitats socials, que es desenvolupen en programes o cursos individuals o en grup en són un bon exemple. Aquests programes s'organitzen en 4 fases:

1. Diagnòstic (debilitats i fortaleses: dèficits i intensitats)
2. Planificació (objectius, estratègies i accions concretes, recursos i forma d'avaluació)
3. Execució del pla
4. Avaluació i disseny de nou pla, si s'escau. [En cas de voler participar en algun programa d'aquesta naturalesa o de recomanar aquestes activitats a algú (pares i mares, per exemple), caldria assegurar-se que el centre o persona que l'imparteix sigui un professional qualificat.]

3. Avaluació de la Competència Social:

Sentit i finalitat de l'avaluació:

L'avaluació: és una acció imprescindible per a qualsevol activitat que es proposa un canvi en un determinat context. L'educació sempre s'ha d'avaluar. La millora de la competència social, també (infants o educadors). Una bona avaluació gairebé sempre ha de ser contínua. Tot això per saber si l'activitat ha estat exitosa o no.

Dèficit:

Les mancances que presenta un individu en qualsevol competència. Es poden detectar per causes diverses.

1. Mancances en l'aprenentatge: les habilitats socials s'adquireixen, sobretot en el procés de socialització i mitjançant la imitació i el reforç. Si un context familiar és pobre en habilitats socials, es pot considerar que l'infant no ha arribat a aprendre segons quines destreses socials.
2. Dificultat de posar en pràctica els aprenentatges: l'individu coneix com hauria d'actuar davant d'una determinada situació comunicativa, però no les executa. Motivat per 3 factors: -conductuals -emotius - cognitiu.

Els dèficits en habilitats socials es manifesten de lleu a greu:

• Timidesa: inseguretat o vergonya que dóna lloc a nerviosisme i preocupació excessius (donar respostes inadequades, ser criticat, ser rebutjat pels altres, pels éssers més estimats)
• Bloqueig: “ment en blanc”.
• Sobreadaptació: actuar d'acord a les conviccions dels altres per baixa autoestima o naturalesa passiva, amb la finalitat de sentir-se integrats, renúncia de la pròpia personalitat o identitat.
• Agressivitat: l'autoritarisme i despotisme en les relacions interpersonals, incapaços de relacionar-se adequadament.
• Ansietat social: estrès que es demostra en un ventall de conductes que van del nerviosisme. L'ansietat es manifesta sovint en reaccions fisiològiques (mal de cap, de panxa, tartamudeig)
• Fòbia social: el nivell d'ansietat és tan elevat que interfereix seriosament en la vida quotidiana. Les reaccions fisiològiques són ara més acusades.
• Aïllament: Evitació conscient i reiterada de les interaccions

Fases de l'avaluació:

L'avaluació de les competències socials (com de qualsevol altre concepte) es pot dividir en 7 fases:

1. PLANTEJAMENT DE L'AVALUACIÓ: Qui la sol·licita i per (a) què. Obstacles possibles.
2. DETERMINACIÓ DEL TIPUS D'AVALUACIÓ: La tria depèn de la demanda inicial i dels recursos disponibles
3. ELABORACIÓ DEL DISSENY D'AVALUACIÓ: Determinació dels objectius: què es vol aconseguir, quins resultats. Especificació de variables a mesurar: dimensions i indicadors. Selecció de les unitats d'avaluació. Determinació de la periodicitat dels moments avaluatius (Inicial, Formativa, Final). Elecció dels instruments per a la recollida d'informació. Descripció dels recursos materials
4. RECOLLIDA D'INFORMACIÓ: Recollida d'informació amb les tècniques i els instruments escollits.
5. ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ: Pot ser una anàlisi qualitativa, quantitativa o mixta, segons la metodologia emprada.
6. FORMULACIÓ DE CONCLUSIONS I PRESENTACIÓ DELS RESULTATS: Formulació de conclusions provisionals. Presentació d'aquestes conclusions i discussió. Elaboració de l'informe final.
7. PROPOSTA DE MILLORA I PRESA DE DECISIONS: En base a les conclusions finals, es decideix qui dissenyarà el pla d'actuació de millora i altres informacions (si s'escau).

