Comparació Hume vs. Plató: Empirisme contra Racionalisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,48 KB
Comparació Hume vs. Plató
COMPARACIÓ | HUME | PLATÓ |
Tendència filosòfica | Empirisme | Racionalisme i Idealisme |
Coneixement | Parteix de l’experiència com a font i límit dels nostres coneixements. | Els sentits ens enganyen (ombres) i l’experiència només ens mostra una realitat aparent (món sensible). La raó és la que ens condueix al món vertader. El coneixement és propi de l’ànima, és record. |
Postura davant dels sentits/raó | Per l’única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d’idees que no amplien el coneixement). L’empirisme parla d’enteniment més que de raó. L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les impressions. | La raó (ànima racional) és l’autèntica font de coneixement, ja que és l’única capaç de conduir-nos a conèixer el Món intel·ligible, el vertader. Els sentits ens mostren una realitat que és l’aparença, per tant, no ens proporcionen un coneixement cert. |
Criteri de Veritat | Una idea només és vertadera si prové d’una impressió. | Les Idees són eternes, immutables i vertaderes. |
Idea | Les idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien, són còpies d’impressions. Poden ser simples o complexes i poden provenir de la memòria o de la imaginació (en aquest últim cas, són idees falses perquè no remeten directament a cap impressió real). | Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Les coses són còpies de les idees. N’hi ha de quatre tipus i estan jerarquitzades: les de coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé/bellesa, la idea superior, la causa de la resta d’Idees. |
Innatisme | No accepta l’existència d’idees innates. Defensa la màxima de Locke: la nostra ment, quan naixem, és com un paper en blanc (white paper). | Accepta l’existència d’idees innates i, de fet, aquestes li serviran per provar la segona veritat (existència de Déu). |
Conceptes Metafísics | Critica els conceptes metafísics (jo, Déu i el món) i la idea de substància. No hi ha impressió d'aquests conceptes, només memòria, creença i costum. | Dos móns: L’Intel·ligible i el sensible, que és una còpia del primer. |
Principi de causalitat | Qüestiona el principi de causalitat perquè no tenim impressions de la connexió necessària entre el que anomenem «causa» i «efecte». Per tant, no podem explicar els fenòmens a partir d’una relació causal. | El concepte causalitat és més apropiat a Aristòtil que postula quatre causes: Material, formal, eficient i final. Supera la teoria de les Idees de Plató i la metafísica dualista. |
Psicologia | Critica la idea de jo. No podem parlar d’una substància permanent quan només coneixem un conjunt de percepcions canviants (jo penso, jo camino, jo menjo, etc.) | L’home és una unió antinatural entre l’ànima, que pertany al Món de les Idees, i el cos (Món Sensible). Coneixem a través de l’ànima, que pot recordar les Idees. |
Món | No podem estar segurs de l’existència del món perquè l’únic que coneixem són impressions, però no sabem d’on venen. Qüestiona l’existència de la realitat física. | El món que experimentem és l’aparença, és una mala còpia del món vertader (l’Intel·ligible) i no constitueix cap fonament de realitat ni de coneixement. |