Competència Lingüística i Textual: Anàlisi i Evolució del Català

Competència Lingüística i Comunicativa

Competència lingüística: coneixement de les regles de construcció i combinació de paraules per formar oracions. Competència comunicativa: coneixement de les estratègies i regles de construcció de textos.

El Text

Unitat comunicativa plena que respon a una intenció. Es produeix en un acte comunicatiu. És la unitat completa de la comunicació. El context condiciona el sentit. Té estructura i organització interna.

Propietats Textuals

(Adequació, coherència, cohesió)

Adequació

Fa que el missatge s'adapti a la intenció comunicativa.

• Destinatari: segons qui cal adoptar formes de tractament adequades.
• Situació: el text té sentit segons el context.
• Tema: segons el tema s'utilitzen els recursos lingüístics.
• Canal oral/escrit: el canal utilitzat condiciona la tria lingüística.

Coherència

Assegura la unitat de sentit del text.

• Selecció de la info: depèn dels factors situacionals, una selecció errònia provoca el fracàs de la comunicació.
• Organització de la info:
  • Tema: info coneguda, allò de què es parla, punt de partida de la idea.
  • Rema: info nova, allò que es diu del tema, aportació d'info al tema.

Tema i rema s'encadenen, s'anomena progressió temàtica.

• Progressió lineal: el tema reprèn la info aportada pel rema precedent.
• Progressió de tema constant: els remes reprenen i complementen el tema inicial.
• Progressió de tema derivat: organització de la info a través d'un gran tema.

Estructuració del text

• Inductiva: exposició d'allò a partir del qual s'arriba a la tesi.
• Deductiva: exposició de la tesi.
• Circular: síntesi de les 2 anteriors.
• Successiva: exposició de fets seguint un ordre cronològic efecte/causa.

Cohesió

Relacions referencials.

• Connexió lèxica i semàntica: (sinonímia/hiperonímia/homonímia).
• Connexió gramatical:
  • Deixis: (d'espai, temps, persona).
  • Anàfora: (represa d'un element aparegut abans).
    • Anàfora pronom: hi ha prons que tenen substitució anafòrica (prons personals de 3a persona, prons demostratius, prons relatius).
    • Adverbis: (mode, lloc).
  • Catàfora: relació entre un element i un que apareixerà més endavant.
  • El·lipsi: eliminació d'un element conegut aparegut abans.
• Connectors textuals: nexes extraoracionals que relacionen les idees d'un text. 2 funcions: estructurar el text, estructurar les idees.

Fragmentació Lingüística de la Romania

Substrat: la llengua existent anteriorment en aquell territori va deixar la seva empremta. Procedència dialectal i social dels colonitzadors, intensitat de la romanització, superstrat aportacions lingüístiques posteriors.

Romania occidental: totes menys Itàlia i la Romania oriental.

Text Expositiu

Transmetre i fer comprendre una info relacionada amb la realitat o ficció, té intenció informativa, predomina la funció referencial.

Característiques

Ha de ser clar, ordenat i objectiu, utilitzar terminologia apropiada, sense valoracions personals injustificades. Es poden fer servir citacions, dades objectives i exemples, té caràcter didàctic.

Classificació segons destinatari

• Divulgatius: informen sobre temes d'abast general.
• Especialitzats: informen sobre aspectes que requereixen coneixement previ.

Classificació segons estructura

• Introducció: s'hi presenta el tema.
• Desenvolupament: aporta info, exemples i dades sobre el tema.
• Conclusió: valoració de la info, conclusió.

També pot presentar:

• Causa/efecte: descripció d'un fet i conseqüències.
• Cronològic: exposició d'esdeveniments seguint un ordre temporal.

Recursos Lingüístics

• Lèxic:
  • Predomini de mots monosèmics.
  • Selecció del lèxic en funció del destinatari.
  • Presència de neologismes.
• Morfosintaxi:
  • Ús del present d'indicatiu.
  • Predomini d'oracions enunciatives i estructures coordinades.
• Connectors: ordre, contrast, addició, causa/condició/finalitat, reformuladors, exemplificadors.

Edat Mitjana: Del Llatí al Català

Podem considerar el punt de naixement del món lingüístic romànic una disposició promulgada pel concili de Tours. En aquests segles hi ha un conflicte lingüístic entre el llatí (escrit) i el català (oral). A mesura que la societat experimentava expansió al marge de l'església comença a trencar-se el monopoli del llatí.

Primers Textos en Català

De caràcter jurídic i religiós. Són Liber Iudiciorum i Homilies d'Organyà.

Ramon Llull

Va dur a terme una tasca de codificació sintàctica i lèxica, va usar un ampli repertori de subordinades i crea un fons lèxic molt abundant. Va ser el primer a trencar amb l'hegemonia del llatí, considerat el forjador del català literari.

Cròniques

El Llibre dels Feits, El Llibre del Rei en Pere, La Crònica de Ramon Muntaner, Crònica de Pere el Cerimoniós.

La Cancelleria

Organisme encarregat de despatxar la burocràcia relacionada amb la corona d'Aragó. Va tenir un paper decisiu en la resolució del conflicte lingüístic. A l'inici del XV la documentació es redactava majoritàriament en català.

Segle XV: Clarobscur

Fruit de la relació amb Occitània, la poesia culta va seguir els models de la poesia trobadoresca. Es manté fins a Ausiàs March que utilitzarà el català per expressar vivències personals. Després d'una depuració de la llengua s'entra en el segle d'or de la literatura catalana.

Segles XVI i XVII: Crisi

Unió dinàstica amb Castella, s'inicia una etapa que afecta les estructures del país.

Causes

• Polítiques: pèrdua de sobirania, assimilació de la noblesa catalana a la castellanització que es veu reforçada per la revolta de les Germanies. Tot i això, la major part de la societat catalana no va patir aquesta castellanització generalitzada. Aquest intervencionisme castellà va desencadenar en la Guerra dels Segadors on es va perdre però es van mantenir les institucions, però la Pau dels Pirineus...
• Culturals: la elit culta va perdre l'estímul, la elit catalana es va convertir en subalterna de la castellana, el català va haver de competir amb el llatí, la impremta tampoc va afavorir la consolidació. Els canvis lingüístics van accentuar una certa dialectització que afavoreix les denominacions regionals.
• Econòmiques: es van mantenir les institucions pròpies cosa que afavoreix una insinuació de la reactivació econòmica del principat. A València l'expulsió dels moriscos va fer que moltes zones es quedessin deshabitades = crisi. A les Balears la repressió dels jueus va fer nul·la la possibilitat de l'aparició d'una burgesia comercial.