Els indicadors:

No hi ha instruments d'avaluació estandarditzats per a l'etapa 0-6 per la competència social: no existeix actualment una prova normalitzada (fiable, vàlida, estable), és a dir, que hagi estat assajada amb èxit amb una determinada població i que alhora ofereixi uns barems per a l'anàlisi de resultats. Un indicador concreta un criteri d'avaluació i, tal i com es fa constar en la normativa legal, és el referent fonamental per valorar el grau de consecució de les competències bàsiques i dels objectius.

Característiques dels indicadors:

• Són una mesura quantitativa i qualitativa d'una conducta.
• Han de permetre aproximar-nos a les manifestacions més significatives de la realitat.
• Han de ser complementaris entre ells.
• Han de ser verificables.
• Tenen en compte la validesa social.
• Han de ser comprensibles.
• Han de ser útils per orientar futures actuacions pedagògiques.

Indicadors de control: que són aquells que avaluen el mateix tret però evitant falsejaments en les respostes.

Tècniques i instruments d'avaluació:

Entenem per tècniques el conjunt de recursos que poden utilitzar instruments diversos per a una determinada funció. En canvi, un instrument és un recurs específic.

1. Entrevista: proporciona informació directa + subjectiva= s'anomena RELAT. L'entrevista permet rebre informació oral, però també corporal.
   • FORMAL: 2 o 3 entrevistes a la llar d'infants.
   • INFORMAL: NO hi ha guió ni preparació.
2. Observació: analitzar la interacció de l'individu en un context natural o simulat.
   • Observació segons grau de realitat de l'entorn:
     • Observació en entorn natural: el subjecte és situat en un entorn real d'interacció (pati).
     • Observació en entorn simulat: El subjecte se situa en un context que s'assembla a la realitat (joc de rol).
   • Observació segons participació de l'observador: En aquest cas, l'observador no participa en la situació.
     • Observació amb participació de l'observador: L'observador, aquí, interactua amb el subjecte. Poden estar sols o trobar-se en un el si d'un grup (activitat guiada)
3. Full de registre
4. Escales estandarditzades

Planificació del programa d'entrenament:

(és un curset que tu planifiques) en HS ha de contenir diversos apartats, els específics per a HS:

1. Premisses (IDEAS BASE): s'apliquen molt sovint a grups perquè: és el seu escenari natural / el grup actua com a referència / el grup facilita la millora d'HS / el grup permet situacions de suport i solidaritat entre els seus membres / s'avaluen les necessitats de formació / caldrà marcar els objectius (en quin grau es vol aconseguir què) / es crearan les activitats, exercicis o accions que treballin aquests objectius.
2. Tècniques: Instruccions (normalment orals) clares i precises sobre què fer en cada activitat / Reforços (socials i materials; positius o negatius) / Modelatge: s'observa un model (real o audiovisual) que actua tal i com es desitja de manera clara i els subjectes copien les seves conductes tot seguit. / Assaig conductual: pràctica massiva (reiterada, fins que s'aconsegueix l'objectiu) en entorn natural o simulat de conductes que cal incorporar / Modelat: perfeccionar les competències del subjecte en l'execució d'una determinada conducta mitjançant la comunicació d'informacions útils (realimentació del professional, però també sovint del grup i del propi subjecte) per a la seva millora / Tasques a casa: demanar al subjecte que practiqui les conductes treballades en grup / Generalització: entrenar les conductes en situacions dispars a fi i efecte de distingir quan són oportunes i d'estendre-les a tots els àmbits de la vida, per arribar a executar-les de manera natural.

Programes específics en HS:

1. Programa d'Ensenyament d'Habilitats d'Interacció Social (PEHIS)
2. Programa d'Assertivitat i Habilitats Socials (PAHS)
3. Programa d'Habilitats Socials (PSH).

4. L'Autoavaluació de la Competència Social:

Reflexió crítica habitual que tot educador hauria de realitzar, consisteix en l'examen d'un mateix de manera sistematitzada i conscient. Per aquest motiu ben sovint es recorre a instruments estandarditzats, pensats específicament per a adults. Signe de voluntat de millora, de reflexió i de consciència de la responsabilitat que suposa el fet de tractar amb infants i d'educar. Cal pensar que l'educador d'educació infantil, a part de comunicar-se en el seu dia a dia amb altres educadors i PAS, es relaciona amb infants (d'edats molt primerenques) i amb famílies. Per a aquests dos últims casos, una bona competència social hauria de poder ser exemplar. L'autoavaluació parteix de l'autoobservació (introspecció) i es concreta sovint en l'anomenat autoinforme. Una bona anàlisi d'un mateix significa que el subjecte té un bon autoconeixement, que combina de manera equilibrada raó i emocions i que és honest amb ell mateix i davant dels altres. Aquest equilibri CAP-COR hauria de permetre no relegar les emocions a segon terme, ni tampoc donar-los un valor privilegiat

H.S UF2-NF1

* Grup: Conjunt de persones que comparteixen temps i espai, tenen uns objectius comuns, interacció que permet una comunicació amb unes pautes i tenen una estructura que els hi dóna una identitat.

1. Motivacions per formar part d'un grup:

• Resistir millor la inseguretat i les amenaces.
• Situar-se al món, ser reconegut en una posició.
• El grup dóna valor (emocional) a cada membre.
• L'ésser humà necessita dotar-se d'identitat i satisfer les seves necessitats socials.
• El grup permet assolir objectius que individualment serien molt difícils.
• Davant d'una meta complexa, cal treballar de manera complementària (tasques diferents).

2. Tipus de grups

Segons relacions afectives:

1. GRUPS PRIMARIS: relacions afectives o d'intimitat - informals - reduïts - relacions directes.
2. GRUPS SECUNDARIS: (Els grups secundaris són tot el contrari. = Empresa que vol arribar a un fi)

Segons l'adscripció de l'individu:

1. GRUP DE PERTINENÇA: pertinença involuntària - no sempre hi ha identificació - les accions individuals no sempre s'expliquen pel caràcter del grup (família).
2. GRUP DE REFERÈNCIA: (Els grups de referència són el contrari als de pertinença= amics o grup d'extraescolar)

Segons naturalesa de la constitució:

1. GRUP FORMAL: formació conscient i planificada - afiliació racional - té com a objectiu: necessitats d'organització i rendiment- regit per reglaments o normatives fixes, estructurades, imposades.
2. GRUP INFORMAL: Espontani- Afiliació racional - Necessitats emocionals - Normes més relaxades (com els dels amics).
3. GRUP PETIT: Grup Classe: +/-20 - Relació regular - Relació directa - Finalitats i normes comunes.
4. GRUP PETIT com a COLLA: +/-7 - Relació estreta, directa i temporal - Finalitats comunes - Contrast amb altres colles - Preval el component operatiu

AGREGAT és un conjunt de persones que comparteixen un temps i un espai: coincideixen a l'andana del metro, però no tenen una finalitat comuna (no totes hi volen pujar, perquè potser hi ha treballadors de la neteja, per exemple), ni una mateixa metodologia (no totes han pagat, no totes esperen assegudes o dretes), ni tenen cap lideratge (ningú avisa a la resta quan el metro s'apropa, ni les ordena per pujar, ni les anima per arribar a la següent parada).

GRUP, els seus membres tenen una finalitat, una metodologia i uns lideratges, però cadascú és responsable de les seves tasques.
EQUIP, els seus membres tenen una finalitat, una metodologia i uns lideratges, i tothom és responsable de totes les tasques: en un equip de futbol, quan toca defensar, fins i tot els davanters han de defensar… (cada component de l'equip té la seva responsabilitat, però s'ha de treballar en EQUIP)

3. TIPUS DE ROLS

ROL: Comportament adquirit // ESTATUS: Posició social

1. ROLS CENTRATS EN LA TASCA: FER UN TREBALL [La forma, la norma, la tasca];
   • Aporten propostes sobre continguts,
   • Defineixen els objectius del grup,
   • Demanen als altres aportacions per assolir els objectius comuns,
   • Aclareixen dubtes sobre la tasca que cal desenvolupar,
   • Busquen el compromís amb les decisions preses
2. ROLS CENTRATS EN LA COHESIÓ (aspecte emocional; es pot ser un bon profe però no un company de treball) AYUDARNOS/COOPERACIÓ [L'emoció, les relacions socials];
   • Ajuden vincular els individus al grup,
   • Valoren les tasques realitzades i l'efectivitat del grup,
   • Incentiven a la participació,
   • Redueixen la tensió i busquen solucions als conflictes interpersonals,
   • Encoratgen els altres a formular propostes, sobretot procedimentals.
3. ROLS OBSTACULITZADORS (sigui de tasca o cohesió, es va a la una per complir l'objectiu) COMENTARI QUE DIFICULTA LA TASCA [Les conductes disruptives (TRENCA la dinàmica del grup)]

4. La intervenció en grups:

La manera d'intervenir en un grup, normalment, és a través d'una dinàmica de grup. Les dinàmiques són activitats. No són jocs, tallers, xerrades, sortides, excursions, perquè no tenen finalitat en elles mateixes. Una dinàmica podem trobar tres nivells de sentit simultàniament:

1. Els objectius pedagògics.
2. La dinàmica com a activitat.
3. La dinàmica com a mitjà per treballar algun aspecte del grup.

Les dinàmiques tenen un component:

• Participatiu i pràctic,
• Lúdic,
• Grupal (encara que es realitzi individualment, cadascú reflexiona sobre el grup, aporta alguna cosa al grup),
• Vivencial i experiencial,
• Emocional,
• Creatiu,

Les dinàmiques sempre parteixen de les necessitats de la vida del grup, la seva realitat, que mai és perfecta.

5. Fases de formació de grups i dinàmiques

Fases de formació de grups:

• INSEGURETAT INICIAL // presentació
• CONFIANCES INTERPERSONALS // coneixença
• UNIÓ i PARTICIPACIÓ // confiança
• ESTRUCTURACIÓ // cohesió
• CONFLICTES // resolució de conflictes
• RESOLUCIÓ / FINAL // comiat

6. PLANIFICACIÓ D'UNA DG:

PREPARAR REALITZAR I AVALUAR PER A UNA DINÀMICA DE GRUP
EXEMPLE: GRUP EN CONFLICTE: l'educador crea una dinàmica, que té com a objectiu millorar el grup (L'OBJECTIU=GRUP; No conèixer la tardor (concepte)). LES DINÀMIQUES TENEN COM A OBJECTIU EL GRUP, NO ELS CONTINGUTS

7. FITXA D'ACTIVITAT D'UNA DINÀMICA PER A INFANTIL

1. Nom(s) de l’activitat: NOM DINAMICA
2. Data de realització: QUAN FARÉ L’ACTIVITAT?
3. Tipologia d'activitat: ENS BASEM EN: presentació, coneixença, confiança, cohesió, resolució de conflictes, comiat
4. Grup-classe:
5. Distribució inicial:
6. Educadors/dinamitzadors:
   • Quantitat i noms o càrrecs
   • Funcions
7. Animació
8. Descripció de l'activitat
9. Temps:
   • Horari: 9:30-10h
   • Temporització: 9:30 = explicar activitat - 9:50-10= activitat
10. Espai(s): aula, aula psico, aula sum, pati, espai exterior
11. Material(s):
    • Fungible (es gasta a la 1a= gomets)
    • No fungible (es gasta en molt temps = tissores)
    • Tecnològic: projector
    • Específic: brúixoles, laboratori
    • Altres
12. Requisits previs
13. Objectius
14. Sistema d’avaluació: avaluació completa, + COM AVALUEM???? (AQUÍ ENS EXPLICA COM)